Resultats de la cerca
Es mostren 498 resultats
Atles
Atles Farnese, còpia romana de marbre del segle II d'una escultura hel·lenística d’Atles (Museu Arqueològic Nacional de Nàpols)
Carlo Raso (CC0)
Mitologia
Un dels titans, la genealogia del qual és molt diversa: fill de Jàpet i de Clímene o d’Àsia; d’Èter i de Terra o d’Hémera; d’Urà o de Neptú i de Clit.
Fou pare de les Plèiades , de les híades, de Calipso, d’Hèsper i d’Hias El prudent Atles, digué Homer, aguanta les altes columnes que separen la terra i el cel Segons Hesíode, Atles fou condemnat a aguantar el cel perquè havia pres part en la guerra dels titans contra els déus Després s’estengué la idea que era una muntanya amb la base arran de mar i el cap entre els núvols que hom situà a l’Àfrica del nord A l’època romana hom creia que Atles fou convertit en una muntanya per Perseu a qui havia refusat l’hospitalitat mostrant-li el cap de Medusa, i anà perdent el caràcter originari de tità…
les Simplègades
Mitologia
Nom donat pels antics grecs a uns esculls fabulosos, situats a l’entrada del Bòsfor, que, segons la llegenda, eren mòbils i topaven violentament entre ells per tal d’impedir el pas dels vaixells.
A través d’aquestes roques hagué de passar Argo, la mítica nau dels argonautes
fenomen d’El Niño
Corrent marí
Anomalia dels corrents oceànics que té lloc regularment a l’oceà Pacífic davant de les costes del Perú i l’Equador quan el corrent càlid sud-equatorial es fa molt més extens del normal i interromp l’aflorament de les aigües profundes, fredes i carregades de nutrients, del corrent de Humboldt.
El nom fa referència al nen Jesús, ja que els corrents arriben pels volts de Nadal Les aigües càlides del corrent sud-equatorial fan augmentar la temperatura de les aigües superficials de l’oceà, cosa que afavoreix l’evaporació l’aigua evaporada caurà després en forma de pluges intenses, tant sobre la mar com sobre les terres costaneres Aquestes pluges, si bé fan créixer l’herba en paratges típicament àrids, poden produir greus inundacions D’altra banda, la interrupció de l’aflorament de Humboldt fa que disminueixi considerablement l’aportació de nutrients, i, per tant, la pesca minva…
Biterna
Mitologia
Indret imaginari on, segons una creença medieval estesa als Països Catalans, es reunien les bruixes per renegar Déu i adorar el dimoni, que hi havia de comparèixer en forma de boc de Biterna
.
corrent de Benguela
Corrent marí
Corrent marí fred que es dirigeix vers el nord al llarg del litoral atlàntic africà, des del sud del continent fins al golf de Guinea, on s’uneix al corrent sud-equatorial.
L’aigua del corrent, freda en contacte amb l’aire, més calent, origina una prima capa inferior atmosfèrica molt estable que emmagatzema el vapor d’aigua per damunt dels 300-400 m d’altitud el contingut en vapor d’aigua és sempre insuficient perquè plogui Es crea així una franja de deserts costaners que presenta boires abundants al costat d’una aridesa extrema
corrent d’Agulhas
Corrent marí
Branca del corrent sud-equatorial de l’oceà Índic, que es dirigeix al S pel canal de Moçambic i es desvia vers l’E a la latitud de Durban.
És d’aigües càlides i assoleix una velocitat màxima d’uns quatre nusos a unes cent milles de terra
hipogriu
Mitologia
Animal fabulós la meitat superior del qual és àguila i la inferior, cavall.
Eldorado
Mitologia
Regió fabulosa de l’Amèrica del Sud a la qual els conqueridors castellans atribuïren immenses riqueses.
Fou situada entre l’Orinoco i l’Amazones El mite nasqué a l’altiplà colombià arran d’una llegenda de base real que referia el costum del capitost txibtxa de Guatavitá de revestir-se cada dia amb una capa d’or fi Nombroses expedicions, com la de Jiménez de Quesada, foren organitzades en cerca d’Eldorado El mite assimilà altres parallels, com l’imperi de l’Omaguas i les ciutats de Paitití, Enim, Manoa, etc Dues expedicions 1771 i 1776 demostraren la inexistència d’Eldorado
corrent d’Irminger
Corrent marí
Corrent marí, descobert el 1878 per L.Ch.Irminger, que passa entre Islàndia i Grenlàndia.