Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
mitnagdisme
Judaisme
Moviment jueu ultraortodox dels mitnagdim,'oponents', perquè s'oposen al hassidisme.
No creuen en intermediaris entre Déu i l'home, i s'autoanomenen devots de la lletra de Déu El major exponent en fou el rabí Elies de Vílnius 1720-97, tingut per infant prodigi car a set anys ja estudiava el Talmud
tal·lit
Judaisme
Xal rectangular de llana, de color blanc i amb franges de color negre o blau amb serrells als quatre angles, que els homes jueus porten durant certes pregàries.
terapeuta
Judaisme
Membre d’una secta jueva, coneguda a través de Filó d’Alexandria, formada per grups d’ascetes que visqueren a Egipte al segle I dC, consagrats a la vida contemplativa.
Practicaven el celibat i la renúncia a la propietat individual
santuari
Arquitectura
Judaisme
Entre els hebreus, la part més interna i sagrada del tabernacle i del temple, anomenada també sant dels sants
.
sant dels sants
Judaisme
Lloc més interior (occidental) del tabernacle i del temple de Jerusalem, anomenat també en la forma llatina sancta sanctorum (hebr: qōdeš haqqōdāšīm).
De forma cúbica, corresponia a la cella del temple egipci i babilònic Hom hi guardava l'arca de l’aliança i només hi podia entrar el gran sacerdot un cop l’any, el dia de l'expiació
sant
Judaisme
A l’antic tabernacle i, després, en el temple de Jerusalem, sala que es trobava davant el santuari o sant dels sants, separat per una cortina, on hi havia l’altar d’or de l’encens, la taula dels pans de la proposició i el canelobre de set braços
.
saduceu
Bíblia
Judaisme
Membre d’una secta religiosa jueva partidària probablement de la família sacerdotal de Sadoc, d’on devien haver rebut el nom.
Instituïts com a partit o secta, després del 200 aC, els saduceus eren rivals dels fariseus molt actius en la vida política i econòmica, eren integrats pels elements més rics de la població Negaven la resurrecció dels morts, la immortalitat de l’ànima i l’existència dels àngels, però eren severs en l’aplicació del dret penal israelític
sacerdot
Judaisme
Membre de la classe sacerdotal jueva, restringida a poc a poc a les tribus d’Aaron i de Leví (levita).
Organitzats jeràrquicament en vint-i-quatre classes, sota l’autoritat del gran sacerdot o summe sacerdot i, eventualment, dels prínceps dels sacerdots príncep dels sacerdots, exercien per torn les funcions del culte al temple de Jerusalem Només el gran sacerdot podia penetrar, un cop l’any, al Sant dels Sants del temple per procedir a la seva purificació Desaparegueren amb la destrucció del temple 70 dC La funció del rabí no és sacerdotal