Resultats de la cerca

A conseqüència dels avalots que sofriren les aljames dels regnes cristians hispànics el 1391 emigrà a Portugal, on escriví 1415 Iggéret musar “Epístola de l’amonestació”, obra de caràcter moral en la qual critica el relaxament de costums que havia assolit el judaisme peninsular

Als regnes cristians de la península Ibèrica el càrrec, electiu i remunerat hom coneix casos de sotsarrendament de funcions, era generalment confirmat pel sobirà, el qual designava també el qui exercia l’autoritat suprema rabí major de les aljames de la corona, on també actuava com a jutge, si no hi havia cort judicial constituïda

Residia a Avinyó, on Joan I de Catalunya-Aragó li adreçà freqüents consultes El 1386 passà al servei directe del monarca, a Catalunya El 1389 fou nomenat procurador reial i gestor general de les aljames jueves de la corona catalanoaragonesa Morí en l’avalot del Call de Barcelona la seva muller i els seus fills se salvaren convertint-se al cristianisme

Ocupà un alt càrrec a la cort d’Alfons el Savi, on tenia un gran ascendent El 1275 acompanyà a Perpinyà la reina Violant mentre el seu marit s’entrevistava amb Gregori X Rabí de totes les aljames castellanes, fou un dels pocs jueus amb càrrecs que escapà de la persecució d’Alfons X i ajudà amb la seva influència els seus coreligionaris És autor d’un comentari talmúdic, Oṣar ha-kabod ‘Tresor de la glòria’, i d’altres de bíblics i cabalístics

Educat a Còrdova, residí 1013-20 a Màlaga, on fou secretari del visir ibn al-'Arīf i a la mort del qual exercí el mateix càrrec a la taifa zírida de Granada Nomenat 1027 cap de les aljames jueves de la taifa —per la qual cosa és conegut també com a Šĕmuel ha-Nagid—, visir i cap de l’exèrcit, la seva tasca política fou elogiada tant pels musulmans com pels jueus, els quals protegí decididament És autor d’un divan que consta de 1 742 poemes en hebreu fortament influït per la cultura àrab, tant en la forma com en la temàtica, de tres reculls de poesies religioses i de diverses obres…

Sembla que, en un principi, era destinada únicament a la lectura pública i a l’estudi de la Llei, i no a la pregària o al culte pròpiament dits D’origen discutit, és gairebé segur que la destrucció del temple de Salomó 587 aC i la deportació a Babilònia 586 aC hi tingueren un paper important El culte espiritual, propugnat per Ezequiel, com a substitució del sacrificial, juntament amb l’obra de restauració d’ Esdres segle V aC, exigia la formació de centres d’estudi de la Llei Al llibre de Nehemies hom troba ja un esquema de la futura litúrgia sinagogal —origen d’una bona part de la litúrgia…