Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Yosef ben Yĕhudà
Literatura
Judaisme
Poeta jueu, del qual es conserven tres poesies religioses influïdes per les doctrines cabalístiques.
Iṣḥaq ben Yĕhudà Gerundí
Esoterisme
Literatura
Judaisme
Poeta hebreu pertanyent al cercle cabalístic de Girona, del qual es conserven unes vint poesies religioses.
Iṣḥaq ben Mošé Elí ha-Sefardí
Literatura
Matemàtiques
Judaisme
Autor jueu del qual es conserven, en hebreu, escrits després de l’expulsió de l’any 1492, dos llibres de matemàtiques elementals.
Šělomó ben Iṣḥaq Gerundí
Literatura
Judaisme
Poeta religiós jueu pertanyent, segons sembla, al cercle de cabalistes i deixeble de Mošé ben Naḥman.
Se'n conserven cinc composicions
Pinḥas ha-Leví
Literatura
Judaisme
Poeta hebreu.
Tingué correspondència amb el poeta castellà Ṭodros Abū-l-'Afiya Se'n conserven dues poesies religioses
Šim‘on ben Yosef
Judaisme
Rabí i polemista jueu que participà en la lluita antimaimonista secundant l’acció d’Abba Mari ben Mošé ben Yosef.
Se'n conserven tres cartes, escrites cap al 1300, una de les quals, adreçada a Menaḥem ben Šelomó Meiri, tracta de la immortalitat de l’ànima
Zeraḥya ben Iṣḥaq Gràcia
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Judaisme
Metge, filòsof i traductor jueu, de família barcelonina.
El 1277 s’establí a Roma, on són datats diversos comentaris bíblics i traduccions de l’àrab a l’hebreu de llibres de medicina i filosofia Es conserven d’ell una desena de poesies religioses
Iṣḥaq ben Reubén al-Bargeloní
Literatura
Judaisme
Història del dret
Talmudista i poeta jueu que estudià a Còrdova i exercí de jutge civil i religiós a la taifa de Dénia.
Es conserven, escrits per ell, un llarg poema de 145 estrofes sobre els preceptes de la Llei, notable per una enginyosa intercalació de versets bíblics, i una desena de poemes religiosos Per citacions posteriors hom sap que escriví comentaris a tractats talmúdics L’any 1078 traduí a l’hebreu un llibre jurídic de Ḥai Gaon
Yonà ben Abraham Gerundí
Judaisme
Talmudista, moralista i dirigent jueu, cosí de Mošé ben Naḥman i denominat el Sant i el Piadós.
Habità a Marsella, on l’any 1232 signà l’excomunió contra els estudis de Maimònides i les ciències profanes Fundà escola a Girona, a Barcelona —on tingué per deixebles Šelomó ben Adret i Hillel de Verona— i a Toledo Introduí en el judaisme una nova visió de la moral, de sentit collectiu i rigorista, i inculcà l’estricta observança dels preceptes Es conserven 13 obres seves, 6 de les quals són dedicades a temes de dret religiós i 7 a exhortació moral La més important és Ša'aré Tešubà ‘Capítols de penediment’, que té més de 60 edicions
Šělomó ben Abraham ibn Adreṭ
Judaisme
Rabí i talmudista, deixeble de Mošé ben Naḥman i Jonà ben Abraham.
Des del 1278 els reis li encomanaren, pel seu prestigi i saber, de resoldre qüestions entre jueus i fins aplicacions de pena de mort Fou consultat d’arreu del món conegut i les seves respostes a qüestions de dret hebreu — es calcula que n'escriví unes 11 000, 3 000 de les quals es conserven aplegades en reculls ja en vida del seu autor — són modèliques per la claredat, la humanitat i la justesa d’exposició, i són, alhora, una font històrica del judaisme del seu temps Escriví també una rèplica al Pugio fidei , de Ramon Martí, una poesia religiosa, comentaris a dinou tractats del Talmud i tres…