Resultats de la cerca

Fill del cartògraf Cresques Abraham , pertanyia a la comunitat jueva Seguí la professió paterna de dibuixant de miniatures, mapes i brúixoles, per la qual cosa mantingué relacions amb la Casa Reial d’Aragó Participà, amb el seu pare, en l’elaboració de l’ Atles català , i sovint tots dos són analitzats conjuntament i de manera general en els estudis sobre la cartografia mallorquina Pere el Cerimoniós i Joan I li concediren el títol de familiar reial 1380, 1381 Hom no en coneix descendència, malgrat l’autorització de bigàmia que havia obtingut el 1381 El 1391, a causa del saqueig del call de…

Estigué al servei d’Alfons III de Catalunya-Aragó a Nàpols 1454, del qual féu, en morir 1458, un panegíric públic a la plaça de Cervera Amb motiu d’un plet familiar defensà la conservació d’una notable Bíblia, dita Magdesiha 1473

Residia a Avinyó, on Joan I de Catalunya-Aragó li adreçà freqüents consultes El 1386 passà al servei directe del monarca, a Catalunya El 1389 fou nomenat procurador reial i gestor general de les aljames jueves de la corona catalanoaragonesa Morí en l’avalot del Call de Barcelona la seva muller i els seus fills se salvaren convertint-se al cristianisme

És autor 1327 d’una traducció a l’hebreu del Regimen sanitatis d’Arnau de Vilanova

Exercí la medicina a Tàrrega És autor d’una obra dogmàtica intitulada Něwé Šalom ‘Estances de pau’ en què segueix les línies filosòfiques de Maimònides, bé que arrodonides per la doctrina de Hasday Cresques i Gersònides El seu interès per la filosofia el mogué a traduir a l’hebreu la Philosophia pauperum atribuïda a Albert Magne, i un comentari sobre l' Organon d’Aristòtil

De 1303 a 1306 visqué a Montpeller i prengué activa part en la controvèrsia promoguda pel grup de rabins antiracionalistes —entre ells Šělomó ben Adreṭ de Barcelona i Cresques Vidal de Perpinyà— que refusaren els nous corrents filosòfics de Maimònides, a qui consideraren heretge i, àdhuc, excomunicaren En la seva obra Ofrena del cel recull la documentació d’aquesta polèmica L’expulsió dels jueus del regne de França apaivagà les baralles, encara que la tendència filosòfica s’imposà en el judaisme Abba Mari es refugià a Perpinyà 1306 Més tard visqué a Barcelona, on escriví una elegia a Šělomó…