Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
romà | romana
Disseny i arts gràfiques
Dit de la família de tipus de lletra d’impremta en la qual hom distingeix el romà antic, entre els quals cal destacar el garamond i l’elzevirià, del romà modern, entre els quals cal destacar el bodonià i el normand.
romà | romana
Disseny i arts gràfiques
Dit dels tipus de lletra dreta, per oposició als d’itàlica o cursiva, que són inclinats.
família
Disseny i arts gràfiques
Cadascun dels quatre grups (romà antic, romà modern, egipci i pal sec) en què hom reuneix totes les famílies tipogràfiques.
normand | normanda
Disseny i arts gràfiques
Dit del caràcter tipogràfic, pertanyent a la família del romà (romà modern), caracteritzat per un gran contrast de gruix dels traços gruixuts i dels traços prims.
garamond
Disseny i arts gràfiques
Tipus de lletra creat per Claude Garamond.
Hom el classifica dins la família del romà antic
elzevirià | elzeviriana
Disseny i arts gràfiques
Dit del caràcter d’impremta introduït pels Elzevier i que és inclòs en la família estilística denominada romà antic.
impremta
Disseny i arts gràfiques
Art de reproduir sobre paper, pergamí, etc, la marca en tinta d’un escrit, un dibuix, etc, gravat sobre una planxa metàl·lica o compost ajuntant peces de metall o fusta cadascuna de les quals té gravada una lletra, una figura, etc.
Els testimonis més antics de reproduccions de l’escriptura són unes rajoles d’argila cuita, estampades per mitjà de formes de ferro o metall, trobades en unes excavacions prop de Nínive i que daten del segle VII aC A la Xina, la xilografia ja era coneguda molts anys abans de Crist, i al segle XI dC hom començà a substituir les planxes gravades per caràcters independents, que primerament eren de terra cuita, després foren de plom i finalment de coure El sistema xilogràfic fou emprat a Europa al segle XIV pels fabricants de cartes de joc i, tot seguit, adoptat per a la realització d’estampes…
cartell
© Corel Professional Photos
Art
Disseny i arts gràfiques
Comunicació
Gran full manuscrit o imprès que hom fixa en llocs públics per a anunciar alguna cosa.
És un mitjà plàstic amb una finalitat eminentment utilitària Pel seu caràcter de comunicació de masses ha de respondre a unes condicions de simplicitat, de força suggestiva i d’originalitat que el facin atractiu a l’home del carrer i comprensible de manera fàcil i ràpida Hi té una importància cabdal el colorit, compost d’un nombre limitat de tintes planes que el fan ésser més o menys visible a distància segons els tons emprats i llur distribució dins la composició El cartell té uns precedents històrics molt antics, que es remunten a Egipte i a Mesopotàmia, així com a Grècia i a…
editorial
Disseny i arts gràfiques
Empresa que té com a finalitat la selecció, reproducció i venda de texts generalment a través de la impremta.
Ja a la Grècia i a la Roma clàssiques i a l’Egipte dels Ptolemeus hi hagué una activitat editorial important, mitjançant obradors on escrivans professionals o esclaus feien còpies múltiples de manuscrits destinades a la venda Però a partir del Baix Imperi i sobretot de l’alta edat mitjana, els copistes estigueren al servei de monestirs, catedrals, corporacions, magnats o sobirans, que n'eren els únics beneficiaris La difusió de la impremta s XV significà una veritable revolució, i el llibre adquirí novament interès comercial El negoci editorial, però, restà de moment a les mans…