Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Joaquim Xaudaró i Echauz
Disseny i arts gràfiques
Caricaturista.
Installat amb la seva família a Barcelona 1883, es formà a l’acadèmia de Frederic Trias fins el 1890 Collaborà en Barcelona Cómica , La Hormiga de Oro , La Ilustración Ibérica , La Saeta i L’Atlàntida , sovint amb l’anagrama O'Radvax El 1898 inicià la seva collaboració a Blanco y Negro de Madrid Residí i treballà a París 1907-14, on collaborà a Le Rire , L’Assiette au Beurre , etc Després obrí una acadèmia de dibuix a Lleida En acabar la Primera Guerra Mundial tornà a París, i s’establí definitivament a Madrid, on dibuixà de nou a Blanco y Negro i féu diàriament un acudit a ABC El gosset i…
Pere Pastor i Bodmer
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i dibuixant.
Estudià a Barcelona L’any 1976 s’establí a Nova York Resideix alternativament als EUA i a Barcelona En aquesta darrera ciutat feu la primera exposició individual el 1985 Ha publicat illustracions a The New York Times , Vogue , Village Voice , Harper's , El País , etc A banda de Barcelona i Nova York ha exposat a Cadaqués, Lleida, Madrid, Granada, París, HongKong, Sevilla, Tòquio, etc Els seus dibuixos i pintures, de traç àgil i dinàmic, i paleta càlida i brillant, transmet una lluminositat mediterrània i una visió hedonista de la vida La seva obra ofereix una visió…
incunable
Disseny i arts gràfiques
Imprès incunable.
Pot ésser xilogràfic imprès amb planxes de fusta o tipogràfic amb tipus mòbils metàllics La butlla per a la defensa de Rodes, de Mallorca, del 1480 conservada a la Biblioteca de Catalunya és l’imprès xilogràfic més antic dels Països Catalans Els llibres incunables es caracteritzen per la manca de portada i de foliació o signatures tipogràfiques, per l’espai en blanc per a les lletres capitals, que eren illuminades a mà, i, sovint, per la manca de colofó Hom identifica els impressors mitjançant l’estudi i l’inventari dels tipus d’impremta Els repertoris més importants d’incunables són el…
Domènec Corbella i Llobet
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Estudià a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i a l’Escola de Pintura Mural de Sant Cugat del Vallès Amplià els seus estudis a Itàlia 1970-72 Des del 1975 és professor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1985 Dins de l'àmbit acadèmic, fou membre de la Junta Consultiva del Rectorat de la Universitat de Barcelona 2005-12 des del 2013 és investigador de l'Institut de Recerca de l'Aigua, de la mateixa universitat En la seva obra, a través de la qual fa una interpretació del cos humà,…
Josep Pey i Farriol
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Decorador, pintor i dibuixant.
Format a Llotja En els primers anys de la seva activitat obtingué diversos premis, entre els quals destaca l’extraordinari de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts a l’Exposició de Belles Arts del 1896 i, durant diversos anys, el de l’Acadèmia Mariana de Lleida Com a decorador —sempre amb un regust vuitcentista— treballà en el taller de Coll i d’Oleguer Junyent i collaborà amb Vilaró i Valls, J Busquets, A Serra, S Marco i, principalment, amb Gaspar Homar, per a qui dibuixava gran part de les famoses marqueteries Realitzà motius decoratius i plafons murals per a la Banca Soler i…
Fernando Krahn Parada
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant, il·lustrador i humorista xilè.
Abandonà els estudis de dret pels de belles arts i s’especialitzà en escenografia Després de treballar tres anys a l’Instituto del Teatro de Santiago, el 1962 anà a Nova York, on visqué fins el 1968 i publicà dibuixos humorístics en la premsa The New Yorker , Horizon , Atlantic Monthly i The Reporter , entre d’altres i el seu primer llibre de dibuixos, The Possible Worlds of Fernando Krahn 1965 El 1968 tornà a Xile, d’on s’exilià després del cop d’estat 1973 Establert a Sitges, continuà publicant, entre d’altres, a Triunfo , Por Favor , El País i, especialment, La Vanguardia , on regularment…
Josep Piqué i Iserte
© Josep Branchat i Cavallé - Fundació d’Art Josep Piqué
Arquitectura
Pintura
Escultura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte, dissenyador, escultor i pintor.
Inicià els estudis d’arquitectura a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1931, i el 1941 obtingué el títol de doctor Per raons professionals i familiars, l’any 1954 fixà la seva residència a Reus, i establí el seu taller a Montbrió del Camp La seva trajectòria artística començà en entrar a formar part del grup artístic ARA Artistes Reusencs Actuals, creat el 1960 sota el lideratge de Ramon Ferran amb la voluntat d’innovar en el llenguatge artístic i explorar nous camps d’expressió Artista multidisciplinari, treballà la pintura, l’escultura en ferro, acer i bronze, el collage i…
Isidor Cònsul i Giribet
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Crític literari i editor.
Es llicencià en magisteri a l’Estudi General de Lleida 1968 i en filologia romànica a la Universitat de Barcelona 1973 Exercí la docència en instituts i, des del 1996, en universitats Compaginà la crítica literària en diferents mitjans de comunicació Avui i Serra d’Or , bàsicament amb la investigació sobre la literatura catalana del segle XIX i contemporània i l’edició de narrativa contemporània a Edicions Proa , de les quals fou director des del 1998 És autor de diversos treballs sobre Verdaguer , amb un dels quals, “ Sant Francesch ” , de Jacint Verdaguer, un poema per a una…
,
impremta
Disseny i arts gràfiques
Art de reproduir sobre paper, pergamí, etc, la marca en tinta d’un escrit, un dibuix, etc, gravat sobre una planxa metàl·lica o compost ajuntant peces de metall o fusta cadascuna de les quals té gravada una lletra, una figura, etc.
Els testimonis més antics de reproduccions de l’escriptura són unes rajoles d’argila cuita, estampades per mitjà de formes de ferro o metall, trobades en unes excavacions prop de Nínive i que daten del segle VII aC A la Xina, la xilografia ja era coneguda molts anys abans de Crist, i al segle XI dC hom començà a substituir les planxes gravades per caràcters independents, que primerament eren de terra cuita, després foren de plom i finalment de coure El sistema xilogràfic fou emprat a Europa al segle XIV pels fabricants de cartes de joc i, tot seguit, adoptat per a la realització d’estampes…
Francesc d’Assís Galí i Fabra
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Educació
Pintor, dibuixant i pedagog.
Fill de Bartomeu Galí i Claret i nebot de Pompeu Fabra Començà estudis d’arquitectura i passà per Llotja i per l’acadèmia Hoyos de Barcelona Molt amic des de jove del seu futur cunyat Joan Llongueras —la seva primera obra d’envergadura fou un gran retrat seu—, compartí amb ell un taller al qual s’afegí Manuel de Montoliu i, esporàdicament, Ricard Opisso En aquesta època fou influït pel Modernisme de Casas i Rusiñol, que l’encoratjaren però poc més tard acusà la influència d’Alexandre de Riquer, amb qui aprengué el gravat, i conreà un Modernisme més simbolista Fou soci del Cercle Artístic de…