Resultats de la cerca
Es mostren 1984 resultats
Miquel Capó
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Formà societat amb Pere Antoni Sastre, del qual se separà posteriorment 1688 Molt lligat a l’esforç de reivindicació de l’ortodòxia de Ramon Llull a Mallorca, imprimí diversos sermons panegírics en honor seu 1695-1713 D’entre el gran nombre d’obres que publicà es destaquen Leges Synodales Maioricensis Episcopatus 1692, del bisbe Alagón, i Disertaciones históricas del culto inmemorial del B Raymundo Lulio 1700, de Jaume Costurer A la mort del seu fill i successor Miquel Capó 1769 la impremta passà a Salvador Savall
Ramon de Capmany i de Montaner
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Arxivística i biblioteconomia
Pintor, gravador i bibliòfil.
Fou deixeble de Francesc Labarta a l’escola de Llotja de Barcelona i membre del grup dels Evolucionistes La seva temàtica, fidel a les normes del paisatgisme naturalista, i el seu estil, de grafia detallista i traços fins, se centra al Montseny i a la Barcelona vella Hom destaca entre els seus premis el de Travelling Exhibition de Nova York 1926 i la medalla d’or al concurs “Barcelona vista pels seus artistes” 1931 Illustrà edicions de bibliòfil Hi ha obres seves al Museu d’Art Modern de Barcelona Fou membre del grup de la Sala Parés
Joaquim Maria Capdevila i Gaya
Disseny i arts gràfiques
Joier.
Estudià belles arts a l’Escola Massana de Barcelona i s’inicià en l’orfebreria en el taller del seu pare, Manuel Capdevila i Massana , i completà la seva formació al taller Lacambra de París Actualment dirigeix el taller familiar, on duu a terme la tasca d’investigació i creació Ha estat un dels primers a endinsar-se en el camp de la joia-disseny, on, per sobre de la forma i dels materials, predomina el concepte El 1971 li fou encarregat el disseny de la copa del FAD El 1982 guanyà el concurs de la medalla de Sant Jordi, convocat per la Generalitat de Catalunya Hi ha obres seves al Schmuck…
Nicolau Canyelles i Delseny
Disseny i arts gràfiques
Edició
Cristianisme
Bisbe de Bosa (1578-85), a Sardenya, i editor.
Estudià teologia, lleis i llengües orientals a Roma, on fou protegit per Juli III El 1560 s’ordenà sacerdot Probablement induït per l’impuls editorial promogut a Roma pel concili de Trento, creà a Càller la primera impremta estable de Sardenya 1566 Juntament amb Vincenzo Sembenino, impressor seu, muntà també una llibreria Publicà un Catecismo o suma de la religión cristiana 1566, traducció castellana de l’obra d’Edmond Anger Edictes e pragmàtiques generals per lo bon govern 1572 Capítols de cort de l’estament militar de Sardenya 1572 la primera edició dels Carmina 1574 de Venanzio Fortunato…
Ferran de Cansoles
Disseny i arts gràfiques
Edició
Nom amb el qual era conegut l’impressor Ferran de Villarroel i de Cansoles, probablement d’origen valencià, instal·lat a Mallorca des del 1540.
Entre les obres impreses per ell, sempre amb tipus gòtics, la majoria rares, cal esmentar el Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador i rei don Carlos 1542, el Libro del arte de las comadres de Damià Carbó 1541 i la gramàtica llatina de Pastrana 1545, 1554 Del seu segon matrimoni amb Anna Bartomeu morta el 1594 tingué dos fills i quatre filles Malgrat un privilegi concedit per Felip II de Castella el 1595 a les filles, la impremta de Cansoles anà decaient per raó de la forta competència de la Guasp, que començà a imprimir l’any 1583
Eudald Canivell i Masbernat

Eudald Canivell i Masbernat
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Arxivística i biblioteconomia
Tractadista, tipògraf, dibuixant i bibliògraf.
S’inicià com a illuminador de naips més tard feu de caixista i impressor tipògraf i estudià a l’escola de Llotja, de Barcelona Collaborà a la fundació de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1876 El 1895 es feu càrrec de la Biblioteca Arús com a bibliotecari, activitat que mantingué fins al 1922 L’any 1891 inicià la publicació El Arte de la Imprenta , butlletí de la foneria tipogràfica d’Antoni López, que fongué el tipus gòtic “Tortis”, estudiat i dissenyat per ell Fundà, junt amb el dibuixant Josep Lluís Pellicer i l’impressor Josep Cunill, l’Institut Català de les Arts del…
Josep Cañas i Cañas
Josep Cañas i Cañas Als castellers (Vilafranca del Penedès, 1963)
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Dibuixant i escultor.
Bé que en bona part fou autodidacte, els anys vint freqüentà l’Escola d’Arts i Oficis de Vilanova, on rebé la influència de Damià Torrents i de Joaquim Mir, de qui fou amic Exposà individualment per primera vegada a Barcelona l’any 1932 Sala Parés Becat per la Generalitat, el 1935 feu estades a Londres i a París En els seus inicis la seva obra fou dominada temàticament i formalment pels tipus camperols i mediterranis En una segona etapa posterior a la guerra civil de 1936-39, i entre el 1947 i el 1955, que residí a Mèxic, recreà el tema indigenista Les seves figures, de contorns arrodonits i…
Gaspar Camps i Junyent
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Es formà a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera i a l’escola de Llotja de Barcelona, on fou deixeble d’Antoni Caba Visqué amb Salvador Alarma a París 1892-95, on fou deixeble d’A W Bourguereau, B Constant i JP Laurens Com a illustrador Album Salón , 1898-1904 es feu ressò de l’estil modernista d’A Mucha Establert novament a París i també a Tolosa de Llenguadoc, es dedicà al cartellisme, gènere en el qual excellí Com a pintor conreà un realisme anecdòtic, sovint proper a l’art pompier
Josep Joan Camaron i Melià
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, gravador i decorador de porcellana, fill de Josep Camaron.
Format a València, Madrid i Roma, s’establí a Madrid, on ocupà diversos càrrecs oficials a l’Academia de San Fernando i a la Real Fábrica de Porcelana, on fou pintor de cambra Es conserva obra seva en colleccions reials de la noblesa madrilenya, a Barcelona, València, Cadis, Salamanca i Galícia
Josep Calvo i Verdonces
Disseny i arts gràfiques
Teatre
Escenògraf i dibuixant.
Estudià dibuix i perspectiva a València a París 1866 treballà amb els escenògrafs Cambon i Chéret Establert a Barcelona 1872, treballà amb Francesc Soler i Rovirosa Fou catedràtic de perspectiva a Llotja des del 1896 El 1912 publicà uns Apuntes sobre perspectiva