Resultats de la cerca

El seu treball d’investigació se centrà principalment en la vida valenciana del segle XIX Escriví les novelles Cala preciosa 1942 i Los Romeu , premi València de Literatura del 1954 Publicà alguns llibres referits a la vida i obra de l’escriptor Blasco Ibáñez Blasco Ibáñez y la Valencia de su tiempo 1967, Vicente Blasco Ibáñez 1967, Blasco Ibáñez Política i periodisme 1970 i  Los amores de Blasco Ibáñez 1992 També recopilà i prologà els articles que integren el llibre pòstum de Blasco Ibáñez Crónicas de Viajes 1968 i feu la introducció crítica a la reedició en facsímil d’una de…

Reputat grafista i autor d’excellents cartells, debutà en el cinema d’animació tot realitzant amb W Borrowczyk alguns curtmetratges entre el 1957 i el 1958 Poc després realitzà sol Nowy Janko muzykant ‘El nou músic Janko’, 1960 i Labirynt ‘Laberint’, 1962 Ultra a Polònia, treballà també a França i a la República Federal d’Alemanya, on desenvolupà una obra personalíssima, amb arrels surrealistes i kafkianes, per la qual obtingué nombrosos premis És autor de dos llargmetratges d’animació Adam II 1969 i Ubu et la grande gidouille 1975

Radicat a Montpeller des del 1829, on fou organista Amic de Mendelssohn i Schumann Viatger romàntic, collaborà amb el baró Taylor Entre els seus llibres sobresurt Souvenirs d’un voyage d’art à l’île de Majorque 1840, molt illustrat, que aplega les visions d’un viatge fet durant la tardor del 1839, publicació que motivà que George Sand recollís les experiències del seu viatge a l’illa anterior al d’ella

El 1960 realitzà el seu primer film Les dents du singe , amb els malalts d’una clínica psiquiàtrica Amb Les temps morts 1964 inicià una reeixida collaboració amb Roland Topor que culminà amb Les escargots 1965 i amb el seu primer llargmetratge La planète sauvage 1973 Amb el dibuixant i guionista Moebius creà la pellícula  Les maîtres du temps 1981 i  Gandahar 1987

Exiliat a Amsterdam, fou pintor oficial de la ciutat 1667 i rival de Rembrandt Conreà la pintura mitològica i d’història Antoni i Cleòpatra i Mart, Venus i Cupido ambdós al Rijksmuseum, Amsterdam Com a teòric de l’art féu conferències i escriví el Grand Livre des peintres 1707

Residí a Roma 1626-38, on conegué N Poussin i Le Lorrain Influït per Caravaggio, creà el tipus de pintura de gènere anomenat bambotxada , com El repòs durant la cacera Galleria degli Uffizi, Florència o La partida de l’hostal Musée du Louvre, París

És autor d’un Diccionario castellano-Dictionnaire français-Diccionari català 1642, que imprimí ell mateix i dedicà al lloctinent de Lluís XIII de França a Catalunya, el mariscal de Brézé Consta de dues parts un aplec de diàlegs sobre aspectes de la vida quotidiana i un vocabulari Al final hi ha conjugacions verbals i notes sobre pronunciació És el primer manual de conversació per al coneixement de llengües modernes a Catalunya, una adaptació d’aquesta mena d’obres molt esteses aleshores a Europa Com a impressor també edità a Perpinyà el Sumari… dels títols d’honor… 1628, d’ Andreu Bosc , i a…

El 1746 formà societat a València amb l’impressor Cosme Granja, però a partir del 1749 treballà sol Es dedicà especialment a la impressió de plecs solts, romanços, relacions i obres religioses de poca extensió, tradició que perdurà fins l’any 1864 a càrrec de la seva vídua, Vicenta Devis 1780-1819, de la seva filla Maria Teresa Laborda i Devis 1820-25 i del nebot d’aquesta, Agustí Laborda i Galve , a la mort del qual 1864 la impremta passà a Joan Martí

Excellí en la reproducció de dibuixos a llapis d’Eusebi Planas i Tomàs Padró Féu treballs litogràfics molt notables per al setmanari “La Madeja Política” Estudià a París 1863 amb Guillot, inventor del gravat fotomecànic, i introduí aquest nou procediment l’any 1864 als almanacs “El Tiburón” i “Lo Xanguet” Treballà per a “La Campana de Gràcia” i per a moltes obres de l’editorial Montaner i Simon, com La Divina Comedia, La historia natural i La vida de la Virgen Fou l’iniciador d’una notable dinastia de litògrafs

Deixeble primer del seu pare, Lluís Labarta i Grané , entrà a Llotja el 1897 En acabar els estudis 1904 s’incorporà a l’equip de Lluís Domènech i Montaner , dins del qual participà especialment en les obres de l' Hospital de Sant Pau , on dissenyà molts mosaics, entre els quals el de la façana principal Dugué a terme un gran nombre de projectes en el camp de les arts aplicades, com ara ferro forjat, mosaic, ceràmica, vitralls dels quals hom pot destacar els de l’ajuntament de Sants-Hostafrancs, esgrafiats, teixits, catifes, domassos, etc i tingué una participació destacada en l’Exposició…