Resultats de la cerca

La seva vocació fou tardana Es formà a Llotja i a l’Acadèmia Baixas Havent concorregut prèviament a diverses collectives, féu la primera exposició individual l’any 1923 A partir d’aleshores es dedicà plenament a la pintura i exposà amb regularitat anual Són característics els seus paisatges i marines, així com les composicions amb flors Una malaltia l’impedí de continuar treballant més enllà del 1945

Fill de Guillem Cifré i Figuerola , per qui fou influït, així com per la resta de dibuixants de tebeos de l’editorial Bruguera El 1974 començà les seves collaboracions en revistes humorístiques com El Papus o Matarratos , i posteriorment en publicacions underground   El Víbora , Cairo , etc i també a la premsa diària Avui , La Vanguardia , El Periódico de Catalunya , El Mundo i en publicacions de l’estranger, com ara la revista danesa Staccato El seu dibuix cantellut reforçà un humor surreal i truculent Feu també cartells, portades de discs, etc Publicà diversos àlbums, alguns dels quals…

Esdevingué l’illustrador d’obres literàries més popular del seu temps Retratà la vida familiar i quotidiana del poble i de la petita burgesia amb una marcada influència francesa

Aplicà la tècnica de la litografia en color a l’art del cartell La seva abundant producció es destaca per un colorit clar i un dinamisme alegre Saxoleine, Bal du Moulin Rouge, Palais de Glace , etc Féu també algunes illustracions bibliogràfiques Hi ha un museu dedicat a la seva memòria a Niça

Amb el seu germà Robert Chambers Peebles 1802 — Saint Andrews, Fifeshire 1871 crearen l’editorial W & R Chambers, que publicà la Chamber's Encyclopaedia 1859-68, la qual ha tingut successives reedicions fins avui William escriví France its History and Revolutions 1871 Robert és autor de Vestiges of the Natural History of Creation 1844

Governador militar de Tolhuis, als Països Baixos Exponent d’un rebrot tardà del lullisme cortesà, projectà, seguint l’orientació de l’acadèmia matematicofilosòfica d’Herrera, la incorporació al castellà dels escrits llatins lullians a Brusselles, després de reimprimir l' Arte general 1661 i la Breve y sumaria declaración de la Arte general 1661, 1666 de Pedro de Guevara, publicà les seves versions de les obres lullianes Arbor Scientiae 1663, Introductorium magnae artis generalis , precedit d’una biografia de Ramon Llull 1663, i de l’apòcrif Liber conceptionis virginalis 1664

La seva impremta és documentada del 1575 al 1600 Fou un dels impressors més actius del s XVI obres religioses, com La Introducción al símbolo de la fe 1585 i el Contempus mundi 1580 de Luis de Granada, el Flos Sanctorum 1586-88 d’Alonso de Villegas, i les dels seus contemporanis Diego Pérez de Valdivia i Martín de Azpilcueta gramaticals, com el Diccionari de Nebrija 1585, obres de Jaume Felip Gibert 1586, de Llorenç Palmireno 1587 o Pere Joan Nunyes 1589, i el De octo orationis partium d’Erasme 1591 històriques, com el De Catalonia de Francesc Calça 1588, i jurídiques, com les Resolutiones de…

En 1471-72 aprengué l’art tipogràfica a Colònia Imprimí a Bruges The Recuyell of the Histories of Troye 1474 o 1475, que ell havia traduït del francès El 1476 instaurà la primera impremta anglesa a Westminster, on imprimí novelles cavalleresques i altres obres franceses que ell mateix traduïa El primer imprès anglès datat és The Dictes or Sayenges of the Phylosophers 1477 Cal esmentar entre les seves principals edicions els Canterbury Tales , de Chaucer, i The Golden Legend , sense data, el Myrrour of the World 1481 i la Morte d’Arthur de Thomas Malory 1485 Edità també la traducció anglesa…

Projectà, a València almenys del 1662 al 1673, els grans aparells ornamentals per a solemnitats El 1687, Carles II el nomenà ajudant de traçador major de les obres de l’alcàsser de Madrid i de llocs reials