Resultats de la cerca

Format a Llotja amb Fèlix Mestres i Ramon Calsina Amb el pseudònim de Lollam publicà dibuixos humorístics a “En Patufet”, “Virolet” i “l’Esquitx” Fou premiat com a pintor a l’Exposició de Primavera del 1936, i guanyà el premi Nonell el 1939 Considerat com una de les millors promeses de la jove pintura catalana, després de la guerra civil aconseguí diversos premis i medalles, fins que, a partir del 1951, deixà de participar en concursos i exposicions oficials Residí a Itàlia i al Brasil La seva pintura, molt interessant i fresca al començament, resulta estàtica, opaca i trista en la seva…

Formà part de l’escola de Nancy, i obrí un taller, la Maison Majorelle, per a la fabricació de mobles Art Nouveau El seu estil, inspirat primerament en els estils Lluís XV i Lluís XVI, esdevingué d’inspiració naturalista, especialment floral, fins a arribar a una simplificació, els anys 1920-30 Dissenyà l’escala monumental de les Galeries Lafayette, de París

El 1928 s’inicià en la decoració d’interiors Des del 1930 collaborà a Mirador , D’Ací i d’Allà , Arts i Bells Oficis i Butlletí dels Museus Collaborador de Santiago Marco des del 1933, dirigí l’agençament dels departaments de cultura i finances de la Generalitat Secretari general i tècnic del FAD 1933-57 i director del Saló de la Llar Moderna 1951-57 Fou professor al FAD 1935-47 i a l’Escola Massana 1966-71 Collaborà als volums collectius L’art català i L’art català contemporani i és autor del volum Llibre del moble català 1976 i del Diccionari dels…

Autor d’historietes gràfiques, la seva tasca fou fruit de recursos propis encara que relacionables amb altres dibuixants tant catalans principalment Junceda com estrangers Hergé, Walt Disney, Hugo Pratt Collaborà a “TBO”, en els suplements infantils del diari “La Premsa”, a “Llaç d’Unió” i molt especialment a “Cavall Fort”, que des de la seva fundació inclogué els seus personatges “Jep i Fidel” i d’altres com “La Núria i en Jordi”, etc També illustrà una sèrie de narracions de Joaquim Carbó La casa sota la sorra, El país d’en Fullaraca , etc i les Aventures extraordinàries d’en Massagran ,…

Director de l’editorial Macmillan, fou ministre plenipotenciari anglès al nord d’Àfrica Diputat conservador 1924, partidari d’una política exterior enèrgica, s’oposà a Chamberlain Ministre de Defensa 1954, d’afers estrangers 1955 i canceller de l' exchequer 1955-57, el 1957 succeí Eden com a primer ministre Partidari de la integració britànica a la Comunitat Econòmica Europea, l’afer Profumo l’obligà a dimitir 1963 Publicà, entre el 1966 i el 1973, una autobiografia en sis volums

El 1882 fundà la Century Guild, que edità The Hobby Horse , primer intent de renovació de la tipografia i de la illustració segons els plantejaments, mig goticistes, mig modernistes, de les Arts and Crafts Són molt coneguts els seus dissenys de papers pintats i de teixits estilitzant ocells i flors El 1904 abandonà les arts plàstiques i es dedicà a exposar les seves teories socials

Director de l' escola de Glasgow El 1913 s’installà a Londres, on dissenyà mobles i teixits Els últims anys de la seva vida es dedicà a pintar aquarelles Conjuntament amb Herbert Mac Nair i les germanes Mac Donald constituïren el grup The Four , que se significà pel refús als historicismes i eclecticismes acadèmics, posició que ja es manifestà en la seva primera obra, l’edifici per al diari Glasgow Herald 1894 La Glasgow School of Art amb la seva biblioteca 1898-1909, la casa de camp Hill House Helensburgh 1902-03 i diversos salons de te per a Miss Granston són les seves obres més…

Estudià cibernètica als EUA i treballà com a dibuixant de còmics El 1950 començà les seves experiències d’animació per a cinema publicitari obtingué premis internacionals pels seus espots i filmets El 1962 féu el curtmetratge d’animació La Bíblia i, en 1963-66, el llargmetratge en color El mago de los sueños Inventor de la M-Tecno-Fantasy nou sistema de tècniques combinables al servei de la fantasia, realitzà Las bestias no se miran al espejo 1975 Deixà inacabada una sèrie infantil de dibuixos animats per a la televisió Candelita

De jove formà part del grup Els Negres El 1911 emigrà a l’Argentina 1911, on fou dibuixant del diari Crítica i de les revistes Caras y Caretas 1912-32, Fray Mocho 1912-20, Plus Ultra 1912-29, La Nación 1928-32, Argentina 1949-50 i altres Vers el 1925 tornà a Barcelona, i collaborà a Lecturas , El Hogar y la Moda , Llegiu-me , etc Exposà amb l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya i amb l’Associació d’Humoristes de Barcelona Dibuixà escenes de costums populars El 1936 tornà a l’Argentina Publicà a les revistes catalanes Ressorgiment i Catalunya Illustrà una edició de Martín Fierro

Començà en companyia d’altres editors alemanys, entre ells Rosembach El 1498 s’independitzà, i treballà també per a l’abadia de Montserrat 1499-1500 Edità obres de Roís de Corella, Eiximenis, Antoni Amiguet, etc, i treballà al servei de la generalitat i de l’estudi general La seva obra més acurada fou el Directorium inquisitorum , de Nicolau Eimeric 1503