Resultats de la cerca
Es mostren 1984 resultats
Edvard Munch

Edvard Munch als 75 anys
CC BY-SAO. Væring. Munchs hus
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador noruec.
La seva infantesa malaltissa i afectada per la mort de la mare i la germana influí molt la seva obra Féu diverses estades a París i a Berlín En el Fris de la vida volgué pintar, segons ell mateix, “éssers humans que sofreixen i estimen” Cal destacar-ne Pubertat 1890 i Gelosia , Madona , ambdós del 1893, i El Crit , que esdevindria una fita de l’expressionisme, del qual existeixen diverses versions, la més antiga també d’aquest any En aquest període el seu estil esdevingué sintètic i utilitzà l’arabesc i la línia corba modernista per a expressar la psicologia angoixada dels seus…
Bruno Munari
Disseny i arts gràfiques
Artista i dissenyador italià.
Començà relacionant-se amb els futuristes Marinetti, Prampolini i d’altres, amb els quals exposà una sèrie de “màquines inútils” El 1948 intervingué en la fundació del Movimento per l’Arte Concreta Durant la dècada dels seixanta realitzà sèries de ‘múltiples’ així com objectes d’art cinètic, mentre començava a exercir com a dissenyador Es preocupà per la recerca estètica i també per la pràctica de l’art, sobre la qual escriví algunes reflexions Arte come mestiere 1969, Design e comunicazione visiva 1970, etc
Pere Mullor i Garcia
Disseny i arts gràfiques
Xilògraf.
Establert a Barcelona, collaborà amb Marià Aguiló en la preparació de l’edició de la Bibliografia Catalana , i s’especialitzà en la traducció al boix d’originals d’altri TPadró, MTeruel, EPlanas, etc tant en l’edició d’obres literàries com en llibres d’història També realitzà goigs i collaborà en revistes illustrades La Ilustració Catalana
Alphons Maria Mucha
Pintura
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintor, cartellista i decorador txec.
Anà a París, on es féu famós arran del cartell Gismonda 1894, per a Sarah Bernhardt de llavors ençà fou el cartellista de l’actriu Lorenzaccio i La dame aux Camélies , ambdós del 1896 Medea , 1898 Hamlet, 1899 Fou un dels cartellistes més importants del Modernisme el tema dels seus cartells fou sempre la figura femenina, que, partint d’una fotografia, idealitzava Són famosos els que féu per a les Cigarretes Job 1896 i 1898 Illustrà la revista La Plume De retorn al seu país 1910, pintà una sèrie de vint teles sobre l' Epopeia eslava castell Moravský Krumlov, Praga
John Morris-Jones
Disseny i arts gràfiques
Edició
Gramàtica
Literatura
Gramàtic, crític, poeta i editor gal·lès.
Abandonà els estudis de matemàtiques per a dedicar-se a l’estudi de la llengua i la literatura galleses Publicà A Welsh Grammar, Historical and Comparative 1913, Cerdd Dafod ‘Art Poètica’, 1925 i, pòstumament, una Welsh Syntax 1931, entre d’altres Impulsà les competicions poètiques eisteddfodau , a través de les quals afavorí la depuració de la llengua Fou també un dels artífexs de la reforma ortogràfica gallesa, que exposà a Orgraff yr Iaith Gymraeg ‘Ortografia de la llengua gallesa’, 1928
William Morris
Crisantem , paper de paret fabricat per Morris and Company i dissenyat per William Morris
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Literatura anglesa
Política
Artista, escriptor i polític anglès.
Educat a l’Exeter College d’Oxford, fou molt influït pels prerafaelites El 1859, en casar-se amb Jane Burden —la model dels prerafaelites i l’ideal de bellesa de l’època—, féu construir la Red House , que l’impulsà a promoure una renovació del disseny, d’inspiració goticista El 1878 organitzà a casa seva un vast complex de creació artesana vitralls, papers pintats, teles, mobles i llibres de bibliòfil Les seves concepcions polítiques estan molt lligades a la seva estètica Partidari d’un socialisme de fort accent utòpic, considerà la industrialització un fenomen alienant que contraposà a una…
Stanley Arthur Morison
Disseny i arts gràfiques
Tipògraf anglès i historiador de la cal·ligrafia i de la tipografia.
Després d’haver treballat a diverses impremtes, editorials i revistes de tipografia, exercí fins a la jubilació el càrrec d’assessor tipogràfic de la Monotype Co des del 1922, de la Cambridge University Press des del 1925 i del Times londinenc Profundament racionalista, concebé la tipografia com un art vicariant al servei de la civilització, el paper de la qual es reduïa a donar una forma gràficament racional al text, dins el marc flexible de la tradició D’acord amb això, desenvolupà un vast programa de treball a la Monotype Co, i entre el 1922 i el 1938 promogué la creació d’una vintena de…
Antoni Morillas i Verdura
Disseny i arts gràfiques
Comunicació
Grafista, il·lustrador i dibuixant publicitari.
Autodidacte, es dedicà sobretot a calendaris, cobertes de llibres, fullets i cartells Fou cofundador i vicepresident de Grafistes Agrupació FAD
Artur Moreno i Salvador
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant humorístic.
Collaborà de primer a Pulgarcito, i passà després a Xut i Papitu Fou l’animador de l’equip de Pocholo , però no deixà de publicar dibuixos a TBO , En Patufet , Virolet , Esquitx , L’Esquella de la Torratxa i altres publicacions, tant infantils com satíriques La seva importància, però, recau en la condició de pioner del cinema d’animació a Catalunya i a l’Estat espanyol El 1928 realitzà un dels primers curts publicitaris Xocolata Nelia El 1942 fundà una productora Diarmo Films i posteriorment treballà als estudis Blay i Blay de Barcelona, on creà, amb un pressupost i uns mitjans insòlits a…
Josep Morell i Macias
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Cartellista i pintor.
Es formà a Sevilla, on el seu pare feia de mestre nacional Viatjà per França i per Bèlgica A vint anys tornà a Barcelona A la seva època fou considerat com el millor cartellista català Guanyà el segon premi a l’Exposició Internacional del 1929 i el primer a la Fira del Llenguadoc 1932 Féu el cartell del centenari de Goya Pintà l’absis de l’església de l’Ametlla del Vallès
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina