Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Agustí Guasch i Gómez
Escultura
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Escultor, pintor i dibuixant.
Estudià belles arts a la Reial Acadèmia de Sant Jordi de Barcelona, de la qual esdevingué membre posteriorment És autor del conjunt escultòric de la façana de Sant Antoni a l’església de Vilanova i la Geltrú, el Sant Jordi del Maricel de Sitges i els Àngels del Museu Dalí de Figueres És també autor de diversos monuments públics al Treball Esplugues de Llobregat, La Sirena Pineda de Mar, a Pep Ventura Cornellà de Llobregat, etc Rebé nombrosos guardons i exposà a diversos països europeus i als EUA
Joan Ferrándiz i Castells
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Dibuixant i escriptor.
Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Feu dibuixos animats —collaborà, entre altres, al film Érase una vez 1948-50—, i escriví i illustrà molts llibres per a infants Mantingueu net el cor , Siguem-hi tots Excellí internacionalment com a autor d’un tipus de nadala des del 1952 amb pastors o àngels estilitzats, riallers i bonhomiosos, que ha estat molt imitat posteriorment Dibuixos seus illustraren el catàleg del Festival Pau Casals d’Acapulco 1960, editat amb motiu de la primera audició mundial d’ El Pessebre És germà de l’actriu Paquita Ferrándiz
Ramon Sabatés i Massanell
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant.
S’especialitzà en caricatures i dibuixos per a publicacions infantils Abans de la Guerra Civil de 1936-39 feu diverses exposicions a Barcelona i una a París el 1935, conjuntament amb el seu pare, Ramon Sabatés i Malla Posteriorment treballà per a la revista TBO on creà la secció Los inventos del TBO del profesor Franz de Copenhague i per a llibres infantils de diverses editorials catalanes Bruguera, Toray, etc i italianes AMZ de Milà, Malipiero de Bolonya, etc La seva filla, Maria dels Àngels Sabatés i Hernáez Barcelona, 1947 – 4 de febrer de 1992, també dibuixant, creà el…
Òscar Tusquets i Guillèn
Cadira de braços Gaulino (1987), d' Òscar Tusquets i Guillèn
© Fototeca.cat
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte i dissenyador.
Estudià a Llotja 1954-60 i a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1958-65 Treballà a l’estudi de FCorrea i AMilà 1961-64 i fou fundador de l’Studio PER 1964, amb PBonet, CCirici i Lluís Clotet i Ballús Collaborà habitualment amb aquest fins el 1984 L’any 1987 s’associà amb CDíaz Alguns projectes en què ha pres part són l’ampliació de la facultat de medicina de Barcelona 1980, primer premi, el remodelatge del Palau de la Música Catalana 1982, la nova seu del Banc d’Espanya a Girona 1981-83 o les Caves Chandon a Sant Cugat Sesgarrigues 1987-90, i diversos projectes urbanístics…
Joan Rosembach
Portada del Sedulii Paschale (1515), amb l’escut realitzat per Joan Rosembach
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Tipògraf.
Residí a València entre el 1490 i el 1492, any en què llogà unes cases a Barcelona, on passà la major part de la seva vida Feu algunes estades a Tarragona 1499-1500, a Perpinyà 1500-03 i 1512 i a Montserrat 1518-22 Imprimí un nombre respectable de llibres litúrgics, d’entre els quals són importants els cinc missals conservats Vic en collaboració amb Joan Luschner, 1496, Tarragona 1499, Elna 1511, Montserrat 1521 i Tortosa 1524 A més publicà a Barcelona un Missale parvum 1509 Altres edicions notables seves són el Flos sanctorum 1494, el Libre dels àngels i el Libre de les dones ,…
,
Rafael Santos i Torroella
Autoretrat, de Rafael Santos i Torroella
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Crític d’art, poeta i dibuixant.
Germà de la pintora Àngels Santos , estudià dret a Valladolid i Salamanca Collaborà en Juliol de Barcelona 1936 i el 1938 guanyà el premi de poesia El Combatiente del Este a València 1938 Publicà els reculls Sombra infiel 1949, Hombre antiguo 1956, premi Ciutat de Barcelona, Cerrada noche 1959, premi Boscà, Poesía 1935-1962 i D’una ciutat 1975-76 Organitzà el congrés de poesia de Segòvia 1952, que reuniren, per primera vegada després de la guerra, poetes catalans i castellans Fundà revistes com Lazarillo , Cobalto i Joc Net , així com el Club Cobalto 49 i l’Escuela de Altamira 1948 Collaborà…
,
Foment de les Arts i el Disseny
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Entitat constituïda a Barcelona el 1903 amb el nom de Foment de les Arts Decoratives, que canvià l’any 2006 per l’actual.
El seu objectiu inicial era cooperar al cicle d’exposicions d’arts industrials patrocinades pel municipi Formada inicialment per industrials i per menestrals, sota la presidència de Santiago Marco des del 1921 amplià i diversificà les seves activitats A partir del 1923, que organitzà l’Exposició del Moble per a la Llar Popular, es dedicà a promoure certàmens, entre els quals es destaca el de la Taula Parada 1933 En establir-se a la Cúpula del Coliseum 1936, inicià els Salons d’Artistes Decoradors En 1935-36 i 1942-47 feu cursets anuals de tècniques de decoració Des del 1951 any…
Lluís Clotet i Ballús
Casa Rognoni, obra de Lluís Clotet i Ballús
© Fototeca.cat
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte i dissenyador.
Obtingué el títol a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1965 Integrant de l’Estudi PER —juntament amb Òscar Tusquets i Guillèn , Josep Bonet i Bertran i Cristian Cirici i Alomar —, formà equip amb el primer dels arquitectes esmentats fins el 1984 La primera obra d’importància que realitzaren fou la botiga “Sonor” de Barcelona 1965, actualment remodelada, per la qual obtingueren els premis FAD d’Interiorisme, obtingut novament per la realització de les oficines de la companyia Aerojet Express a Barcelona 1971 L’obra de l’equip Clotet-Tusquets s’inscriu plenament dins del…
Francesc Pelagi Briz i Fernández
Folklore
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Música
Poeta, dramaturg, narrador, folklorista, editor de textos i traductor.
Adoptà el nom de Francesc Pelai, malgrat haver-se-li imposat els de Francisco d’Assís, Pelàgio i Joan Obtingué el grau de batxiller en filosofia i lletres 1856 i feu estudis de dret, que abandonà el 1860 De ben jove manifestà una forta vocació literària, que complementà al llarg de la vida amb un intens activisme patriòtic i cultural En una primera època, en què usà el català i el castellà, feu collaboracions periodístiques i literàries a diverses revistes —per exemple, a La Revista de Cataluña — i publicà, entre altres obres, el poema Lo fill dels hèroes 1860, la novella en castellà Norma,…
, ,