Resultats de la cerca

Fill de Martí de Riquer, marquès de Benavent Estudià a Manresa, Besiers i a Tolosa Llenguadoc Havent retornat a Barcelona, seguí els cursos de Tomàs Padró i d’Antoni Caba a Llotja El 1879 anà a Roma Passà després a París i a Londres A Anglaterra conegué el focus artístic de l’Aesthetic Movement, alimentat pel japonisme i el prerafaelitisme, i també l’Arts and Crafts Movement, de William Morris , seguint les idees dels quals propugnà l’aplicació de les arts als productes industrials i als objectes de la vida quotidiana, ja fos en el disseny de mobles i d’objectes decoratius, el cartell, la…

De mare francesa, s’establí de jove a París Freqüentà el cabaret Le Chat Noir, de Montmartre, i collaborà a les revistes Le Chat Noir , Le Mirliton , Gil Blas , La Feuille i L’Assiette au Beurre Fou també un important cartellista La rue , 1890, per al chansonnier Aristide Bruant, illustrador de llibres d’Anatole France, Jehan Rictus, Jean Richepin, etc i aiguafortista Agut dibuixant realista de temes populars —sovint al servei dels interessos obrers i anarquistes—, tingué una gran influència sobre gran part dels modernistes Casas i postmodernistes Nonell catalans Com a pintor —ben…

Exposà amb el grup vorticista abans de la Primera Guerra Mundial Posteriorment fou successivament influït per l’obra de FLéger, pel cubisme i també per GDe Chirico i els surrealistes Conreà gairebé sempre els temes mariners, amb una gran precisió de detalls Senyals 1942 Tate Gallery, Londres

Estudià a Llotja i al Cercle Artístic de Barcelona i amplià estudis en diversos països europeus Fou un dels fundadors dels Amics de l’Art Vell, president del Cercle Artístic 1921 i del Foment de les Arts Decoratives 1923 Es destacà pels dibuixos a llapis i les litografies del port d’Andratx i de la Barcelona vella, publicats en part a Barcelona Artística Monumental 1930, d’un realisme minuciós Al Museu d’Història de la Ciutat, de Barcelona, hi té una sala dedicada És filla seva l’esmaltadora i ceramista Amèrica Cardunets i Tallada Barcelona 1925

Fill d’ Alexandre Ribó i Vall Estudià a l’Escola Superior de Bells Oficis, a l’Ateneu Polytechnicum i al taller de Ramon Rigol El 1937, com a dirigent del Sindicat de Decoradors, fou requerit per la Generalitat per a dirigir la secció d’emmascarament del servei de fortificacions i obres El 1938 s’incorporà al XII cos d’exèrcit front de l’Ebre, del qual fou cap de cartografia Internat en el camp de concentració d’Argelers, el plasmà en una sèrie d’aquarelles sarcàstiques Després de l’exili pintà els voltants del seu barri Vallcarca i feu una collecció de dibuixos de reixes de…

S’inicià amb els reculls poètics  Abandonada ment 1977 i De l’home quan no hi veu 1980, de to intimista i amorós, rics en imatges Ambdós anuncien un procés de depuració intellectual i l’acostaren a la poesia de Yeats i Graves, o de Vinyoli Posteriorment, publicà Memòria del cos 1980, premi Miquel de Palol 1979, Els dies antics 1982, El darrer sol 1985 i Palau d’hivern 1987 El 1984 guanyà l’englantina d’or i el 1992 la flor natural als Jocs Florals de Barcelona  Cofundador i codirector de l’editorial Columna 1985-99 i de la discogràfica Columna Música 1997-2000, collaborà com a crític a La…

El 1916 creà l’editorial Cervantes, inicialment amb seu a València i traslladada el 1920 a Barcelona Fins el 1924, que tancà, edità nombroses traduccions al castellà dels clàssics de les literatures europees, entre les quals antologies de Heine, Leopardi i Goethe Escriví el recull de poemes La dicha y el dolor 1920 i les proses Gusano de luz 1923 El seu fill Carles Maristany i Mathieu 1913-1985 creà l’editorial Zodíaco després de la guerra civil i edità llibres d’una acurada presentació obres de CJ Cela, S J Arbó, traduccions de Turgèniev, Stevenson, etc Afeccionat a la música, organitzà…

El 1680 gravà el retrat del capità general de Catalunya Alexandre de Bournonville aquell mateix any obrà una Puríssima per a la seu de Girona i, anys més tard, la llàntia d’argent de la capella dotada per Diego Girón de Rebolledo a la catedral de Tarragona i les joies per a la capella de la Concepció de la mateixa seu El 1689 féu les aplicacions d’argent que adornen les tapes del Llibre de les bosses del consell municipal barceloní

El 1932 es llicencià en filosofia a Barcelona fou professor, el mateix any, a l’Institut Escola i el 1933 a la Universitat de Barcelona el 1939, en acabar la guerra civil, li fou impedit de continuar-hi El 1941 creà, junt amb Alexandre Argullós, les Edicions Ariel Impartí cursos i seminaris privats des del 1960, i el 1969 fou contractat com a professor d’història de la filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on el 1979 fou nomenat catedràtic interí Sense haver deixat, pròpiament, una obra escrita, exercí tanmateix una tasca important de formador de pensadors i…

Forçat pel seu pare, l’advocat i escriptor Joan Sardà i Lloret , estudià dret Es formà artísticament a Llotja i amb Laureà Barrau i Lluís Graner Freqüentà assíduament el Cercle de Sant Lluc, on exposà Copià els clàssics del segle XVII al Prado de Madrid, i el 1901, amb Xavier Nogués i Alexandre de Cabanyes, anà a París, on assistí a les acadèmies lliures Els seus dibuixos, generalment al carbó, són d’un realisme molt ben acabat però un punt anacrònics, característiques també de la seva sòlida pintura Retrat de la mare , La lletera , Segador català , olis exposats en diversos…