Resultats de la cerca

Entrà en contacte amb la indústria del cinema fent d’actor infantil en les pellícules de Mack Sennett Perfeccionà la seva afició al dibuix al Chonuiard Art Institute de Califòrnia i collaborà amb diversos estudis d’animació abans d’entrar a la productora Warner Bros, on creà personatges molt coneguts, entre els quals el porquet Porky, la mofeta Pepe Le Pew, el gat Sylvester i el canari Tweety, i el Coiot i el Correcamins Road Runner, a més de ser el gran impulsor de personatges ja existents, com ara Bugs Bunny i l’ànec Lucas Jones és autor de 300 produccions de dibuixos animats,…

Director de l' escola de Glasgow El 1913 s’installà a Londres, on dissenyà mobles i teixits Els últims anys de la seva vida es dedicà a pintar aquarelles Conjuntament amb Herbert Mac Nair i les germanes Mac Donald constituïren el grup The Four , que se significà pel refús als historicismes i eclecticismes acadèmics, posició que ja es manifestà en la seva primera obra, l’edifici per al diari Glasgow Herald 1894 La Glasgow School of Art amb la seva biblioteca 1898-1909, la casa de camp Hill House Helensburgh 1902-03 i diversos salons de te per a Miss Granston són les seves obres més…

Creador de les sèries de còmics Peanuts , protagonitzades pel nen Charlie Brown i el gos Snoopy, entre altres personatges, en publicà una historieta diària des del 1950 al diari Saturday Evening Post , fins a la seva mort Assolí un gran èxit que li permeté bastir al voltant d’aquests personatges una marca registrada de gran difusió comercial per a una gran varietat de productes Moltes de les sèries de còmics han estat traduïdes al català des del 1974 Els seus personatges són una transposició al món dels infants de la confusió, l’ansietat i les frustracions dels adults, que ressalta la…

Fou protegit de Lluís XV i mestre de Madame Pompadour Visqué un quant temps a Itàlia Reaccionà contra els excessos del rococó

Fill i nebot de pintors, fou deixeble del seu pare, Edme Daubigny, i de Delaroche, i passà gairebé un any a Itàlia Es donà a conèixer el 1839 i féu amistat, el 1857, amb Corot, que l’influí Relacionat amb l' escola de Barbizon , el seu paisatge guanyà gradualment en preocupació per la llum, i a la seva darrera etapa s’apropà a l’impressionisme

Deixeble d’APugin i JRuskin, és considerat un dels representants típics del Modernisme anglès, que influí a tot Europa, entre el 1890 i el 1910, a través dels dissenys de papers pintats i de teixits, on manifesta influències d’Arthur HMackmurdo i de William Morris Això no obstant, en els dissenys de mobles accentua una notable simplificació Els seus habitatges al camp ofereixen, com a característiques cobertes remarcables, murs considerables, a més de grans xemeneies The Pastures 1901, a Rutland, n'és el prototip, que reflecteix alhora l’ambigüitat del seu autor, fruit del moment de transició…

Introduí l’estil francès a Madrid Deixeble de Nicolas Dupuis a París, s’establí a Madrid el 1764 Entre els seus gravats, d’una gran delicadesa i minuciositat dins l’esperit rococó, sobresurten els realitzats segons dibuixos del pintor Charles de la Traverse Foren deixebles seus Esteve Boix i Blai Ametller

Filla de Charles Collet Becada a París per l’Institut Français de Barcelona Feu la primera exposició individual a Barcelona 1957 Expositora assídua del Saló de Maig des del 1958, exposà a tots els Països Catalans Conreà un figurativisme esquemàtic de traç segur i harmònic Té obres als museus d’Art Modern de Barcelona i d’Eivissa

Filla del lutier Charles Montagne i de la modista Anne Roux L’any 1859 el Consolat General de França expedí un laisser passer a Charles Montagne per tal que pogués anar a París, fet que permet deduir que aquest any la família Montagne Roux ja estava establerta a Barcelona Carolina Montagne aprengué l’ofici de modista amb la seva mare i treballà en el negoci de modes iniciat per la seva germana Maria Berta Montagne Roux Des de la dècada dels anys vuitanta del segle XIX i al llarg de la seva vida les dues germanes treballaren juntes El 1884 tenien un taller establert…

Es formà a Llotja amb Àngel Ferrant Exposà als Salons de Primavera barcelonins 1934, 1937, a l’exposició de l’ADLAN a la Llibreria Catalònia 1935, a la del Grup Superrealista Breton, a la galeria Charles Ratton de París 1936 i a la d’Art Català —Pro Víctimes del Feixisme—, a Mèxic 1937 Posteriorment es dedicà a l’interiorisme i al disseny, i obtingué el Delta d’or ADI-FAD el 1961 i el 1962 Fou membre fundador del Club Cobalt 49 i d’ADI-FAD