Resultats de la cerca

Del 1907 al 1922 residí a Europa, on s’interessà per l’avantguarda i abandonà l’academicisme Identificat amb els ideals revolucionaris de la seva pàtria, tornà a Mèxic 1922, on, amb DASiqueiros, estudià l’art antic dels maies i dels asteques, que influïren notablement la seva pintura Estigué casat amb la pintora Frida Kahlo És l’artista que s’ha dedicat més intensament al fresc monumental i públic hi exaltà tota la història mexicana des dels precolombins fins a la revolució, amb un realisme vigorós i popular de colors vius i sense concessions Té murals a l’Escuela Nacional Preparatoria 1922,…

Treballà a Barcelona del 1494 al 1501, associat amb Juan de Valdés El 1496 es casà amb Pasquala Carner D’entre la seva producció barcelonina figura l’acabament 1497 de la impressió de Tirant lo Blanc , iniciada per l’impressor Pere Miquel El 1495 imprimí un saltiri a Girona Es traslladà el 1502 a Valladolid, on treballà fins el 1513 hi publicà, entre altres, les versions castellanes de la Història de Josep, de Joan Roís de Corella 1507, i del Tirant 1511 Del 1513 al 1517 s’establí a València, on almenys des del 1515 estigué molt vinculat a Antonio de Proaza i inicià la impressió d’una sèrie d…

Deixà els estudis de medicina Collaborà a les revistes locals Lo Gat del Famades  i La Poticràcia Anà a París 1913 amb Miquel Viladrich i hi treballà amb el pintor mexicà Diego Rivera i feu amistat amb Picasso De retorn 1916, dibuixà a l’estudi de Xaudaró a Barcelona Morí tuberculós

Dedicat a la importació de llibres d’Itàlia, el 1488 continuà els negocis a València De nou a Barcelona, treballà 1497 com a impressor a sou de Diego Gumiel, i després d’una nova estada a València, esdevingut ciutadà de Barcelona, formà societat 1500 per a imprimir un Flos sanctorum en català

Consta que tingué impremta a Girona, i hi ha notícia d’obres sortides de les seves premses el 1501 Cobles de Bernat Estrús , 1502 Passió en llatí i 1505 citacions de literatura popular Estigué relacionat amb el cercle de l’impressor de Valladolid Diego Gumiel, i fou el llaç d’unió entre l’impressor provençal establert a Barcelona Carles Amorós i la impremta autòctona de Pere Posa, el jove

Establert a Barcelona des del 1488, tingué impremta pròpia des del 1491 utilitzà material de l’impressor Gherling, i els anys 1494 i 1495 treballà en competència amb Rosenbach Imprimí, entre altres obres, la Chirurgia de Guiu de Chaulhac en versió catalana 1492 i la versió també catalana de Francesc Alegre  de  Les Metamorfosis del poeta Ovidi 1494 Deixà inacabada la impressió del Tirant lo Blanc , que finalitzà Diego de Gumiel

El seu primer treball conegut és la làmina amb l’escut de Gaspar de Guzmán 1632 Féu diversos retrats —Berenguer d’Oms i de Santapau 1633, Diego del Corral 1634, Joan Pere Fontanella 1639—, alguns basats en retrats d’altres artistes, i també féu portades de llibres Gravà segells per a la diputació general de Barcelona 1638 La seva obra, barroca i caracteritzada per la finor i per la correcció formal, és coneguda fins el 1642

Llicenciata en medicina, conreà també el dibuix i l’aquarella amb el pseudònim de Joan Sanuy Emigrà a Amèrica i s’installà a Buenos Aires Dins del camp del periodisme fou fundador de les revistes Caras y Caretas —de la qual dirigí la pàgina infantil— i El Negro Timoteo també fou collaborador a PBT Durant un temps residí a Montevideo Entre les seves obres cal esmentar Clarín de infantería , Vista de la Bahía de Montevideo 1899, Retrato del coronel Diego Lamas

El 1680 gravà el retrat del capità general de Catalunya Alexandre de Bournonville aquell mateix any obrà una Puríssima per a la seu de Girona i, anys més tard, la llàntia d’argent de la capella dotada per Diego Girón de Rebolledo a la catedral de Tarragona i les joies per a la capella de la Concepció de la mateixa seu El 1689 féu les aplicacions d’argent que adornen les tapes del Llibre de les bosses del consell municipal barceloní

La seva impremta és documentada del 1575 al 1600 Fou un dels impressors més actius del s XVI obres religioses, com La Introducción al símbolo de la fe 1585 i el Contempus mundi 1580 de Luis de Granada, el Flos Sanctorum 1586-88 d’Alonso de Villegas, i les dels seus contemporanis Diego Pérez de Valdivia i Martín de Azpilcueta gramaticals, com el Diccionari de Nebrija 1585, obres de Jaume Felip Gibert 1586, de Llorenç Palmireno 1587 o Pere Joan Nunyes 1589, i el De octo orationis partium d’Erasme 1591 històriques, com el De Catalonia de Francesc Calça 1588, i jurídiques, com les…