Resultats de la cerca

Es formà a Nova York i féu estades a França París i Niça El 1969 s’establí a Sitges La seva obra s’inscriu dins la ‘nova figuració’, i consisteix en creacions d’execució minuciosa en les quals recrea un món d’imatges oníriques d’inspiració allegòrica També és molt important la seva producció d’obra gràfica

Vida i obra Molt vinculat a la literatura valenciana popular i satírica, el 1912 es féu càrrec del setmanari La Traca , de caràcter eròtic i marcadament anticlerical, al qual aconseguí de donar una gran popularitat Aquest èxit fou la base d’un considerable negoci de publicacions periòdiques, moltes de les quals escrites en un valencià molt castellanitzat El Cuento del Dumenche 1914-21 La Sombra , 1924-26 La Chala , 1926- 38 El Fallero , 1921-36 Nostre Teatro , 1921-22 i 1930-32, etc També edità nombroses publicacions en castellà de to popular, eròtic, republicà i anticlerica, com la taurina…

És autor dels guions de les historietes Expediente Exprés , publicades a la revista mensual Tribuna des del 1998 publicades en llibre l’any 2007,  Asesinato en la mezquita 1996, Color café 2006, Silencios La juventud del Capitán Trueno 2006, en collaboració amb el dibuixant Alfons López Fou coguionista amb Antoni Guiral d’ 11-M la novela gráfica 2009, dibuixada per Joan Mundet, amb el qual i amb López compartí l’any 2011 el Premi Nacional de Cultura del CONCA en l’apartat de còmics Amb Norman Fernández publicà també les monografies sobre còmics Nosotros somos los muertos El arte de…

Format a Lleida i a Barcelona, a l’Escola Massana Els seus primers treballs es publicaren a la revista Star 1974 Amb el també dibuixant  Juan Mediavilla Burgos 1950-7 d’octubre de 2022 fou el creador del personatge Makoki 1977, que aparegué per primer cop a la revista musical  Disco Expres , i que posteriorment tingué una revista pròpia, el còmic Makoki 1982, del qual Gallardo fou el director de la primera etapa Amb Mediavilla també impulsà la revista  El Víbora  1979 Tingué una prolífica carrera com a illustrador en revistes i diaris com Cairo , La Vanguardia , El País ,  Herald Tribune ,…

Es formà a Tenerife i a Madrid Collaborà amb Miguel Fisac al Teologado d’Alcobendas Madrid, 1955 Després es dedicà a l’art no-figuratiu Utilitzà sovint la tècnica del collage Posteriorment, incorporà el relleu a les seves composicions, a vegades de grans dimensions aeroport de Barajas, 1982 Residí a París, Mèxic, Nova York i Madrid, i té obres a museus d’Europa, els EUA i el Japó

Tingué la primera impremta a Pamplona El 1502 s’establí a Logronyo, i, probablement per recomanació d’Antonio de Nebrija, traslladà una part de la impremta a Alcalá de Henares com a impressor de la universitat Sota els auspicis del cardenal Cisneros estampà, entre altres, diverses obres breus de Ramon Llull —del qual fou el primer impressor a Castella—, iniciades amb el Libellus de amico et amato 1517 L’obra que més celebritat li ha donat és la Biblia Poliglota Complutense Treballà també a Burgos 1512 i a Valladolid 1514 El succeí el seu gendre Miguel de Eguía

S'inicià en el cinema a Barcelona en una companyia folklòrica Es traslladà a París, on treballà a la Gaumont 1927-30 S'introduí en les tècniques cinematogràfiques de la mà d’Albert Gasset i Nicolau Viatjà a Cuba, i de retorn fundà a Barcelona la collecció literària popular La Novella d’Ara 1923 Com a mànager de Teresina Boronat muntà espectacles a París, Londres, Los Angeles, Nova York, Tòquio, etc Publicà articles de cinematografia a “Imparcial Films” de Buenos Aires, “Pour-Vous” de París, “Film Kurier” i “Der Film” de Berlín, així com a “El Diluvio”, “El Día Gráfico”, “Films…

S'inicià professionalment a la seva ciutat natal al final de la dècada dels anys seixanta Des d’aleshores ha collaborat en un gran nombre de publicacions periòdiques, tant de la premsa generalista Diario de Lérida , Oriflama , Grama , Diario de Barcelona , Mundo Diario , Canigó , El Viejo Topo , Avui , La Vanguardia i El Periódico com en publicacions d’humor i còmics Patufet , TBO , El Papus , El Jueves , Rambla , Más Madera i Fluide Glacial Fou també fundador i collaborador en diverses revistes de còmics i humor, entre les quals cal citar Butifarra 1975-78 Ha publicat diversos àlbums de…

Consta de diversos trofeus, la majoria dels quals atorgats per les diferents seccions del FAD segons l’especialitat premis FAD d’Arquitectura i interiorisme, instituïts el 1958, que actualment són concedits per l’ARQUINFAD en els apartats d’arquitectura, interiorisme, espais exteriors i espais efímers premis Delta concedits per l’ADI-FAD des del 1961 premis Laus de disseny gràfic i comunicació visual, concedits des del 1964 per l’ADG-FAD premis Habitàcola per a estudiants d’interiorisme de l’ARQUINFAD des del 1988 premis Enjoia’t, de l’Associació d’Orfebres FAD des del 1996 Medalla ADI-FAD…

Estudià filosofia i idiomes, i residí un temps a Londres 1824-25 i 1830 Regentà la càtedra de francès de l’Escola d’Idiomes de la Junta de Comerç de Barcelona 1830 i la de llengua grega a la Universitat de Barcelona 1834-75, de la qual fou rector 1868-75 Publicà diverses gramàtiques 1833, 1847 i 1858 i crestomaties de la llengua grega 1847-61 El 1831 creà l’empresa Bergnes i Companyia, en què adoptà l’estètica editorial romàntica i contribuí a difondre autors moderns, sovint traduïts per ell mateix D’aquesta editorial són conegudes unes 265 produccions, caracteritzades per l’elegància i la…