Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
serigrafia
Indústria tèxtil
Art
Disseny i arts gràfiques
Procediment d’impressió en el qual el motiu que hom vol imprimir o estampar és dibuixat o reproduït en una tela de sedàs o en un teixit de seda o de niló muntat en un marc.
Hom tapa amb cola, amb tires de paper, etc, els forats de la zona de teixit que té dibuix El marc amb la tela, disposat sobre el paper, el teixit, etc, que hom vol imprimir, estampar o decorar, és omplert de tinta espessa, pasta d’estampació, etc, que és feta córrer amb rasqueta per tal que en travessar el teixit o la tela de sedàs pels indrets on hi ha dibuix imprimeixi, estampi, etc, el paper, el teixit, etc Aquest procediment, que fou en un principi un mètode rudimentari per a estampar teixits, és actualment emprat mitjançant màquines automàtiques en les arts gràfiques, en la…
trepa
Disseny i arts gràfiques
Cartó, planxa, etc, que té el dibuix que hom vol estergir retallat o picat.
timpà
Disseny i arts gràfiques
Bloc massís de la minerva sobre el qual hom col·loca el paper que vol imprimir.
rama
Disseny i arts gràfiques
Marc rectangular de ferro a l’interior del qual hom fixa amb tascons o amb cargols el motlle que vol imprimir.
cromolitografia
Disseny i arts gràfiques
Sistema d’impressió litogràfica en tintes vàries inventat per Aloys Senefelder.
El procediment consisteix en l’ús d’un gravat en pedra o en planxa d’alumini o de zinc per a cada color que hom vol imprimir, aplicant un sistema d’impressió successiva idèntic a l’emprat en la litografia en negre Amb aquest procediment hom pot obtenir rètols, reproduccions en color, etc
pantògraf
Disseny i arts gràfiques
Geografia
Instrument que serveix per a copiar (ampliant o reduint a voluntat) un pla, un mapa, o bé, en general, un dibuix qualsevol.
És constituït, essencialment, per quatre regles articulats formant ballesta Un dels regles té un punt que roman fix durant el treball, un altre regle és proveït d’un estilet amb el qual hom ressegueix el dibuix original que vol copiar, i un altre regle té un llapis que va dibuixant la còpia de l’original
Joan Timoneda
Retrat de Joan Timoneda que figura al cançoner Sarao de Amor
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Edició
Escriptor i editor.
Vida i obra Llibreter de professió, dugué a terme una activitat literària i editorial extraordinària amb una gran visió comercial, estigué atent a les novetats literàries del seu temps, captà els gustos del públic lector i compilà i edità obres pròpies, i, sobretot, refoses d’altri, en publicacions impreses de petit format i preu assequible Ben relacionat amb les classes dirigents, especialment les eclesiàstiques, exercí de transmissor cultural des de les elits cap a les classes populars En l’àmbit dela poesia, des…
,
Lluís Elias i Bracons
Disseny i arts gràfiques
Teatre
Dibuixant i comediògraf.
Germà de Feliu i de Francesc Elias i Bracons Collaborà a Nanu 1915, La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , Papitu , etc, amb el pseudònim Anem Residí a París en 1920-31 en tornar-ne, es dedicà principalment al teatre amb obres de caràcter cosmopolita, una mica superficials, amb les quals assolí força èxits Madame 1932, Montparnasse 1934, Lilí vol viure 1935 Amb la represa del teatre català, assolí nous èxits Baltasar 1948, Bala perduda 1951, Joc de dames 1952 i Comèdia de dones 1953 Deixà inèdit un nomenclàtor de manufactures i marques de ceràmica de tot el món,…
nervi
Disseny i arts gràfiques
Cadascuna de les cordes disposades de través en el llom d’un llibre, a les quals són nuats els fils dels plecs que hom vol enquadernar.
Hans Bellmer
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Fotografia
Pintor, dissenyador, fotògraf i gravador francès d’origen alemany.
Des del final dels anys trenta s’establí a París, quan els nazis consideraren que el seu art era degenerat La seva obra té un destacat component eròtic i està marcada per l’estudi del cos femení abordat amb una sensualitat molt forta Al principi dels anys vint començà a construir nines articulades que fotografiava en postures eròtiques Des que assistí a la representació dels Contes de Hoffman , en els quals apareix la nina Coppelia, a partir del 1933 la seva obra se centrà gairebé exclusivament en l’univers de les nines i dels maniquins, que presentà en diverses posicions que tradueixen el…