Germà de Feliu i de Francesc Elias i Bracons.
Col·laborà com a dibuixant a les publicacions Nanu (1915), Iberia, La Campana de Gràcia, L’Esquella de la Torratxa, Papitu, etc., amb el pseudònim Anem. Després d’una estada a París (1920-31), s’inicià en la literatura amb la novel·la Després de callar el canó (1934), però es dedicà sobretot al teatre, amb obres de caràcter volgudament cosmopolita, una mica superficials i de to lleugerament melodramàtic, amb les quals obtingué força èxits: Madame (1932), Montparnasse (1934) —premiada per la Federació Catalana de Societats de Teatre Amateur, el 1934—, La família Bartolí (1935) i Lilí vol viure (1935), entre d'altres.
Després de la guerra estrenà títols en castellà i reprengué el teatre català amb el qual assolí nous èxits: Hermínia, l’auca d’una soltera (1946), Baltasar (1948), Joc de dames (1952) i Comèdia de dones (1953). També conreà la farsa de to vodevilesc amb Bala perduda (1951) i La tercera vegada (1952). Valentí Moragas acabà la seva última obra, Romeu de 5 a 9 (1957). Deixà inèdit un nomenclàtor, il·lustrat, de manufactures i marques de ceràmica, que comprèn totes les èpoques i tots els països.