Resultats de la cerca

Fill del llibreter Salvador Moles Deixeble, a València, de Josep Vergara i de Vicent Galcerà, i a Sogorb, de Josep Camaron Passà a Barcelona, on vers el 1759 era deixeble de Francesc Tremulles El 1764 li fou concedit el títol de gravador per la Reial Junta i Consolat Anà, pensionat per la Junta de Comerç, a París 1766, on fou deixeble de Dupuis i de Charles-Nicolas Cochin Tornà a Barcelona el 1774, i l’any següent fou nomenat primer director de la nova Escola de Dibuix de la Junta de Comerç —Llotja—, on, per indicació seva, Pere Pau Muntanya esdevingué ajudant de…

Fou membre de la societat Comunicació Literària , activa a Barcelona a la fi del s XVIII, i impressor de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Conferència Físicomatemàtica Experimental 1765 i més tard de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, així com de la Junta de Comerç de Barcelona El 1788 era encara en actiu

Fundà i dirigí els collegis del Comerç Masnou, 1870, i Manresa, 1877 i de Ribera Barcelona, 1891 Interessat en la calligrafia, és autor de composicions calligràfiques decoratives i inventor de tipus de lletra entre els quals el de la rodona espanyola i d’originals de composició i de traçat Publicà Método racional de escritura inglesa 1890

Fill de Josep Igual, fabricant d’indianes, i un dels fundadors de la Companyia de Filats de Cotó Josep Igual Fou professor de dibuix, gravat i tints a la Junta de Comerç de Barcelona perfeccionà els procediments de diverses fàbriques barcelonines i es distingí en ornamentacions públiques i privades El 1792 entrà com a mestre de dibuix, colorit, gravat, estampat i blanqueig a la Fábrica Real de Hilados y Tejidos de Algodón d’Àvila i redactà Arreglo político y económico para la conservación y aumento del establecimiento de las reales fábricas de la ciudad de Ávila 1798

Començà la seva carrera com a llibreter de vell Republicà, tingué una gran amistat amb Blasco i Ibáñez El 1900 creà l’editorial Sempere i Companyia, de la qual fou copropietari Blasco i que el 1914, fusionada amb l’Editorial Iberoamericana de Madrid, també de Blasco, prengué el nom d' Editorial Prometeo , que tingué una gran importància en la difusió de l’ideari d’esquerra europeu a l’Estat espanyol Sempere fou regidor de València 1909 i pertangué a la Cambra de Comerç, a la junta d’Obres del Port i a la Defensa de l’Obrer i a la Societat Patronal de les Arts del Llibre

Després d’estudiar a l’escola de Llotja, fou pensionat per la Junta de Comerç de Barcelona l’any 1790 per tal de perfeccionar-se a Madrid amb Salvador Carmona Restà a Madrid i ocupà diversos càrrecs oficials Mostres de la seva eficient collaboració amb els millors dibuixants de l’època són les illustracions per a diferents llibres de Sallusti Crisp, Francisco de Quevedo, Manuel José Quintana, però és més important per la seva interpretació d’obres cabdals de la pintura espanyola i d’altres escoles, amb dibuix segur i tècnica fidel, com els gravats que féu de quadres de Velázquez, Ribera,…

Format a les classes de l’Escola de Dibuix de la Junta de Comerç, hi guanyà diversos premis de dibuix, gravat i escultura 1800-04 Fou pensionat per a anar a Madrid a perfeccionar estudis 1803 El mateix 1805 guanyà medalla d’or a l’Academia de San Fernando El 1808 no acceptà el règim intrús napoleònic i la seva carrera s’estroncà Acadèmic de mèrit de San Fernando 1814, fou director d’estudis de l’acadèmia el 1815 Féu medalles del duc d’Alburquerque, dels setges de Girona i Saragossa, del triomf de Vitoria, del duc de Ciudad Rodrigo, del retorn de Ferran VII i del papa Fou acadèmic…

A començament del segle XX emigrà a l’Argentina Vers el 1906 s’installà definitivament a La Paz Bolívia, on, amb el seu germà Esteve, fundà, el 1907, la llibreria La Universitaria Arnó Hermanos i també l’editorial Arnó Hermanos, Libreros Editores, especialitzada en el llibre escolar També fou empresari immobiliari a Cochabamba i La Paz President de la Cambra Oficial de Comerç espanyola, durant el seu mandat fou fundat el Teatro Princesa, junt amb Gabriel Camarasa El 1928 retornà a Catalunya i féu diversos viatges a Bolívia per mantenir la gestió dels seus negocis El seu fill…

Ultra els gravadors de vidres o els de làmines, el gravador d’indianes indiana assolí una gran importància en el desenvolupament d’aquesta indústria de teixits de cotó a Catalunya a la segona meitat del s XVIII i al primer terç del s XIX Era un dels tècnics més apreciats del procés de fabricació Alguns d’ells procedien del gremi de treballadors del metall i, per tant, tenien una experiència prèvia Els gravadors no formaren mai cap gremi ni cap associació La junta de comerç de Barcelona n'afavorí la formació a través de la seva Escola de Dibuix i Gravat, també anomenada de Nobles…