Resultats de la cerca

Es formà de manera lliure a Barcelona i a Mallorca, a la qual sempre restà lligat Rebé els consells de Sebastià Juñer i Vidal Exposà des del 1927 a Barcelona, i des del 1933 a Palma Ha exposat també a Manchester 1958, Blackpool 1960, etc Eminentment paisatgista, es caracteritzà per una visió clara, serena, sòlidament construïda i despullada de detalls accessoris

Es donà a conèixer el 1531 amb l’edició del Llibre de consells , de Jaume Roig, i una Oratio , del catedràtic Cosme Damià Savalls El 1533 es traslladà al Molí de la Rovella com a successor de l’impressor Joan Jofré, de qui heretà també el senyal d’impressor Imprimí des del Breviarium Valentinum 1533 fins als Diálogos cristianos contra la secta mahomética 1535, del canonge de Gandia Bernat Peres, el Libro de motes de damas y caballeros o el Libro de música de vihuela , de Lluís del Milà Per l’edició dels Furs de València fou nomenat impressor de la ciutat el 1539 El 1541 s’establí…

Vida i obra Fill de Lluís Millà i Gàcio , continuà l’obra bibliogràfica i editorial del seu pare Llibreria Editorial Millà   Publicà, a més de llibres, el setmanari infantil Fatty  i alguns diaris esportius També creà colleccions com “Catalunya Teatral” 1932, “Teatre d’Infants” i “Biblioteca Popular” 1946 La seva producció dramàtica, de caràcter popular, oscilla entre el melodrama i el sainet És autor, entre altres obres, de Maleïda la guerra 1933, El far de les tempestes 1935, El comissari del poble 1936, La llei del cor 1957, Crim a la Costa Brava 1958 i Pi, noguera i castanyer 1961, la…

Fill del també impressor Vicenç Verdaguer i Vila Barcelona 1752 — Perfeccionà el seu ofici a París S'establí a Barcelona el 1828 i installà la primera premsa de ferro Stanhope Fou un dels principals impressors de les primeres obres de la Renaixença Posteriorment obrí també la Llibreria Verdaguer a la Rambla, que es féu famosa per la seva tertúlia literària La seva germana Francesca Verdaguer i Bollich Barcelona 1790 — treballà com a caixista a la casa Brusi i aconseguí una bona anomenada en el seu ofici Durant la guerra del Francès organitzà una premsa volant anà després a Mallorca i el…

Fill de José Manuel Lara Hernández , es llicencià en ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona i des del 1968 estigué vinculat a l’ Editorial Planeta , de la qual fou nomenat conseller delegat el 1996 Després de la mort del seu pare 2003, accedí a la presidència del Grup Planeta Fou un dels principals artífexs de la diversificació de l’empresa als mitjans audiovisuals i a internet, i també de la consolidació del grup com a primera multinacional de la indústria cultural en llengua castellana Presidí algunes de les empreses en les quals participà el grup, entre d’altres, Antena 3 TV…

Adoptà el nom de Francesc Pelai, malgrat haver-se-li imposat els de Francisco d’Assís, Pelàgio i Joan Obtingué el grau de batxiller en filosofia i lletres 1856 i feu estudis de dret, que abandonà el 1860 De ben jove manifestà una forta vocació literària, que complementà al llarg de la vida amb un intens activisme patriòtic i cultural En una primera època, en què usà el català i el castellà, feu collaboracions periodístiques i literàries a diverses revistes —per exemple, a  La Revista de Cataluña — i publicà, entre altres obres, el poema Lo fill dels hèroes 1860, la novella en castellà Norma,…