Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
cursiva
Disseny i arts gràfiques
Dit de l’escriptura manuscrita en la qual les lletres s’uneixen les unes amb les altres mitjançant prolongacions i nexes.
cursiva
Disseny i arts gràfiques
Dit del caràcter d’impremta amb l’ull inclinat d’esquerra a dreta.
Hom l’utilitza sovint per a destacar algunes paraules en un text en rodona També rep el nom de lletra itàlica
estil de lletra
Disseny i arts gràfiques
Repertori de glifs d’una lletra que presenten característiques de disseny uniformes, especialment el grau d’inclinació, el gruix o l’amplada.
Són estils de lletra, per exemple, l’Arial rodona, l’Arial cursiva o l’Arial negreta
lletra itàlica
Disseny i arts gràfiques
Tipus de lletra romana inclinada.
Inspirat en la cursiva romana, fou gravat per Griffi per a l’edició de les obres de Virgili que imprimí Aldo Manuzio 1501 Rebé el nom de cursiu o cancelleresc i, més tard, aldí o itàlic
cal·ligràfic | cal·ligràfica
Disseny i arts gràfiques
Dit de l’escriptura traçada artificiosament, amb intenció estètica, però sense espontaneïtat.
En l’antiguitat hom calligrafiava algunes escriptures cursives ja existents, per a utilitzar-les en llibres de luxe o documents de cancelleria A l’època moderna també han estat creats tipus calligràfics sense tradició cursiva anterior
romà | romana
Disseny i arts gràfiques
Dit dels tipus de lletra dreta, per oposició als d’itàlica o cursiva, que són inclinats.
família
Disseny i arts gràfiques
Cadascun dels conjunts de caràcters tipogràfics que comprenen els diversos cossos i sèries (rodona, negreta, cursiva, versaleta, etc) i que responen a un mateix disseny.
matriu
Disseny i arts gràfiques
Peça de llautó que en un costat té dues petites cavitats on hi ha un signe gràfic gravat al buit, generalment en rodona en l’una i en cursiva, negreta, versaleta, etc, l’altra.
Reunides al componedor amb els consegüents espaiadors, formen la ratlla per a la fosa de la línia en la linotip
tipografia
Diverses tipografies
Disseny i arts gràfiques
Art de dissenyar, compondre i imprimir texts mitjançant tipus mòbils.
Des del punt de vista del disseny, la tipografia es distingeix del grafisme tant per la limitació dels seus mitjans signes alfabètics i peces d’ornamentació tradicionals vinyetes, filets, bigotis, florons, culdellànties, etc com per la seva “neutralitat” respecte al text mentre que el grafisme, lligat ordinàriament a una finalitat propagandística, reforça l’impacte psicològic del text mitjançant una gamma molt variada de recursos, la tipografia es limita a vehicular-lo d’una manera totalment imparcial Tot i que el grafisme i la tipografia poden concórrer en el disseny de texts breus etiquetes…