Resultats de la cerca

Fill d’ Alexandre Ribó i Vall Estudià a l’Escola Superior de Bells Oficis, a l’Ateneu Polytechnicum i al taller de Ramon Rigol El 1937, com a dirigent del Sindicat de Decoradors, fou requerit per la Generalitat per a dirigir la secció d’emmascarament del servei de fortificacions i obres El 1938 s’incorporà al XII cos d’exèrcit front de l’Ebre, del qual fou cap de cartografia Internat en el camp de concentració d’Argelers, el plasmà en una sèrie d’aquarelles sarcàstiques Després de l’exili pintà els voltants del seu barri Vallcarca i feu una collecció de dibuixos de reixes de…

Treballà per a la cort de Lluís XIV És autor d’escenaris, de vestits i de composicions de focs d’artifici Creador de l' estil Berain, influí sobre els decoradors del s XVIII

Després de dues estades a Itàlia fou contractat com a decorador als hôtels Lambert i de la Vrillière, on el seu treball el mostra com un bon coneixedor del gust per la pompa i el moviment dels decoradors italians Fou un dels fundadors de l’Académie de Peinture et Sculpture

Format a l’escola de Belles Arts Conreà amb èxit el cartellisme Festes de la Mercè , 1956, 1958 Fira de mostres de Barcelona, 1959 Obtingué, entre altres premis, el diploma d’honor de l’Institut Internacional de Decoradors de Chicago 1960 Dedicat també a la pintura i la litografia, féu nombroses exposicions a diversos països

Collaborà a “D’Ací i d’Allà” des del 1918, “La Veu de Catalunya” des del 1924 i en diversos diaris i revistes de Madrid Gran amic de Lluís Bagaria, conreà un preciosisme decorativista molt típic dels anys vint Fou un dels primers decoradors que es dedicaren al cinema A la postguerra efectuà exuberants decoracions per als espectacles dels Vienesos, en collaboració amb Francesc Fontanals

Renovà la moda femenina, de la qual eliminà, al voltant del 1908, una sèrie de guarniments i ornaments no funcionals, així com la cotilla Treballà amb un magnífic equip de decoradors i pintors, del qual es destaquen RDufy i MVlaminck Després de la Primera Guerra Mundial tancà la seva casa de modes, que obrí novament vers el 1925, per participar a l’Exposició d’Arts Decoratives de París Retirat a Provença, escriví les seves memòries En habillant l’époque 1931, i es dedicà a la pintura

Format en una acadèmia barcelonina, fou premiat a la Triennal de Milà per uns cartells i a la Biennal de Venècia Membre del Cercle Artístic de Sant Lluc i del FAD Fent equip amb Josep Fernández i Gual i Josep Mir i Virgili, participà al I Saló d’Artistes Decoradors 1936 Després de la guerra civil de 1936-39, en societat amb Mir, realitzà el Saló Rosa i el Dique Flotante Féu marqueteries murals per als magatzems Sears, la sèrie L’expansió catalana casa de la ciutat de Barcelona i la Taula de Canvi i El consolat de Mar, al Banc Condal

Deixeble de Josep Pascó a Llotja El 1911 fou premiat a la VI Exposició Internacional d’Art de Barcelona amb els dibuixos Els amors de Pierrot i Mascarada El 1912 un plafó decoratiu seu fou premiat pel Círculo de Bellas Artes de Madrid, i amb un exlibris guanyà el primer premi del concurs del FAD a Barcelona El 1919 el Cercle Artístic de Barcelona li concedí la medalla d’or El 1921 anà becat a Viena Participà a l’Exposition des Arts Décoratifs de París 1925 Decorà el despatx i la biblioteca de Cambó 1925 i els salons de Capitania General 1929, entre altres obres El 1936 concorregué al primer…

El seu objectiu inicial era cooperar al cicle d’exposicions d’arts industrials patrocinades pel municipi Formada inicialment per industrials i per menestrals, sota la presidència de Santiago Marco des del 1921 amplià i diversificà les seves activitats A partir del 1923, que organitzà l’Exposició del Moble per a la Llar Popular, es dedicà a promoure certàmens, entre els quals es destaca el de la Taula Parada 1933 En establir-se a la Cúpula del Coliseum 1936, inicià els Salons d’Artistes Decoradors En 1935-36 i 1942-47 feu cursets anuals de tècniques de decoració Des del 1951 any que celebrà…