Resultats de la cerca

Es formà a Zuric S’inicià com a arquitecte, seguidor de Viollet-le-Duc Dins l’Art Nouveau dissenyà diversos cartells, vitralls, papers pintats, mobles i joies Publicà un mètode de composició ornamental 1905 i creà un model de tipografia 1898

Fill d’un fuster Treballà al taller de Joan Rosenbach, i en morir aquest, en el de Carles Amorós Des del 1532 s’establí pel seu compte D’entre les obres que imprimí destaca la versió castellana d' El cortesano 1534 de Castiglione feta per Joan Boscà, els breviaris de la diòcesi de Barcelona, les Epístoles d’Antonio de Guevara 1544 i l’obra, en volums independents, de Jaume Callís 1549 Parent seu degué ésser el també impressor Arnau Guillem de Montpezat , que el 1539 estampà a Tortosa el Llibre dels costums de Tortosa

És autor de prop de quatre-cents gravats d’una gran precisió i qualitat Féu paisatges que influïren l’escola paisatgística anglesa, natures mortes, quadres històrics i illustració de modes

El 1549 es traslladà a Múrcia, però retornà a València, gràcies a la subvenció que li fou oferta pels jurats es féu veí de València i obrí una llibreria El 1552 pensà d’establir-se a Alcalá, on obrí una nova impremta, que, tanmateix, abandonà aviat, a causa dels nous oferiments dels jurats valencians per a retenir-lo a la ciutat Publicà des dels Furs 1545, 1555 i les Constitutiones de la seu 1546 fins a texts universitaris de Francesc Joan Mas, de Pere Joan Nunyes, l’edició catalana de la Crònica de Beuter 1538 i les Apologiae d’Anyes La seva vídua, Jerònima Galès , continuà la…

Excellí en la reproducció de dibuixos a llapis d’Eusebi Planas i Tomàs Padró Féu treballs litogràfics molt notables per al setmanari “La Madeja Política” Estudià a París 1863 amb Guillot, inventor del gravat fotomecànic, i introduí aquest nou procediment l’any 1864 als almanacs “El Tiburón” i “Lo Xanguet” Treballà per a “La Campana de Gràcia” i per a moltes obres de l’editorial Montaner i Simon, com La Divina Comedia, La historia natural i La vida de la Virgen Fou l’iniciador d’una notable dinastia de litògrafs

Tisiòleg prestigiós, especialitzat també en la ràbia, publicà diverses obres i fou director del Laboratori Municipal de Barcelona 1952-59 Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i numerari 1963 de la Societat Catalana de Biologia Com a dibuixant collaborà a “Papitu” primera època, “El Gall” 1912, “Picarol” 1912, “Revista Nova” 1914, etc, i emprà el pseudònim de Remigius

Fou secretari i comptador de la companyia de llibreters i impressors de València El 1765 inicià la seva activitat com a impressor amb Alabanzas de las lenguas, reedició de l’opuscle de Viciana Fou amic de Gregori Maians A casa seva es reunia una tertúlia dels liberals més exaltats i d’afrancesats, entre els quals Moratín, Meléndez i Marchena

Germà de Francesc Pi i Margall, mai no mostrà interès per la política Estudià gravat a França i Alemanya Publicà Obras de Flaxman grabadas al contorno i reproduí onze composicions de JFuehrich amb el títol Triunfo de la Religión de Jesucristo Féu altres treballs remarcables com les làmines de Monumentos Arquitectónicos de España, Descripción General de las variedades hispanocristianas i Museo español de antigüedades

Actuà del 1502 al 1530 prop de la meitat de la seva nombrosa producció fou de caràcter religiós i d’autors locals se'n destaquen La vida de Santa Magdalena en cobles 1505, de Jaume Gassull, i la Vida de Santa Caterina de Sena 1571, ricament illustrats, així com el Blanquerna 1521, de Ramon Llull, primera edició de l’obra Per a la generalitat de València edità els Furs de Montsó del 1501, i per a la Universitat, acabada de fundar, la gramàtica de Nebrija 1518 i els comentaris de Joan de Salaia al tercer volum de les Sentències 1530, la seva darrera impressió coneguda L’any següent el seu…