Resultats de la cerca

El mecanisme d’articulació és concebut de tal manera que, mitjançant contrapesos, ressorts, etc, el pes del tauler resti compensat i, així, sigui possible de situar-lo i, després, fixar-lo en qualsevol posició sense gaire esforç

Fill de Francesc Hernández i Sanz Cursà estudis de medicina i sobresortí com a dibuixant anatòmic Fou notable la seva obra de dibuixant publicitari i dissenyador de bijuteria Publicà colleccions de xilografies de temes menorquins Com a pintor evolucionà cap a un estil no formalista Fou membre del Grup Menorca

Fill d’Antoni Riba i Garcia Gairebé autodidacte com a dibuixant, fou deixeble del gravador Josep Torner i Fornés a l’Institut de les Arts del Llibre, on seria professor des del 1939 Exposà a Barcelona des del 1923 i a l’Havana 1929 Participà en diverses collectives a l’estranger Guanyà el primer premi dels Amics del Gravat de Barcelona 1936 Com a dibuixant collaborà en diverses publicacions

S’especialitzà en caricatures i dibuixos per a publicacions infantils Abans de la Guerra Civil de 1936-39 feu diverses exposicions a Barcelona i una a París el 1935, conjuntament amb el seu pare, Ramon Sabatés i Malla Posteriorment treballà per a la revista  TBO on creà la secció Los inventos del TBO del profesor Franz de Copenhague i per a llibres infantils de diverses editorials catalanes Bruguera, Toray, etc i italianes AMZ de Milà, Malipiero de Bolonya, etc La seva filla, Maria dels Àngels Sabatés i Hernáez Barcelona, 1947 – 4 de febrer de 1992, també dibuixant, creà el…

Format a Llotja i amb RMartí i Alsina, anà a París a vint-i-dos anys Collaborà a La Croix , Le Monde Illustré , La Femme et le Monde i, sobretot, La Illustration 1901-21 i 1932-45 El seu suport a la causa aliada en la Primera Guerra Mundial li valgué la legió d’Honor Dibuixos seus aparegueren també a Illustrated London News i Berliner Illustrierte Zeitung Residí sempre a París, excepte el període 1921-32, que ho féu a Nova York, on tingué també molta activitat com a retratista i dibuixant Retornà a Barcelona el 1947 i exposà a les galeries Syra el 1951 i el 1958 Amb estil hàbil…

Les seves creacions acusen una influència molt directa de l’estil de Junceda Publicà dibuixos i acudits a En Patufet , Esquitx , Pocholo , TBO , etc Després de la guerra civil mantingué la seva collaboració amb el TBO i tractà d’impulsar el còmic en català a través de publicacions com Els Infants 1956 o el nou Patufet 1970 Illustrà llibres, realitzà exlibris i intervingué en el muntatge de pellícules de dibuixos animats És pare del també dibuixant Toni Batllori

Ingressà a l’Acadèmia Militar de Guadalajara, però l’abandonà per estudiar Filosofia i Lletres a Saragossa, estudis que interrompé per començar com a dibuixant humorístic i escriptor Treballà sempre a Madrid, i fou el màxim representant de l’humor castellà i burgès de la postguerra, amb un cert inconformisme conjuntural El 1946 començà a publicar articles a la revista humorística  La Codorniz , i el 1955 fundà el setmanari Don José Des del 1953 collaborà a ABC com a ninotaire, i a Blanco y Negro des de la seva represa Publicà llibres d’humor gràfic, com Historia de la gente ,…

Es formà a París i amb Pere Viver Pel seu humor, en la línia de Cornet i Junceda, collaborà com a dibuixant en les revistes i diaris En Patufet , En Virolet , Catalunya Ràdio , El Matí i Esplai Publicà la biografia Junceda, home exemplar 1958 i Els tòpics de l’humorisme 1961

Es formà a l’Escola Massana S'ha especialitzat en la illustració de llibres infantils i ha obtingut, entre d’altres, els premis Janus Korczak Polònia, 1979, Apelles Mestres 1983 i Catalònia 1984 Ha illustrat texts propis i de Pere Calders, Miquel Martí i Pol, Salvador Espriu, etc També ha estat collaboradora de “Cavall Fort” i ha realitzat sèries de dibuixos animats Entre els títols publicats, una bona part dels quals a l’estranger Anglaterra, Alemanya, EUA, Japó, etc, cal remarcar La lluna d’en Joan , L’aniversari , Raspall i Jo les volia Ultra la seva activitat com a dibuixant…

Fill de Ricard Opisso i nebot de Joan Cardona , aquest li donà les primeres lliçons de pintura Començà a exposar el 1921 i figurà al grup d’artistes catalans patrocinats per Joan Merli Realitzà nombroses exposicions fins el 1956 i després de deu anys de silenci tornà a exposar amb irregularitat des del 1967 Intentà l’abstracció Com a dibuixant dominava el retrat i guanyà el premi Ynglada-Guillot 1959