Resultats de la cerca

Hom en diu litografia original quan és l’artista creador de l’obra el qui ha dibuixat directament damunt la pedra

Format a Llotja i amb RMartí i Alsina, anà a París a vint-i-dos anys Collaborà a La Croix , Le Monde Illustré , La Femme et le Monde i, sobretot, La Illustration 1901-21 i 1932-45 El seu suport a la causa aliada en la Primera Guerra Mundial li valgué la legió d’Honor Dibuixos seus aparegueren també a Illustrated London News i Berliner Illustrierte Zeitung Residí sempre a París, excepte el període 1921-32, que ho féu a Nova York, on tingué també molta activitat com a retratista i dibuixant Retornà a Barcelona el 1947 i exposà a les galeries Syra el 1951 i el 1958 Amb estil hàbil, detallista i…

Passà la seva infància i adolescència en diferents collegis de l’Auxilio Social falangista, fet que marcaria part de la seva posterior producció, de caire autobiogràfic i polític Es traslladà a Barcelona, on es formà com a dibuixant a l’agència Selecciones Ilustradas, i posteriorment a Premià de Dalt, on ha dibuixat les seves millors obres El seu estil, de línia clara i factura caricaturesca molt expressiva, es consolidà a partir de la sèrie Dani Futuro 1965-70, amb guions de Víctor Mora i publicada a Gaceta Junior D’entre les seves obres destaquen Hom 1975, Paracuellos 1976-77…

Biografia  Es traslladà a viure a Mataró amb la seva família i entrà com a alumne a l’Escola Pia de Santa Anna Després anà a l’Escola Pia de Moià 17 de setembre de 1893 i hi professà el 18 d’agost de 1895 Inicià la carrera eclesiàstica a la casa central d’estudis d’Iratxe i la continuà a la de San Pedro de Cardeña Passà per diversos collegis Calella 1897-99, Sabadell 1899-1900, Olot 1900-03, Valls, 1903-09, Sabadell 1909-10, Sant Antoni de Barcelona 1910-11, Nostra Senyora de Barcelona 1911-19, Castellar del Vallès 1919-21, Vilanova i la Geltrú 1921-33 i Caldes de Montbui 1933-57 Els anys de…

Hom tapa amb cola, amb tires de paper, etc, els forats de la zona de teixit que té dibuix El marc amb la tela, disposat sobre el paper, el teixit, etc, que hom vol imprimir, estampar o decorar, és omplert de tinta espessa, pasta d’estampació, etc, que és feta córrer amb rasqueta per tal que en travessar el teixit o la tela de sedàs pels indrets on hi ha dibuix imprimeixi, estampi, etc, el paper, el teixit, etc Aquest procediment, que fou en un principi un mètode rudimentari per a estampar teixits, és actualment emprat mitjançant màquines automàtiques en les arts gràfiques, en la indústria…

Des del punt de vista del disseny, la tipografia es distingeix del grafisme tant per la limitació dels seus mitjans signes alfabètics i peces d’ornamentació tradicionals vinyetes, filets, bigotis, florons, culdellànties, etc com per la seva “neutralitat” respecte al text mentre que el grafisme, lligat ordinàriament a una finalitat propagandística, reforça l’impacte psicològic del text mitjançant una gamma molt variada de recursos, la tipografia es limita a vehicular-lo d’una manera totalment imparcial Tot i que el grafisme i la tipografia poden concórrer en el disseny de texts breus etiquetes…