Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
encunyació
Disseny i arts gràfiques
Procediment per a assenyalar el tall, tallar o perforar papers i cartons segons una determinada forma, generalment un perfil tancat.
Hom el duu a terme amb màquines especials, dites encunyadores, mena de premsa proveïda d’encunys, i també amb màquines tipogràfiques o flexogràfiques especialment preparades
divisió
Disseny i arts gràfiques
Petita ratlla que hom col·loca al final de línia quan cal dividir una paraula que no hi cap tota sencera.
La partició de les paraules es duu a terme per síllabes i, en aquest sentit en català la divisió és equivalent al guió , llevat del cas que quedi una sola vocal en una de les línies, possibilitat no admesa en la divisió
foli
Disseny i arts gràfiques
Número que indica l’ordre de les pàgines d’un llibre, un conjunt de fulls impresos, etc.
Pot anar al cap de pàgina o al peu, centrat o en un costat, i pot ésser numèric, quan consta només d’una xifra generalment acompanyada d’algun adornament, i explicatiu o literari, quan duu alguna llegenda, com el nom de l’autor o el títol de l’obra, etc
onset
Disseny i arts gràfiques
Procediment d’impressió sense contacte entre la forma i el paper i basat en la transmissió electromagnètica.
La màquina consta de diversos cilindres El primer d’ells entinta per contacte la forma en relleu que envolta el segon cilindre i en el qual s’ionitza negativament la tinta El cilindre impressor, que duu enrotllat el paper carregat positivament, rep sense contacte la tinta del cilindre amb la forma Fou inventat per WCHuebner el 1923, i hom l’utilitza per a la impressió de paper i altres materials com teixits, plàstics o fulls metallitzats
Joaquim Maria Capdevila i Gaya
Disseny i arts gràfiques
Joier.
Estudià belles arts a l’Escola Massana de Barcelona i s’inicià en l’orfebreria en el taller del seu pare, Manuel Capdevila i Massana , i completà la seva formació al taller Lacambra de París Actualment dirigeix el taller familiar, on duu a terme la tasca d’investigació i creació Ha estat un dels primers a endinsar-se en el camp de la joia-disseny, on, per sobre de la forma i dels materials, predomina el concepte El 1971 li fou encarregat el disseny de la copa del FAD El 1982 guanyà el concurs de la medalla de Sant Jordi, convocat per la Generalitat de Catalunya Hi ha obres seves…
linotip
Disseny i arts gràfiques
Màquina impressora que fon alhora el metall en peces que contenen totes les lletres d’una mateixa ratlla.
Fou inventada el 1886 per l’alemany Ottmar Mergenthaler En el moment de la seva aparició, suplia amb avantatge sis o set caixistes ràpids Consta d’un teclat de 90 tecles, que corresponen als 90 canals del magatzem, on hi ha alineades les matrius cada canal té 21 matrius En pitjar les tecles, s’alliberen successivament les matrius corresponents, les quals, un cop soltes, cauen al componedor La composició és dirigida contínuament per una sèrie de palanques que van coordinades Des del componedor les matrius van al primer elevador, que les recull i les posa davant el motlle, moment en el qual els…
regle graduat

Regle graduat
© Fototeca.cat-Corel
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Regle que duu gravada una escala lineal en centímetres, mil·límetres, etc, i que és emprat per a mesurar llargades en un dibuix.
floró
Disseny i arts gràfiques
Instrument de ferro que duu, gravats en relleu, flors, escuts, creus, etc, emprat per a adornar els lloms i les cobertes dels llibres.
enquadernació
Capítol dels Drets dels draps de Catalunya , manuscrit del s XV, amb enquadernació catalana de l’època, d’estil mudèjar
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Conjunt d’operacions necessàries per a unir les pàgines d’un llibre i protegir-les amb l’aplicació d’unes tapes.
Actualment, tots els processos que integren l’enquadernació estan mecanitzats enquadernació mecànica i, en molts casos, gairebé totalment automatitzats La primera de les operacions que hom duu a terme amb els fulls ja impresos consisteix a plegar-los a la mida desitjada en quaderns de 4, 6, 8, 12, 16 o 32 pàgines En l'alçada, hom procedeix a agrupar per ordre els diferents quaderns que formen un volum per mitjà de les signatures signatura Posteriorment, els fulls es cusen i hom fixa les guardes guarda a les pàgines primera i darrera El bloc així obtingut es talla pels tres costats lliures…
Francesc Xavier Nogués i Casas
Cobla, oli de Xavier Nogués
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant, gravador i pintor.
Estudià comerç, sense vocació, i entrà a l’acadèmia Martínez Altés ~1886-89, on conegué Isidre Nonell Fou aprenent en un magatzem mentre assistia als cursos nocturns de l’acadèmia Borrell Vers el 1896 visità Madrid, on l’impressionà fortament Goya, cosa que el decidí a dedicar-se a l’art i a freqüentar més assíduament l’acadèmia Borrell, on entrà en contacte amb el grup d’ El Rovell de l’Ou Amb text de Josep Lleonart, publicà l’ Auca de l’Aplec de Sant Medir , que imprimí el seu amic Ramon Riera ~1899 Obtingué un accèssit al concurs de cartells, pel carnestoltes de Vilanova, celebrat a Els…