Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
egipci
Disseny i arts gràfiques
Tipus de lletra de pal gros i asta uniforme, en la conjunció dels quals no es produeix diferència de gruix.
Inspirat en la força i l’estructura dels monuments egipcis, fou difós d’ençà del 1820
tinta
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Preparació més o menys fluida, de diferents colors, que consisteix en una suspensió de pigments minerals molt fins, tals com negre de fum, mini, groc de crom, blau de Prússia, etc, o de laques derivades de l’anilina en olis vegetals o en vernissos sintètics, hidrocarburs, alcohol o, fins i tot, aigua, que és emprada per a escriure, per a dibuixar, per a imprimir o per a reproduir damunt de paper o d’altres suports texts o dibuixos.
L’ús de la tinta es remunta a l’edat antiga i hom pot afirmar que els xinesos i els egipcis ja l’empraven l’any 2500 aC
càmera obscura
Disseny i arts gràfiques
Física
Càmera totalment tancada a la llum, en una de les parets de la qual ha estat practicat un petit forat pel qual entren els raigs de llum procedents d’un objecte exterior, els quals determinen una imatge que és recollida a la superfície interior de la paret oposada.
La càmera obscura es comporta, des del punt de vista òptic, com una lent convergent, és a dir, dóna una imatge invertida Els primers a descriure-la foren l’astrònom àrab al-Kindī segle IX i el físic italià Giambattista della Porta segle XVI, bé que era coneguda pels egipcis, per Aristòtil i per Roger Bacon segle XIII Usada durant segles per a observar els eclipsis de Sol, alguns pintors del segle XVII n'usaren de portàtils per a dibuixar paisatges, fent servir, algunes vegades, una petita lent convergent en lloc del simple forat Niepce i Daguerre l’usaren per a impressionar una…