Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
divisori
Disseny i arts gràfiques
Taula damunt la qual era col·locat l’original, assegurat amb el mordant, i que era fixat a la caixa per compondre.
rúbrica
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
En els manuscrits i impresos antics, la part que era escrita en lletres vermelles: els títols, els índexs, etc.
El mot prové de la terra roja utilitzada primerament per a pintar la tija central umbilicus d’un rotlle, l’estoig i la membrana penjant index després, per a escriure les primeres lletres, els títols dels capítols, les signatures, les referències i els índexs Aquest ús actualment és limitat als llibres litúrgics rúbrica 2
Ferran de Cansoles
Disseny i arts gràfiques
Edició
Nom amb el qual era conegut l’impressor Ferran de Villarroel i de Cansoles, probablement d’origen valencià, instal·lat a Mallorca des del 1540.
Entre les obres impreses per ell, sempre amb tipus gòtics, la majoria rares, cal esmentar el Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador i rei don Carlos 1542, el Libro del arte de las comadres de Damià Carbó 1541 i la gramàtica llatina de Pastrana 1545, 1554 Del seu segon matrimoni amb Anna Bartomeu morta el 1594 tingué dos fills i quatre filles Malgrat un privilegi concedit per Felip II de Castella el 1595 a les filles, la impremta de Cansoles anà decaient per raó de la forta competència de la Guasp, que començà a imprimir l’any 1583
Joan Navarro
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor, de nom Juan de Osses àlias Navarro, naturalitzat el 1553 a València, on sembla que residia —si doncs no era un homònim— des del 1519.
D’entre les seves produccions, que inicià el 1532, cal destacar la versió castellana de l’obra d’Ausiàs Marc de Baltasar de Romaní 1539, la Vida dels màrtirs sant Abdó i Senén 1542, i, després d’un silenci de deu anys, diverses obres de JTimoneda i els quatre volums el primer s’ha perdut de la Crònicade València 1564-66 de Martí de Viciana
Joan Vinyau
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor, possiblement d’origen portuguès (potser el seu cognom Viñao fou catalanitzat), resident a València almenys des del 1513, que era en relació amb l’impressor J.Costilla.
El 1517 estava ja installat per compte propi S'han conservat obres impreses per ell fins el 1529, entre les quals una de RLlull Liber de conceptu virginali , 1518, però amb clar predomini d’obres literàries castellanes, de poesia li és atribuïda la impressió clandestina del Cancionero de obras de burlas , el 1519, novelles cavalleresques i comèdies En català imprimí el Baculus clericalis de Bartomeu Cucala 1524
ciclostil
Disseny i arts gràfiques
Multicopista que treballa per serigrafia.
La tinta grassa d’impremta travessa un clixé format per un paper ceba o teixit fibrós proveït d’una capa permeable de parafina o de nitrat de cellulosa per una de les cares en el qual, per mitjà d’un punxó, d’una màquina d’escriure sense cinta o de màquines electròniques, ha estat perforat el text o dibuix en la cara no permeable La reproducció és efectuada en passar el paper entre el cilindre tintador, portador del clixé, mogut a mà o per motor elèctric, i un corró de goma que el prem En els models més antics el clixé era muntat pla damunt un teixit esponjós, subjectat en un…
bala
Disseny i arts gràfiques
Coixinet de forma semiesfèrica proveït d’un mànec, que empraven els impressors fins a la darreria del segle XVIII per a entintar la forma i que fou substituït pel roleu de gelatina.
També era anomenat bac , per analogia amb l’estri emprat pels estampadors i els naipers per a entintar els motlles xilogràfics
reforç
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Engruiximent dels traços de les lletres a les puntes.
Conegut ja en les inscripcions lapidàries gregues i llatines, era un simple traç horitzontal o triangular entre els romans a les extremitats dels caràcters capitals escriptura capital
anastàtica
Disseny i arts gràfiques
Tècnica de reproducció autogràfica ( autografia
) que consisteix a mullar l’original amb aigua, entintar després les lletres amb tinta grassa —que és repel·lida per les zones molles— i, seguidament, transferir-lo per pressió sobre la pedra o planxa litogràfica.
Fou emprat per primera vegada per Rudolf Appel, de Berlín, l’any 1840, i abans de la invenció dels sistemes fotomecànics era el procediment idoni per a reproduccions en facsímil
Eveli Bulbena i Estrany
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Escriptor en llengua castellana i dibuixant.
És autor de la biografia Ramón Amadeu 1927, d’un historial de l’Associació de Pessebristes de Barcelona 1954 i de diversos llibres de poesia Erròniament algunes fonts l’han considerat fill de l’escriptor Antoni Bulbena i Tusell , del qual era nebot
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina