Resultats de la cerca

Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts de La Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC i del Club Excursionista de Barcelona, també fou cofrare del Grup Cavall Bernat del Monestir de Montserrat Realitzà el disseny del 15è aniversari del Centre Acadèmic d’Escalada CADE Com a illustrador collaborà en diversos llibres de muntanya Diccionario de la Montaña 1963, d’Agustí Faus i Costa Escalada 1948-54, d’Ernest Mallofré i finalitzat per Estanislau Pellicer en morir el primer, i Primera ayuda en accidentes de montaña y esquí 1952, escrit conjuntament…

Escriví sobre folklore i sobre la història de Gràcia Fou president del Club Excursionista de Gràcia 1924-35, director del seu portaveu Mai Enrera i editor de Crònica de Gràcia 1947-49

Personatge polifacètic, fou soci actiu del Centre Excursionista de Catalunya, i collaborà molt activament en la restauració del monestir de Ripoll Reuní una important collecció de teixits coptes que fou adquirida el 1904 per la Junta de Museus Barcelona, Museu Tèxtil Creà a la Biblioteca de Catalunya un important repertori iconogràfic d’Espanya 1915 Escriví dues monumentals obres arqueològiques El Islam i Cartago-Hispania , que han romàs inèdites, i collaborà a diverses publicacions sobre temes arqueològics També escriví una obra sobre l' Alhambra de Granada 1929 El 1901…

Estudià a Llotja amb Fèlix Mestres, de qui fou deixeble L’any 1914 s’establí com a professional independent Fou illustrador a les revistes Mercurio i D’Ací i d’Allà i a les ripolleses La Veu Comarcal , El Catllar i Scriptorium , de les quals també renovà gràficament la capçalera Soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1919, illustrà moltes de les guies que edità l’entitat com la de Les Guilleries , 1924 També collaborà al llarg de quatre dècades amb el Foment de la Pietat Catalana Igualment, treballà en la illustració de llibres, entre els quals cal destacar La…

El 1934 ja fou premiat pel Centre Excursionista del Vallès Fou deixeble dels pintors Joan i Màrius Vilatobà Acabada la Guerra Civil fou membre destacat del grup sabadellenc El Cenacle fins el 1941 Feu algunes exposicions de tempteig, i el 1949 anà a París, on visqué fins el 1961 Estudià a l’École du Louvre Exposà a Barcelona des del 1950, i a París el 1951 El 1954 exposà a Barcelona ceràmiques, tècnica en què els seus marcians són mostra d’una destacada originalitat Passà d’un cert fauvisme a una abstracció d’influència neoplasticista el 1953 Participà en la Tercera Biennal…

Vida i obra De família acabalada en el comerç amb Amèrica, freqüentà algunes facultats universitàries —sense, però, llicenciar-se— i viatjà, sovint, per Europa A divuit anys fundà la revista L’Avenç —després de Lo Velògrafo —, que orientà, influït per Valentí Almirall, vers la modernització cultural i política del catalanisme El 1891, associat amb Joaquim Casas i Carbó, impulsà les publicacions de L’Avenç —set revistes i més de 500 títols, a més de llibreria i impremta pròpies— i afavorí les iniciatives que convertiren l’editorial 1881-1915 en el nucli intellectual més influent del Modernisme…