Resultats de la cerca

Passà una bona part de la vida als EUA Sota la influència dels escultors Maillol, Bourdelle i Metzner desenvolupà un estil arcaïtzant, tendint a la monumentalitat i a l’expressió patètica monument a l’heroi desconegut de Belgrad

Començà dedicant-se a la pintura, però fou en el camp del dibuix i la litografia on trobà, finalment, la seva forma d’expressió Bé que no fou un testimoni ocular de les campanyes napoleòniques, en donà composicions molt exactes També féu nombroses litografies en els seus molts viatges

Format artísticament a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona Com l’escultor pop George Segal, s’ha donat a conèixer amb peces de format petit o mitjà realitzades amb bena de guix Acostuma a representar temes anecdòtics bé amb figures aïllades, bé amb grups amb un realisme més atent a l’expressió que al detall Ha estat president del Cercle Artístic de Sant Lluc

La seva pintura, expressió plàstica de l’esperit de la Generació del 98, és de temàtica predominantment paisatgística, i tècnicament voreja l’impressionisme Destaca la qualitat dels seus gravats, influïts per Goya Escriví novella, teatre i contes, gairebé tots centrats en el País Basc, però literàriament és conegut sobretot per l’obra Gente del 98 1952, recull d’articles que aparegueren al “Diario de Madrid” el 1935 L’any 1926 fundà el teatre de cambra El Mirlo Blanco, del qual fou director i on dugué a terme diverses activitats

Fill d’un teixidor Estudià a Llotja Els primers temps de la seva vida són poc coneguts El 1904 estudiava i treballava en alguna còpia al Museo del Prado de Madrid Els anys 1905-07 posseïa, al barri de la Ribera de Barcelona, un taller on assistien alguns alumnes Fou soci del Cercle Artístic de Barcelona i professor de pintura, dibuix i preferentment gravat —en especial l’aiguafort— a l’Institut de les Arts del Llibre Preocupat per l’ensenyament, fundà el 1910 una efímera Societat Pestalozziana El mateix any fou premiat amb medalla d’or a l’Exposición Nacional del Centenario de la Argentina, a…

Llicenciat en filosofia i lletres el 1900, succeí Miquel dels Sants Oliver en la direcció del diari La Almudaina 1905-43, periòdic, del qual fou copropietari També en el món editorial, fundà l’Estampa Amengual i Muntaner Collaborà en La Roqueta i el 1912 creà la revista Vida isleña , publicació que pretenia ser òrgan d’expressió de les manifestacions artístiques, la literatura, la ciència i el turisme a l’illa Gran aficionat al teatre, fou promotor del Saló de Palma i del Teatre Principal i, fins i tot, arribà a publicar, amb el pseudònim de Calabruix , dos sainets Tenda de calçat o Na…

Formada a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, de la qual fou professora de dibuix Després d’una etapa en el camp del gravat, es lliurà a la creació tapissera com a membre preeminent de l’Escola Catalana de Grau-Garriga i Susanna Rolando, s’inicià en la tècnica de l’alt lliç, el teler i els materials tèxtils i experimentà tècniques no habituals que la dugueren, mitjançant la inserció de relleus, volums, serrells, nusos, talls, protuberàncies, etc, a una expressió tridimensional propera a l’escultura Els anys noranta es decantà per la pintura, consistent en masses de color…

La perspectiva lineal, en cenyir-se al contorn dels objectes, dóna una imatge precisa, i per això és la més utilitzada per a traçats geomètrics, plànols i dibuixos tècnics Té, però, l’inconvenient de no utilitzar el clar-obscur ni el color, per la qual cosa sol resultar freda i rígida

El 1486 ingressà a la confraria de la Mare de Déu, per a la qual, a més de pintar, s’ocupava de la representació de misteris, activitat que es veu reflectida en la seva pintura El 1493 dibuixà vitralls per a la catedral de Sant Joan de ‘s-Hertogenbosch El 1504 l’arxiduc Felip el Bell li encarregà un quadre sobre el judici final Una bona part de la producció del Bosch ha desaparegut, víctima de successives còleres iconoclastes Únicament li són atribuïdes amb certesa una trentena de pintures Com a datables entorn del 1480 figuren Els pecats capitals i L’escamotejador Amb molta probabilitat…

Consisteix a submergir una planxa metàllica en una solució àcida capaç d’atacar el metall prèviament cal protegir-ne les dues cares amb un vernís insoluble a l’aigua i a l’àcid, però amb prou mordent perquè quan hom dibuixi a la seva superfície amb una eina dura el metall quedi descobert en els punts dibuixats L’àcid només ataca les parts descobertes i produeix uns solcs que donaran els negres les superfícies no atacades donaran els blancs La planxa preparada així és emprada per al tiratge sobre paper Les variants més importants de l’aiguafort són l'aiguatinta, el gravat al sucre, el gravat…