Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Joan Jofré
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor occità establert a València des de la fi del s XV, on s’aveïnà el 1506.
Actuà del 1502 al 1530 prop de la meitat de la seva nombrosa producció fou de caràcter religiós i d’autors locals se'n destaquen La vida de Santa Magdalena en cobles 1505, de Jaume Gassull, i la Vida de Santa Caterina de Sena 1571, ricament illustrats, així com el Blanquerna 1521, de Ramon Llull, primera edició de l’obra Per a la generalitat de València edità els Furs de Montsó del 1501, i per a la Universitat, acabada de fundar, la gramàtica de Nebrija 1518 i els comentaris de Joan de Salaia al tercer volum de les Sentències 1530, la seva darrera impressió coneguda L’any següent el seu…
lladre
Disseny i arts gràfiques
Cos que hom interposa entre el motlle tipogràfic i el paper a fi d’impedir parcialment l’estampació.
filet
Disseny i arts gràfiques
Làmina de llautó o d’aliatge tipogràfic, de la mateixa alçada del tipus, emprada per a imprimir les ratlles anomenades filets
.
Els principals tipus són fi, canya, mitjacanya o gras i magre, seminegre, negre, pointillé, tremblé, fantasia, dol i atzurí o atzurat Un tipus especial són els filets perforadors o encunyadors , fabricats amb acer
Georges Bottini
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant francès.
La seva pintura, emparentada amb la de Toulouse-Lautrec, constitueix un testimoniatge molt personal del Montmartre de la fi del segle És autor d’illustracions per a obres literàries La maison Philibert , de Jean Lorrain
dauradura
Disseny i arts gràfiques
Sistema emprat pels relligadors per a cobrir amb fulls d’or les lletres o vinyetes que hom imprimeix en les cobertes d’un llibre.
La dauradura damunt cuir prové dels àrabs i fou emprada també en els relligats aldins des dels s XIV i XV En la dauradura a mà, hom marca, en sec, l’ornament o lletra a daurar després prepara la pell amb el mordent, que es compon de clara d’ou i vinagre Quan és sec, hom posa les tiretes d’or damunt l’ornament a daurar, al qual hom haurà donat una suau passada d’oli Prèviament hom escalfa els ferros de daurar, els quals són aplicats al lloc que havia estat marcat Hom treu les partícules que resten després de la dauradura amb un cotó o un drap fi La dauradura industrial amb planxa i premsa de…
compaginació
Disseny i arts gràfiques
Combinació de tots els elements constitutius d’un imprès (galerades, espais en blanc, marges, il·lustracions, titulars, etc) per tal de formar-ne les pàgines.
En la compaginació cal adequar el format i les proporcions d’aquests elements al caràcter de l’obra a fi de facilitar-ne al màxim l’assimilació amb aquest propòsit hom recorre sovint a provatures i assaigs del disseny de les pàgines, materialitzats en una maqueta que servirà com a model de la compaginació definitiva
Carmontelle
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Literatura francesa
Pseudònim de Louis Carrogis, pintor, dibuixant i escriptor francès.
Al servei del duc de Chartres, Felip d’Orleans, dibuixà els jardins del futur parc Monceau 1773 i escriví un gran nombre de “proverbis” o comèdies festives Hom en conserva uns 600 retrats —dibuixos i pastels— dels personatges importants de l’època Inventà els “transparents”, escenes pintades sobre bandes de paper fi, que calia mirar a contrallum
Francesc Surià i Burgada
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Fou membre de la societat Comunicació Literària , activa a Barcelona a la fi del s XVIII, i impressor de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Conferència Físicomatemàtica Experimental 1765 i més tard de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, així com de la Junta de Comerç de Barcelona El 1788 era encara en actiu
Joan Baptista Alzina
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor, continuador de l’obra del seu pare Joan Alzina.
Són conegudes més d’una seixantena d’impressions seves, entre elles la continuació de “Le Roussillonnais”, fundat pel seu pare, la de l' Ordo diocesà anual, així com la de “Le Publicateur des Pyrénées-Orientales” fins a la seva fi, l’any 1837 La seva obra principal fou el “Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales”, del qual va imprimir quinze volums
paper òfset
Disseny i arts gràfiques
Tecnologia
Química
Paper flexible, de gra fi i de baixa qualitat, que hom empra per a la impressió en el sistema òfset.