Resultats de la cerca

Féu la seva passantia l’any 1690 Hom li coneix gravats com el frontis de les Consuetudines ilerdenses 1691 i l' Anunciació per a la Canción Real a María 1693 A partir de dissenys de l’escultor Joan Roig, fill, féu els famosos canelobres de set braços —que fan més de 2 m d’alçada— de la catedral de Mallorca 1703-21 i el reliquiari de Sant Bernat Calbó de la seu de Vic 1701-28, exemples destacats de l’argenteria rococó a Catalunya

Anà a París, on es féu famós arran del cartell Gismonda 1894, per a Sarah Bernhardt de llavors ençà fou el cartellista de l’actriu Lorenzaccio i La dame aux Camélies , ambdós del 1896 Medea , 1898 Hamlet, 1899 Fou un dels cartellistes més importants del Modernisme el tema dels seus cartells fou sempre la figura femenina, que, partint d’una fotografia, idealitzava Són famosos els que féu per a les Cigarretes Job 1896 i 1898 Illustrà la revista La Plume De retorn al seu país 1910, pintà una sèrie de vint teles sobre l' Epopeia eslava castell Moravský Krumlov, Praga

Caricaturista de traç senzill, s’especialitzà a dibuixar els rostres de les grans celebritats de Broadway i Hollywood, però també féu retrats i caricatures, que arribaren a ésser molt populars En conjunt aplegà fins a 7 000 retrats, que representen una galeria dels actors, les actrius, els directors i els polítics més famosos dels EUA des de la dècada del 1930 La majoria d’aquests dibuixos es publicaren en el diari “The New York Times” Diverses obres de Hirschfeld formen part dels fons del Museu d’Art Modern de Nova York MOMA, del Whitney o del Metropolitan El 2003, el Martin…

Aconseguí èxits a Londres 1911 amb les seves aquarelles Descobridor artístic de la després anomenada Costa Brava, titulà La Catalunya Grega una exposició Sala Parés, 1906 que marca la darreria del Modernisme i albira la reacció classicista del Noucentisme Per sobre el virtuosisme detallista de la seva tècnica, conservà la força de l’emoció artística Fou un dels més famosos dibuixants humorístics de Catalunya Publicà abundosament a “Cu-cut" i a “En Patufet”, on es destacà com a animalista La seva producció en aquest sentit és comparable a les de Dulac, ARackham i Kley Illustrà De…

Membre del CIAM i redactor en cap de Casabella 1947-49, és un dels exponents més representatius de l’anomenada “segona generació” d’arquitectes Com a dissenyador, féu alguns dissenys famosos, com la màquina de cosir Borletti 1956, l’aparell de televisió Doney Brion Vega 1962, la ràdio i el telèfon Siemens 1966 i la butaca Fourline, i obtingué alguns premis a les triennals de Milà Com a arquitecte dugué a terme importants estudis teòrics per a la industrialització de la construcció i sobre nous materials, que es reflecteixen en la fàbrica de ceràmica i el complex per als…

Autodidacte Exposà l’any 1932 a Terrassa i exercí com a crític d’art a El Dia d’aquella ciutat L’any 1934 exposà a Barcelona El 1945 foren publicats els primers llibres amb gravats seus Les coses benignes , de Ruyra, Arcàdia sense mite , de R Benet, i 20 tannkas , de Carles Riba Perfeccionà els coneixements de gravat i illustrà Tristeta , d’Emili Vilanova 1947 Dos anys després, ajudat per Víctor M d’Imbert, llançà la Collecció de Gravats Contemporanis de La Rosa Vera en tirada de cinquanta exemplars, amb els quals contribuí a estendre aquesta tècnica entre molts artistes catalans També ha fet…

Començà la carrera de belles arts amb la intenció d’esdevenir pintor, però es decantà per la creació d’historietes i personatges, tasca que compaginà amb l’elaboració de cartells, postals i serigrafies Influenciat per l’obra de Robert Crumb, participà en el moviment underground dels anys setanta i primers vuitanta com a integrant del grup Rrollo 1973 i a través de les publicacions El Rrollo enmascarado , Matarratos , Butifarra , i posteriorment collaborà amb El Víbora , del qual fou cofundador el 1979, Complot i Rumbo Sur , entre d’altres Coetàniament realitzà també cartells, postals,…