Resultats de la cerca

En 1970-75 fou director d’art de les revistes Bocaccio , Siesta i Por Favor El 1976 creà, amb Salvador Saura , un estudi de disseny gràfic, i el 1983 fundaren les Edicions de l’Eixample Han realitzat llibres-objecte com Sol-Solet, Carmen o Transnarcís , pels quals han rebut diversos premis

Format a l’escola de Sant Carles, els anys de la Segona República fou membre destacat de la Federació Universitària Escolar Durant la guerra de 1936-39 collaborà amb el Taller d’Arts Plàstiques de l’Aliança d’Intellectuals Antifeixistes, i féu diversos cartells propagandístics a favor de la República que assoliren molt de ressò En finalitzar la guerra, rebutjà exiliar-se, però el fet de viure sota la dictadura franquista l’obligà a traçar una nova trajectòria professional com a dibuixant d’historietes infantils per a l’Editorial Valenciana, amb la qual treballà fins el 1984, data…

Inicià la seva carrera de dibuixant els anys setanta, en la revista Nueva Dimensión Els seus còmics foren publicats en algunes de les revistes de més difusió d’aquests anys Fotogramas, Bocaccio, Por Favor, Triunfo, Interviú Codirigí el setmanari Mata Ratos del 1972 al 1977, i aquest darrer any formà part de l’equip cofundador d' El Jueves , en el qual collaborà Fou molt popular la seva tira còmica amb el personatge Miguelito , publicada diàriament des del 1976 fins al desembre del 2009 en El País En dues ocasions, els seus acudits en aquest diari foren objecte de les protestes de l’American…

Formada a l’Escola Massana, començà a publicar els anys seixanta a les revistes Oriflama i Triunfo També collaborà a la revista  Por favor , de la qual fou cap de redacció, i a  Diari de Barcelona , Dunia , Charlie Hebdo i Vindicación Feminista Les seves vinyetes reflecteixen una intenció crítica amb la pròpia classe social, la burgesia i, sobretot, la reivindicació feminista, moviment del qual fou una de les pioneres a Catalunya Foren aplegades a  Maternasis 1967, Y fueron felices 1970, Pels segles dels segles 1971, La educación de Palmira 1972, Mujercitas 1975 i Cambios y recambios 1983…

Publicà el relat La facècia 1960 i fou autor de pàgines literàries molt elaborades destinades a llibres de bibliòfil, com Ocells de pau 1971, Poema de la Mare de Déu del Tura 1979 i Herbari inversemblant 1981, així com de traduccions d’EA Poe i de J Anouilh Fou autor també dels texts del muntatge audiovisual Olot dins la mà  1964, amb fotografies de Ramon Teixidor, que tingué àmplia difusió a Catalunya El 1982, com a homenatge a la seva tasca en pro de la llengua catalana, fou publicat un recull dels seus poemes titulat Mirall a trossos , i el 1997 el llibre Obra esparsa, llibre que quasi…

Començà la carrera de belles arts interessat inicialment en la pintura, estudis que abandonà Publicà els primers còmics en la revista musical Vibraciones , amb una clara influència de l’ underground nord-americà El maig del 1977 començà a collaborar a la revista setmanal El Jueves , i hi creà Martínez el Facha, personatge que satiritza l’extrema dreta espanyola La seva trajectòria comprèn, també, la collaboració en les publicacions Ajo Blanco , Por Favor ,  Mata Ratos , Rambla , El Víbora  i Makoki , entre d’altres També és autor entre d’altres, de les novelles gràfiques  El ala…

Llicenciat en filosofia i lletres història, feu estudis a l’Escola Massana de la qual és professor i a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona Es donà a conèixer com a humorista gràfic a El Papus i Por favor , i ha collaborat en altres revistes i diaris S’ha dedicat també al disseny gràfic i ha fet diversos cartells Com a illustrador de llibres infantils i juvenils, els seus dibuixos, d’un grafisme sintètic, actualitzen la tradició catalana d’illustració d’Apa o Opisso Entre les seves obres destaquen Les onades 1987, Pim, pam, pum poma 1989, Simón el dragón 1991…

Començà a publicar a Matarratos i a les publicacions infantils de l’editorial Bruguera Amb les seves collaboracions al diari El Correo Catalán  —amb acudits gràfics i una secció d’articles, aplegats després en un llibre titulat Autopista 1970—, passà a representar una nova forma d’humor social i contestatari, sostingut per l’encert d’un text breu i punyent i un dibuix esquemàtic i efectiu Fou collaborador diari de La Vanguardia , Caricatura de Jaume Perich i el seu gat siamès Tele-exprés i El Periódico , i de les revistes Hermano Lobo de la qual fou membre fundador el 1972,   Por favor…

Començà a publicar el 1964 al diari Pueblo , però fins el 1973 es guanyà la vida com a tècnic de Televisión Española Collaborador d’un gran nombre de diaris i revistes Ya , La Codorniz , Por Favor , El Jueves , Interviú , Diario 16 , El Mundo ,  El País , on publicà regularment des del 1994 fins a la mort, etc, el seu treball es caracteritza per un dibuix de traç gruixut d’aspecte abarrocat, i per la utilització d’un llenguatge funcionarial i hiperbòlic i, alhora, farcit d’expressions populars Durant el franquisme i la transició els seus acudits foren un reflex estrafet dels hàbits i la…

Abandonà els estudis de dret pels de belles arts i s’especialitzà en escenografia Després de treballar tres anys a l’Instituto del Teatro de Santiago, el 1962 anà a Nova York, on visqué fins el 1968 i publicà dibuixos humorístics en la premsa The New Yorker , Horizon , Atlantic Monthly i The Reporter , entre d’altres i el seu primer llibre de dibuixos, The Possible Worlds of Fernando Krahn 1965 El 1968 tornà a Xile, d’on s’exilià després del cop d’estat 1973 Establert a Sitges, continuà publicant, entre d’altres, a Triunfo , Por Favor , El País i, especialment, La Vanguardia , on regularment…