Resultats de la cerca

Reflex d’innovacions artístiques i inquietuds socials, d’ençà del perfeccionament de la litografia al darrer tram del segle XIX foren molts els productes, els actes, les convocatòries, etc, que s’anunciaren mitjançant el cartellisme, que aleshores viuria la seva millor època, i l’esport, naturalment, no quedà al marge d’aquell nou i vistós sistema de cridar l’atenció sobre les coses En temps del Modernisme, Alexandre de Riquer feu cartells de tema ciclista Salon Pedal Carreras diarias , vers 1897, com també ho feu Adrià Gual Fiesta benéfica Velódromo de Barcelona , 1898 Antoni Utrillo…

Descendent del llinatge d’armers Deop de Ripoll, de jove féu també d’armer i de gravador de culates d’armes de foc Dedicat al gravat al boix, féu auques i ventalls fins que féu amistat amb Tomàs Padró i es dedicà a la illustració de llibres El 1877 es perfeccionà a París al taller de Tilly De nou a Barcelona, collaborà a La Academia , La Publicidad i La Ilustración Artística i damunt dibuixos de Balaca i Pellicer féu gravats per a una important edició del Quijote 1880-83 Assolí una gran perfecció tècnica i el seu taller fou continuat pels seus fills Josep i Joaquim

Féu motlles per a l’estampat d’indianes Entrà a la mestrança de Barcelona, i es dedicà també a treballar la banya i el vori féu uns retrats al boix de Carles IV i de Maria Lluïsa que li valgueren el títol de mestre torner S'exilià durant l’ocupació napoleònica Féu, després, una collecció de figures matemàtiques per a l’Acadèmia de Ciències i Arts, on ingressà com a membre artista el 1817

Conreà la pintura de petit format a l’oli sobre cartó o a l’aiguada l’excessiu detallisme de la seva tècnica féu esdevenir freda la seva pintura Com a gravador féu la sèrie de litografies Pelegrinatges d’un artista 1833 i la illustració de la Geschichte Friedrichs des Grossen ‘Història de Frederic el Gran’, 1840-42 A partir del 1850 féu vuit grans pintures sobre la vida d’aquest rei, entre les quals es destaquen El sopar a Sans-Souci 1850 i Concert a Sans-Souci 1852, ambdues al Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz de Berlín L’obra El laminador 1875 al mateix museu el fa considerar com…

Aplegà i feu imprimir per Carles Amorós l’obra literària del seu cosí, Francesc Moner i de Barutell Barcelona 1528, amb una dedicatòria —en castellà— al duc Ferran Folc de Cardona, en la qual feu un esbós biogràfic de l’autor

Professor a l’Acadèmia de Sant Carles, en fou acadèmic de mèrit Documentat del 1777 al 1813 Féu les làmines del Quixot de Barcelona 1808-14, retratà fra Gabriel Ferrandis , el PFrancesc Costa , etc, i féu també medalles commemoratives de Godoy 1807 i de la visita dels reis 1802, entre altres

Les illustracions que féu per a les Faules d’Isop, editades el 1848, li serviren per a entrar a la redacció de la revista Punch , per a la qual féu més de 2 500 dibuixos, la majoria de sàtira política, que l’acreditaren com un dels millors dibuixants humorístics del seu temps

Fill de Josep Espasa i Anguera Juntament amb els seus germans Josep i Lluís es feu càrrec de l’editorial Josep Espasa i Fills hi impulsà la publicació d’obres de medicina i contribuí a la creació de l’ Enciclopedia Espasa El papa Pius IX el feu cavaller de l’orde pontifici de Sant Gregori el Magne

Es formà a Hèlsinki i a París Académie Julian i taller de Cormon Féu la primera exposició el 1886, dins un estil naturalista Pintà temes simbolicopatriòtics del Kalevala i s’apropà amb vigor a l’estil Art Nouveau des del 1893, quan visità Londres i Berlín Féu els murals del pavelló finès a l’exposició de París del 1900

Fou dibuixant del gabinet del rei La seva fama és deguda principalment a les illustracions que féu d’obres literàries, com Les Chansons , de Laborde 1773, i l' Émile 1774 i la Nouvelle Héloïse 1783, de JJRousseau, on hom pot apreciar una gran compenetració entre l’escriptor i l’illustrador féu també les dues sèries per al Monument du costume del 1777 i el 1783, respectivament