Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Gustavo Cochet Hernández
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador argentí d’ascendència francesa.
Estudià a l’Argentina amb César A Caggiano i a París amb Maurice Loutreuill Per causa de la Primera Guerra Mundial es traslladà a Barcelona 1915-22, on es casà Hi féu també la primera exposició individual, a les galeries Dalmau 1921 Novament a París, no deixà d’enviar obres a algunes de les exposicions oficials d’art de Barcelona com tampoc a d’altres de França, Bèlgica o Madrid El 1928 féu una altra exposició individual a la Sala Parés de Barcelona i també a Madrid i a Bilbao L’any següent tornà a traslladar-se a Barcelona i hi romangué pràcticament fins a l’acabament de la guerra de 1936-39…
Joan Bellús
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant humorista provinent de família rossellonesa.
El seu tema predilecte fou la família mitjana francesa, contemplada lúcidament però amb tendresa És autor, també, dels diàlegs del film Clémentine chérie
Daniel Chodowiecki
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i gravador alemany, d’origen polonès.
Esdevingué l’illustrador d’obres literàries més popular del seu temps Retratà la vida familiar i quotidiana del poble i de la petita burgesia amb una marcada influència francesa
James Gillray
Disseny i arts gràfiques
Caricaturista anglès.
En la seva obra es consagrà a la sàtira política contra el rei Jordi III i la seva cort, i contra França, especialment la Revolució Francesa i Napoleó I És l’illustrador típic de John Bull
Christian Bérard
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Teatre
Pintor, escenògraf i il·lustrador francès.
Influí sensiblement sobre l’escena francesa Amb un estil elegant i sofisticat, féu les decoracions i dissenyà el vestuari per a muntatges escènics i per a films de Cocteau La belle et la bête, 1946 Illustrà nombrosos llibres, i conreà també el retrat
Abraham Bosse
Disseny i arts gràfiques
Gravador i dibuixant francès.
Es perfeccionà especialment sota la influència de Jacques Callot La seva obra és interessant per la descripció i la crítica de detalls, costums, arquitectura, etc, de la societat francesa coetània Suite de gravures de mode à la manière de Callot 1629 i Traité des manières de graver en taille douce 1645
Claude Garamond
Disseny i arts gràfiques
Gravador francès de tipus d’impremta.
Fou alumne de Geoffroy Tory i perfeccionà els tipus de Jenson i de Manuzio Els tipus que ell creà, i que el feren famós a Europa, reben el nom de garamonds cal remarcar-ne els caràcters grecs que gravà per a la impremta reial francesa 1544, coneguts amb el nom de grecs del rei
Josep Picó i Martí
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Deixeble de Fèlix Mestres a Llotja Estudià dret mentre collaborava a diverses publicacions com a illustrador Exposà a can Parés 1925 i a les Galeries Laietanes 1926 i sovint als salons barcelonins Exiliat, exposà sovint a Perpinyà i féu diverses decoracions murals, entre les quals sobresurten els frescs del castell de la Vercantiera Carcí Conreà sobretot els temes populars i folklòrics Dedicat també al cinema de dibuixos animats, realitzà els films Joli soldat i La Catalunya francesa
Pau Minguet i Irol
Música
Disseny i arts gràfiques
Edició
Tractadista musical, gravador i impressor.
De formació autodidàctica, escriví obres sobre música instrumental i danses Reglas y advertencias que enseñan el modo de tañer la guitarra 1774, que formà part d’un volum titulat Academia musical de los instrumentos editat en fascicles També escriví Reglas para acompañar sobre la parte con la guitarra 1753, Arte de danzar a la francesa 1758, Quadernillo curioso de veinte contradanzas nuevas 1757 També publicà almanacs, obres històriques, manuals de prestidigitació i unes Meditaciones para el santo sacrificio de la misa 1744, que foren reeditades més de vint-i-cinc cops fins el…
Joan Cardona i Lladós
Can-Can, de Joan Cardona i Lladós
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Format a Barcelona, a l’escola de Llotja i a l’Acadèmia Baixas, collaborà en un gran nombre de revistes, entre les quals Forma i La Illustració Catalana , l’alemanya Jugend i la francesa Le Rire Mentre residí a París formà grup amb Cappiello, Sem i Steinlen El seu estil, que subordina la forma al color, càlid al principi i de gammes fredes —blaus, violetes i verds— en la maduresa, té punts de contacte amb el de Gosé i el d’Anglada i Camarasa La seva temàtica se centra en l’element femení