Resultats de la cerca

Fou editor del setmanari satíric “El Tio Nelo” 1862 i començà a actuar com a impressor cap al 1866 Publicà diverses obres d’Escalante i d’altres autors valencians i fou un dels fundadors, amb el seu gendre Francesc Peris i Mencheta, del diari vespertí “La Correspondencia Valenciana”

Després de dues estades a Itàlia fou contractat com a decorador als hôtels Lambert i de la Vrillière, on el seu treball el mostra com un bon coneixedor del gust per la pompa i el moviment dels decoradors italians Fou un dels fundadors de l’Académie de Peinture et Sculpture

Fou un dels fundadors de la tipografia L’Acadèmica, de Barcelona Organitzà el primer Congrés Nacional de les Arts del Llibre, a Barcelona 1911, i fou jurat de la secció tipogràfica de l’Exposició Internacional d’Arts Gràfiques de Leipzig 1914 Fou collaborador de diverses publicacions del ram d’arts gràfiques

Deixeble de Simó Gómez i del decorador Eduard Llorens Treballà per a les enciclopèdies Salvat, Seguí i Sopena, per a les quals dibuixà a la ploma nombrosos retrats També collaborà a les revistes Álbum Salón i Pluma y Lápiz Fou nomenat director artístic de La Vanguardia i figurà entre els fundadors del Cercle Artístic

Fou deixeble a Venècia del gravador Joseph Wagner 1745 Enriquí la tècnica del gravat amb la innovació del puntejat Treballà també a Anglaterra 1764, on figurà entre els fundadors de la Royal Academy Traslladat a Portugal, fou director des del 1802 de l’acadèmia de belles arts de Lisboa, ciutat on fundà una escola de gravat

Format a Belles Arts i al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona Des del 1934 es dedicà a l’exlibris —havia estat deixeble de Josep Triadó—, i en feu més de tres-cents en estils diversos Publicà i illustrà Paradigmas 1938, l’antologia pròpia Ex-libris 1955, etc Fou un dels fundadors 1951 de l’Associació d’Exlibristes de Barcelona

De molt jove s’establí a Roma Residí també a Florència i a Venècia, i des del 1563 a Ferrara, on treballà a la cort d’Alfons II Considerat un dels fundadors de la crítica numismàtica, el seu llibre Le immagini delle donne auguste tingué molt èxit a l’època Són nombrosos els gravats en coure que se'n conserven

A la postguerra s’incorporà un quant temps a Unió Democràtica de Catalunya Fou un dels fundadors de l’editorial Estela Expert en afers vaticans i influït per Mounier, divulgà el pensament conciliar Dialèctica conciliar 1968, Nuevos caminos en la Iglesia 1969 i Iglesia y liberación en América Latina 1972 El 1994 publicà El nacionalcatolicisme a Catalunya i la resistència 1926-66 1994 Comentà l’actualitat eclesial des de la premsa diària

Deixeble de Tomàs Viver Fou, a Terrassa, un dels fundadors de l’associació Amics de les Arts Pensionat per l’ajuntament 1930, anà a París —on exposà al Salon d’Automne—, a Bèlgica i a Holanda Els quadres que exposà en haver tornat, influïts per l’impressionisme i caracteritzats pel seu lirisme, produïren una forta impressió Exposà també a Barcelona, a Mataró i en altres localitats Conreà la xilografia, utilitzant el pseudònim de Sidru

Fou membre de la junta directiva de l’Agrupació Valencianista de la Dreta 1933 Fou un dels fundadors de la revista fallera Pensat i Fet 1912-72 i el seu animador després del 1939 Dirigí l’editorial Lletres Valencianes 1948 Recollí part de la seva obra poètica, de caràcter marcadament tradicional, en els volums Entre dos clarors Versos casolans 1959, Airet d’abril 1950, Ressonàncies de l’Alguer 1960 i La mel i la tardor 1962