Resultats de la cerca

Els procediments més habituals emprats per les copiadores són la fotocòpia, la diazocòpia la termocòpia Quan la còpia de l’original és obtinguda per procediments gràfics, hom parla de reprografia

Consisteix en un tauler horitzontal o inclinat que fa de suport del full de paper i damunt del qual una o més plomes, muntades sobre un sistema de guies mòbils, pot abastar qualsevol punt de la seva superfície i dibuixar-hi gràfics, signes, corbes, etc, segons les instruccions rebudes de l’ordinador

S’inicià treballant vidrieres artístiques Estudià amb Francesc Labarta Des del 1955 treballà independent, especialment dedicat al disseny gràfic d’empresa i al de productes farmacèutics Professor de plàstica publicitària a l’Escola Massana 1963, el seu grafisme, simplificat i ben construït, eludeix complexitats visuals per tal d’assolir en les formes planes i el contrast cromàtic una força comunicativa especial El 1961 fou un dels fundadors de l’ADG – FAD Associació de dissenyadors gràfics del Foment de les Arts Decoratives

El 1945 fundà a Venècia, amb altres guionistes i dibuixants, Asso di Piche , revista pionera del còmic italià El 1950 emigrà, amb alguns d’aquests autors, a l’Argentina, on prosseguí la seva carrera Entre altres personatges, creà el 1970 Corto Maltese , actualització de la tradicional figura de l’aventurer a partir de models americans, amb el qual obtingué un èxit fulminant des de la primera historieta Una ballata del mare salato Posteriorment en publicà un gran nombre de sèries Pratt combinà hàbilment els recursos narratius gràfics i textuals, amb un dibuix àgil amb gran domini…

Professionalment inicià la seva trajectòria en els anys setanta Ha investigat sobre la capacitat comunicativa i expressiva de la creació gràfica, i ha dut a terme en nombrosos projectes gràfics, a la vegada que ha participat en la creació d'espais i de projectes culturals Dedicat també a la docència, ha estat professor del Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona EINA 1979-2007 Entre d'altres, ha estat president de l'Associació de Dissenyadors Gràfics ADG 1997-2002, vicepresident del Foment de les Arts i del Disseny FAD 2001-05, vicepresident 2010-12 i i…

L’any 1970 fundà l’editorial Imatge/70 i el 1984 Miquel Font Editor, ambdues desaparegudes l’any 1999 Centrades en la història, la sociologia i l’etnologia de les Balears, al llarg d’aquests anys edità més de cent cinquanta títols distribuïts en catorze colleccions, entre les quals “Miramar”, “Obres de Ramon Llull” en edició facsímil, la “Rodella” única collecció de temàtica judaica a l’Estat espanyol, i la desena llarga d’àlbums fotogràfics Imatges d’ahir , sobre diversos pobles de Mallorca Participà regularment a la Fira Internacional del Libre Frankfurt i destacà també com a bibliòfil i…

Llicenciat per la facultat de belles arts de València, on estudià gravat i pintura, des del 1969 exerceix com a illustrador de llibres infantils i juvenils, dels quals cal esmentar, entre d’altres, Soy un cine 1977, Soy el aire 1980, A la busca de Marte el guerrero 1984, Els lusíades 1989 i El món inventat 1990 Ha publicat en diverses revistes de caire juvenil La Ballena Alegre , Trinca , El Acordeón , i com a illustrador gràfic en mitjans de comunicació Cambio 16 , El País , entre d’altres Dins el món del còmic collaborà a Rumbo Sur i Cairo , entre altres, ha publicat diversos àlbums i és…

Començà a publicar a Matarratos i a les publicacions infantils de l’editorial Bruguera Amb les seves collaboracions al diari El Correo Catalán  —amb acudits gràfics i una secció d’articles, aplegats després en un llibre titulat Autopista 1970—, passà a representar una nova forma d’humor social i contestatari, sostingut per l’encert d’un text breu i punyent i un dibuix esquemàtic i efectiu Fou collaborador diari de La Vanguardia , Caricatura de Jaume Perich i el seu gat siamès Tele-exprés i El Periódico , i de les revistes Hermano Lobo de la qual fou membre fundador el 1972,   Por…

Fill d’emigrants andalusos, el 1953 es professionalitzà com a dibuixant Començà a publicar a la premsa argentina i, posteriorment, a la resta de l’Amèrica Llatina, a l’Estat espanyol i en altres països, com França, Portugal i Itàlia És conegut sobretot per la sèrie Mafalda , de la qual publicà tires còmiques del 1964 al 1973, en les quals, a través de la ingenuïtat d’uns infants arquetips d’adults, sotmet la societat a una crítica mordaç Dibuixant minuciós i d’una gran inventiva, publicà, a més, nombrosos reculls d’acudits gràfics Mundo Quino , 1963 Bien, gracias, y usted ,1976 Gente en su…

Hom entinta les parts del paper que la plantilla deixa lliures