Resultats de la cerca

Inspirat en la força i l’estructura dels monuments egipcis, fou difós d’ençà del 1820

Inspirat en la cursiva romana, fou gravat per Griffi per a l’edició de les obres de Virgili que imprimí Aldo Manuzio 1501 Rebé el nom de cursiu o cancelleresc i, més tard, aldí o itàlic

Formà part de l’escola de Nancy, i obrí un taller, la Maison Majorelle, per a la fabricació de mobles Art Nouveau El seu estil, inspirat primerament en els estils Lluís XV i Lluís XVI, esdevingué d’inspiració naturalista, especialment floral, fins a arribar a una simplificació, els anys 1920-30 Dissenyà l’escala monumental de les Galeries Lafayette, de París

Deixeble de l’acadèmia Galí Membre del Cercle de Sant Lluc Inspirat en el Montseny, pintava escenes de bosc on la figura humana s’inseria en una estructura contingudament abarrocada, típica del Noucentisme conreat pel seu mestre Amic i company de Josep M de Sagarra, li illustrà El mal caçador 1916 Participà en les Exposicions de Belles Arts de Barcelona del 1919 i el 1920 Dedicat al disseny de jardins, assolí un gran prestigi Publicà El Jardí Meridional 1934

Treballà com a model a Barcelona i als Estats Units, on anà el 1969 A Catalunya, freqüentà el taller de Xavier Corberó Des del 1975 creà en exclusiva per a la joieria Tiffany de Nova York, per a la qual dissenyà sèries molt diverses de joies i complements amb un estil figuratiu inspirat en la natura, i des del 1979 en fou directora creativa S’establí a Catalunya la dècada de 1980 L’any 2000 creà la Fundació Nando & Elsa Peretti en memòria del seu pare, el magnat del petroli italià Nando Peretti, amb seu a Roma i una delegació creada el 2014 a Sant Martí Vell Gironès El 1987…

Inicià estudis de belles arts a la Universitat de Washington el 1937, però un any després els abandonà per treballar a Hollywood, primer als estudis de Walter Lantz i i més tard als Disney, on completà el seu aprenentatge com a dibuixant Allistat a l’exèrcit l’any 1944, després de la Segona Guerra Mundial continuà vinculat a la Marina dels Estats Units com a dissenyador gràfic, destinat a Washington, i parallelament començà a collaborar com a ninotaire al “The Saturday Evening Post” i a altres publicacions, amb un èxit cada cop més gran L’any 1951 creà el personatge Daniel the Menace ‘Daniel…

Féu la primera exposició com a pintor el 1935 presentat per Jean Cassou El mateix any rebé el premi Blumenthal de gravat Ha illustrat obres literàries, tals com les Chimères de Gerard de Nerval L’estil dels seus gravats amb ritmes enèrgics, contrastos de negre i blanc ratllats, passa sovint als seus cartons de tapisseria A partir dels anys 1939-40 es dedicà a l’escultura La primera obra important, Gisant 1943, li valgué l’amistat de Picasso Per a l’estrena de l’obra de Jean-Paul Sartre Les mouches , dirigida per Charles Dullin 1944, creà, ultra les decoracions i els figurins, unes escultures…

Autodidacte inspirat en els renaixentistes italians, el prerafaelitisme, l’estampa japonesa i la pintura de ceràmica grega, creà l’estil característic del decadentisme anglès En una primera etapa illustrà Morte Darthur 1893 A les revistes “The Yellow Book” 1894 i “The Savoy” 1895-96 i a les illustracions per a Salomé 1894 del seu amic Oscar Wilde, assolí ja el seu estil típic Traçats amb una precisió depurada i evitant els ombrejats a fi d’adequar-se a les possibilitats de la tipografia, els seus dibuixos eren d’un erotisme refinat i corrosiu L’element decoratiu de les seves obres esdevingué…

Estudià a l’escola d’art Goldsmith de Londres 1953 L’any 1959 obrí la seva primera botiga, juntament amb el seu marit Alexander Plunket Greene Entre els seus dissenys, el 1965, a través del prêt-à-porter i la confecció seriada, posà de moda la minifaldilla  —que anomenà  miniskirt , nom inspirat en el model de cotxe Mini—, l’autoria de la qual es disputa amb el modista francès  A Courrèges També és considerada la creadora dels pantis estampats i de colors, creació que també és adjudicada a Cristóbal Balenciaga o a John Bates Al final dels anys seixanta, popularitzà els shorts…

Format a l’Escuela de Dibujantes de Buenos Aires, començà fent illustracions de llibres infantils i dibuix publicitari, i el 1952 fundà un estudi d’animació, molt inspirat per Walt Disney Després de viure al Perú 1955-60, anà als Estats Units, on treballà per a la Paramount en sèries de dibuixos animats Establert a París 1966-83, canvià el grafisme i el dibuix publicitari pel dibuix humorístic a la premsa Les seves característiques tires còmiques sense paraules, d’un humor sense connotacions polítiques ni ideològiques, colors brillants i traç arrodonit i sovint protagonitzades…