Resultats de la cerca

Fundà a Basilea 1491 una impremta, en la qual estampà més de tres-centes obres Fou l’introductor a Alemanya dels caràcters tipogràfics itàlics i romans Amic íntim d’Erasme, li publicà obres

Estudià a París, on aprengué les darreres tècniques de la professió Fundà, juntament amb altres gravadors, la Societat Heliogràfica Espanyola Fou l’introductor del fotogravat als Països Catalans, i en perfeccionà els mètodes Tingué galeria oberta a Barcelona, des del 1870, amb el nom comercial de Fotografia Catalana

Veritable humanista, fou introductor del Renaixement italià a Flandes Sojornà a Roma 1537-39, i fundà després un taller on es formaren els artistes manieristes flamencs Com a arquitecte féu el pòrtic nord de l’abadia de Saint-Jacques 1558 Com a pintor es destaca la sèrie de setze plafons, avui dispersos per diferents museus, sobre la vida de Dionís Areopagita per a l’església de Lieja dedicada a aquest sant

Fou l’introductor de la tipografia a Augsburg, amb les Meditationes de vita Christi , de sant Bonaventura 1468, obra que fou seguida per nombroses edicions de texts llatins o d’autors alemanys, amb unes excellents xilografies El seu germà, Johann Zainer Reutlingen — Ulm d 1527, fou, a partir del 1473, el primer impressor a Ulm Entre les seves obres, també illustrades, figura la traducció alemanya del Decameró 1473 i el De claris mulieribus 1493, de Boccaccio

Arribà a coronel per mèrits de guerra Fou comissionat pel ministeri de la guerra per a fer un mapa militar d’Europa Fou geògraf de la direcció de correus 1853-68 i director general de correus 1875, càrrec que declinà Fou comissari reial a l’exposició de Filadèlfia Presidí l’Ateneu Barcelonès 1875 Introductor del fotogravat a l’Estat espanyol, reproduí, per mitjà d’aquest procediment, la primera edició del Quixot 1873 Intervingué en la preparació de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888

Estudià gravat a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València i després a Madrid, on residí Introductor de l’estenografia, que adaptà a la gramàtica castellana, publicà Estenografía o arte de escribir abreviado 1799 i Taquigrafía castellana 1803, de gran difusió i reeditat durant els s XIX i XX El 1921 el seu sistema fou adaptat al català És autor, també, de diverses obres de teatre com El día 2 de mayo 1813, Don Quijote y Sancho Panza en el castillo del duque 1824, etc Fundà i dirigí una escola de taquigrafia a Madrid

Fill d’un advocat, estudià el batxillerat a Reus i començà la carrera de lleis a Barcelona, que abandonà tot seguit Estigué en contacte amb l’escultor Llimona i amb Gaudí, i viatjà a París a completar la seva formació Fou l’introductor a Reus de la boxa, la gimnàstica i un dels de l’excursionisme científic Conreà la caricatura, de la qual arribà a fer exposicions, juntament amb el seu germà Ramon Vidiella i Simó , signant respectivament Vidi & Verre Fou catedràtic de dibuix a l’institut de Reus Com a escultor és d’obra més aviat escassa La seva peça més popular és la font…

Llicenciat per la facultat de belles arts de València, on estudià gravat i pintura, des del 1969 exerceix com a illustrador de llibres infantils i juvenils, dels quals cal esmentar, entre d’altres, Soy un cine 1977, Soy el aire 1980, A la busca de Marte el guerrero 1984, Els lusíades 1989 i El món inventat 1990 Ha publicat en diverses revistes de caire juvenil La Ballena Alegre , Trinca , El Acordeón , i com a illustrador gràfic en mitjans de comunicació Cambio 16 , El País , entre d’altres Dins el món del còmic collaborà a Rumbo Sur i Cairo , entre altres, ha publicat diversos àlbums i és…

Publicà la seva primera historieta als setze anys, però des del 1953 centrà la seva activitat en l’edició Aquest any fundà l’agència editorial Selecciones Ilustradas, que representava publicacions estrangeres a l’estat espanyol, per a les quals realitzava encàrrecs amb un equip de dibuixants propi a partir de guions prèviament assignats El 1956 deixà de dibuixar i a finals dels anys seixanta fou l’introductor de l’anomenat còmic d’autor per a adults El 1973 creà l’editorial Toutain-Editor, amb la qual dissenyà diverses publicacions de creació pròpia, especialment Creepy i 1984 , adaptacions…

Consisteix a submergir una planxa metàllica en una solució àcida capaç d’atacar el metall prèviament cal protegir-ne les dues cares amb un vernís insoluble a l’aigua i a l’àcid, però amb prou mordent perquè quan hom dibuixi a la seva superfície amb una eina dura el metall quedi descobert en els punts dibuixats L’àcid només ataca les parts descobertes i produeix uns solcs que donaran els negres les superfícies no atacades donaran els blancs La planxa preparada així és emprada per al tiratge sobre paper Les variants més importants de l’aiguafort són l'aiguatinta, el gravat al sucre, el gravat…