Resultats de la cerca

Fill de l’arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas  i germà de l’escriptor Arístides Mestres i Oñós Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts, on rebé les ensenyances de dos professors antagònics, Claudi Lorenzale i Lluís Rigalt, i es dedicà professionalment al periodisme gràfic La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Publicidad , El Globo , Almanaque sud-americano , entre d’altres i a la illustració d’obres clàssiques Virgili, Cervantes o de novellistes Pereda, Pérez Galdós i assagistes Pompeu Gener contemporanis, fins que, el 1914, perdé la visió…

Començà a Vilanova Esportiva 1926 i fundà amb Manuel Amat la revista literària Prisma 1930-36 Traslladat a Barcelona, collaborà a Films Selectos , Mirador , Xut , La Rambla , En Patufet , L’Esquitx , TBO , El Once , Tururut , etc Tingué una intervenció molt destacada al setmanari infantil Pocholo de València Figurà entre els capdavanters catalans del dibuix d’animació i treballà per a una sèrie de vuit films curts sobre el personatge de Joan Milhomes, projectada en castellà 1940-45 Participà en la realització d' Alegres vacaciones, Polito en el circo i El mago de los sueños

Estudià a l’Escola de Nàutica , a l’Escola Industrial de Barcelona i a l’Institut Geogràfic, on després treballà Exiliat el 1939, residí a Marsella i a Lisboa —com a canceller del consolat de Xile El 1945 anà al Brasil, on es dedicà a negocis d’importació i exportació Establert a São Paulo, fundà l’Editora Mestre-Jou i obrí llibreries en aquesta ciutat i a Rio de Janeiro Fou un dels promotors més actius de la colònia catalana, veritable mecenes i fundador de “Catalònia ", revista bilingüe en portuguès i català, apareguda el 1949 També fou fundador de la Sociedade Paulista de Cultura Catalana…

Pintà interiors, natures mortes i vistes urbanes Fou influït pels mestres holandesos del s XVII

En collaboració amb Albert Albert i Torrellas publicà la “Biblioteca Catalana dels Grans Mestres”, dedicada a l’edició de les obres completes de Shakespeare És fill de Pere Domènech i Saló  i germà de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner

Conjugà el germanisme d’un Dürer amb l’estil italià sèrie dels Dansaires de bodes , retrats de Luter, Melanchton, etc pel petit format dels seus gravats fets al coure, és inclòs dins el grup anomenat “mestres petits” Fou també bon pintor i orfebre

Exposà a Sant Carles el 1855 Per encàrrec de Vicent Moròder féu còpies de diverses obres mestres de la pintura Sobresortí com a creador de grotesques composicions d’estil goyesc Residí a Madrid i a València, on es dedicà a la miniatura

Residí set anys a Roma, on estudià i copià els grans mestres De retorn a Lisboa, per problemes familiars, es retirà al convent dels paüls, al creuer de l’església del qual pintà quadres d’ermitans Poc després fou nomenat pintor del rei Hi ha obres seves en diverses esglésies de Lisboa

La seva activitat es concentrà preferentment en els llibres per a infants, per als quals també escriví textos Professionalitzada a partir del 1976, els seus dibuixos defugen qualsevol amanerament infantilista Rebé diversos premis, entre els quals l’Apelles Mestres 1981 per Munia y la luna i el Premio Nacional de ilustración infantil y juvenil 1985 per Munia y la señora Piltronera

Format a l’Escuela Especial de Pintura, Escultura y Grabado de Madrid, on després fou professor, com també ho fou a les escoles nacionals de mestres i mestresses de Barcelona Participant habitual de les Exposiciones Nacionales, guanyà primeres medalles 1920 i 1929 Publicà diversos llibres Grabado 1914, El desnudo en el arte, El grabado en la ilustración del libro i Ex-libris y ex-librismo 1949