Resultats de la cerca

Format en una acadèmia barcelonina, fou premiat a la Triennal de Milà per uns cartells i a la Biennal de Venècia Membre del Cercle Artístic de Sant Lluc i del FAD Fent equip amb Josep Fernández i Gual i Josep Mir i Virgili, participà al I Saló d’Artistes Decoradors 1936 Després de la guerra civil de 1936-39, en societat amb Mir, realitzà el Saló Rosa i el Dique Flotante Féu marqueteries murals per als magatzems Sears, la sèrie L’expansió catalana casa de la ciutat de Barcelona i la Taula de Canvi i El consolat de Mar, al Banc Condal

Fill de Francesc Hernández i Sanz Cursà estudis de medicina i sobresortí com a dibuixant anatòmic Fou notable la seva obra de dibuixant publicitari i dissenyador de bijuteria Publicà colleccions de xilografies de temes menorquins Com a pintor evolucionà cap a un estil no formalista Fou membre del Grup Menorca

Estudià gravat a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València i després a Madrid, on residí Introductor de l’estenografia, que adaptà a la gramàtica castellana, publicà Estenografía o arte de escribir abreviado 1799 i Taquigrafía castellana 1803, de gran difusió i reeditat durant els s XIX i XX El 1921 el seu sistema fou adaptat al català És autor, també, de diverses obres de teatre com El día 2 de mayo 1813, Don Quijote y Sancho Panza en el castillo del duque 1824, etc Fundà i dirigí una escola de taquigrafia a Madrid

Viatjà a Londres, per la península Ibèrica, on estudià Velázquez, i a París, ciutat on guanyà un premi en l’Exposició Universal del 1900 i on fou nomenat acadèmic de belles arts 1911 Els últims anys residí al seu lloc natal La seva obra, de pinzellades amples i d’un ric i expressiu colorit, és força influïda per l’impressionisme Són també notables els seus nombrosos gravats

Estudià magisteri fins el 1939 i després de la Guerra Civil Espanyola es dedicà un temps a feines del camp en l’explotació familiar El 1946, després de treballar durant uns quants mesos per l’Editorial Valenciana amb el còmic de la seva creació El guerrero del antifaz , es traslladà a Barcelona, on collaborà amb el guionista Frederic Amorós en dues sèries d’èxit El Caballero Fantasma i El Jinete Fantasma Contractat a la primeria dels anys cinquanta per l’Editorial Bruguera, des de l’any 1956 treballà amb el guionista Víctor Mora en les aventures d’ El Capitan Trueno , sèrie que…

Passà la seva infància i adolescència en diferents collegis de l’Auxilio Social falangista, fet que marcaria part de la seva posterior producció, de caire autobiogràfic i polític Es traslladà a Barcelona, on es formà com a dibuixant a l’agència Selecciones Ilustradas, i posteriorment a Premià de Dalt, on ha dibuixat les seves millors obres El seu estil, de línia clara i factura caricaturesca molt expressiva, es consolidà a partir de la sèrie Dani Futuro 1965-70, amb guions de Víctor Mora i publicada a Gaceta Junior D’entre les seves obres destaquen Hom 1975, Paracuellos 1976-77…

La creixent importància quantitativa dels productes impresos i la moderna evolució de les diferents arts de l’estampació han exigit la presència d’un especialista dedicat al disseny dels originals que després seran reproduïts com a cartells, catàlegs, fullets, sobrecobertes, llibres, marques, logotips, alfabets, etc Si, com a tècnica professional, el grafisme té origen en el dibuix litogràfic, el retoc i la illustració publicitària, modernament té un caràcter prou independent per a diferenciar-se de qualsevol d’aquestes especialitats Després del cubisme són el constructivisme rus, el dadaisme…

Vida i obra Fou l’intellectual més complet i representatiu de la historiografia menorquina dels primers decennis del segle XX Abordà aspectes inèdits de la història cultural i literària illenca Per mitjà de l’accés a fons documentals, contribuí a renovar la ciència històrica, tant des d’una perspectiva general com des de les aportacions substancials que feu a l’estudi de l’Edat Mitjana, l’Edat Moderna, especialment del segle XVIII, i també l’època contemporània La seva concepció àmplia de la història inclogué els vessants polític, social, econòmic i cultural, amb tot el que això darrer…

Consta de diversos trofeus, la majoria dels quals atorgats per les diferents seccions del FAD segons l’especialitat premis FAD d’Arquitectura i interiorisme, instituïts el 1958, que actualment són concedits per l’ARQUINFAD en els apartats d’arquitectura, interiorisme, espais exteriors i espais efímers premis Delta concedits per l’ADI-FAD des del 1961 premis Laus de disseny gràfic i comunicació visual, concedits des del 1964 per l’ADG-FAD premis Habitàcola per a estudiants d’interiorisme de l’ARQUINFAD des del 1988 premis Enjoia’t, de l’Associació d’Orfebres FAD des del 1996 Medalla ADI-FAD…