Resultats de la cerca

Aprengué l’ofici a Madrid, a la impremta del seu oncle Marín Cridat per la Universitat de Cervera, es féu càrrec de la impremta, ajudat pel seu germà Joaquín Ibarra y Marín , com a aprenent, del 1735 fins a la mort, llevat de 1749-54, que estigué a Madrid Arrendà la impremta de Cervera a Josep Barber A Madrid el substituí el seu germà Joaquín, el qual hi establí una de les impremtes més importants del moment A la mort de Manuel, la impremta de Cervera fou continuada per la seva vídua, María Antonia Cous y Benedicto —que signava María Antonia Ibarra —, i, a la …

Estudià pintura a Berlín 1884-85 i Munic 1888-89 Molt influïda per Klinger i Munch, la seva obra, lligada al realisme, s’inspira en temes de caràcter social i humà Destaquen les sèries de gravats Der Weberaufstand 1894-98 i Bauernkrieg 1903-08, una escultura dedicada al seu fill, mort a la guerra 1914-32, cementiri militar de Dixmunde, Flandes, i una sèrie de litografies sobre la mort 1934-36 Perseguida pels nazis, morí poques setmanes abans de la fi de la Segona Guerra Mundial

El 1549 es traslladà a Múrcia, però retornà a València, gràcies a la subvenció que li fou oferta pels jurats es féu veí de València i obrí una llibreria El 1552 pensà d’establir-se a Alcalá, on obrí una nova impremta, que, tanmateix, abandonà aviat, a causa dels nous oferiments dels jurats valencians per a retenir-lo a la ciutat Publicà des dels Furs 1545, 1555 i les Constitutiones de la seu 1546 fins a texts universitaris de Francesc Joan Mas, de Pere Joan Nunyes, l’edició catalana de la Crònica de Beuter 1538 i les Apologiae d’Anyes La seva vídua, Jerònima Galès , continuà la…

Fou deixeble i amic de Dürer, a l’obrador del qual treballà com a oficial vers 1502-08 A Friburg de Brisgòvia féu el políptic de l’altar major de la catedral 1512-17, la seva obra més important Estigué relacionat amb el grup d’humanistes d’Estrasburg en moltes de les seves obres s’expressà amb un erotisme robust, i conjuminà el culte renaixentista al nu amb un simbolisme morbós d’arrel germànica, cosa que el fa un dels millors representants del manierisme alemany Cap als darrers anys de la seva vida pintà obres com La mort i les edats de la dona ~1540, Museo del Prado i Les set…

Imprimí diversos texts oficials universitaris, romanços i un gran nombre de relacions i plecs solts A la seva mort la seva vídua regí la impremta almenys fins el 1663

Començà a publicar a L’Escolanet 1906 i després a Els Follets , Pulgarcito , En Belluget 1915, fundat per ell i TBO , on des del 1917 fins a la seva mort collaborà constantment amb caricatures i historietes purament humorístiques, d’estil molt personal

Establert a Barcelona, adquirí l’antiga impremta de Cormelles, al call La qualitat de les seves impressions li valgué el títol d’impressor oficial de la ciutat Una bona part de la producció editorial catalana del s XVIII sortí del seu establiment, heretat pel seu fill Maur i, mort aquest, continuat per la seva nora Mariàngela Martí

S'establí a Girona amb l’impressor Tomàs Carreras i Roca 1842 Des del 1843 tingué impremta pròpia Tingué molts anys l’exclusiva d’impressió del Calendario para el Principado de Cataluña El seu fill, Pacià Torres i Estrada Girona s XIX — ~1888, continuà la impremta paterna, que a la seva mort fou adquirida per Rafael Masó i Pagès

Format amb Jvan der Straet i Santi di Tito, és autor de nombrosos gravats —escenes de caça, de batalles, mitològiques i bíbliques—, sovint reproduïts en objectes ceràmics A Roma pintà grandiosos frescs d’un barroquisme exuberant al Vaticà i al palau Giustiniani Després de la mort de TZuccaro anà a Caprarola, on treballà en la decoració del palau Farnese