Resultats de la cerca

Després d’una estada a Itàlia 1642-45 tornà al seu país, on pintà sobretot escenes pastorals amb motius italians

Doctor en filologia eslava per les universitats de Khàrkiv i de Kíev El 1839 publicà un recull poètic Dumy, i pesni i eščo koječto ‘Pensaments, cançons i quelcom més’ Escriví poesia de temàtica historicoromàntica principalment, i també sobre motius diversos Sirótnika ‘L’orfe’ i Dobruj den ‘Bon dia’, de tema camperol

Féu imitacions en escaiola de les figuretes de Tanagra i Mirina, però aviat féu estatuetes originals en terra cuita Després produí també camafeus d’ivori o gemmes Exposà bibelots de ceràmica a València 1925, on obrí una important manufactura El 1926 guanyà la medalla d’or a l’Exposició Internacional de Filadèlfia i la primera medalla a l’Exposición Nacional de Madrid amb un conjunt de ceràmiques El 1928 exposà a Madrid, on fou catedràtic de l’Escuela de Cerámica Anecdòtic i detallista, se centrà sobretot en motius folklòrics valencians El seu fill, Antoni Peyró i Llop València…

De la seva obra, repartida en àlbums, es destaquen les illustracions d’ocells, insectes, etc, fetes amb una tècnica minuciosa i amb un gran sentit de l’observació Però la seva millor obra són els motius eròtics i els retrats de prostitutes, emmarcat tot en el baix món de la ciutat, que freqüentà i d’on tragué la font d’inspiració directa La seva pintura més coneguda és Dones vestint-se per a una celebració Niwaka De producció abundant, caigué finalment en un cert manierisme Fou el catalitzador de la tradició de l’escola ukiyo-e i del sentit artístic oriental en la pintura europea…

Formada a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi Exposà a l’Institut Britànic de Barcelona 1950, ciutat on tornà a fer-ho els anys 1952, 1973 i 1974 Illustrà traduccions catalanes de Joyce, Virginia Wolf, Katherine Mansfield, Cocteau, etc El 1950 participà al Salon International, de París, i guanyà a Barcelona el primer premi Rosa Vera que es concedia Becada per l’Institut Francès, anà a París 1953 Participà en diverses exposicions collectives i individualment exposà a Inca 1973 i 1974, Figueres i Vilanova i la Geltrú 1976 Més preocupada per la línia que pel color, conreà el pastel, el guaix i…

Estudià filosofia i grec a la Universitat de Barcelona Treballà a les impremtes Verdaguer i Torner El 1837, anà a París, on treballà en uns magatzems i perfeccionà l’ofici El 1839 s’establí a Barcelona, on fou regent de la impremta Brusi, fins el 1846 en què marxà a Madrid Emprengué un gran viatge per mar per motius de salut, i residí a l’Argentina, a Buenos Aires Hi reprengué la seva activitat en l’àmbit tipogràfic de l’edició i fou fundador de “La Ilustración Argentina” Posteriorment, s’establí a Xile, a Valparaíso, on fou nomenat director del “Diario Republicano” El 1859 tornà…

En el rotogravat, la capa de gelatina és insolada a través de la trama, de manera que hi apareixen unes zones regulars encara solubles en aigua tèbia, separades per les parts exposades a la llum, que han esdevingut insolubles Una segona insolació a través del positiu fa que la capa sensible de gelatina esdevingui insoluble sota els blancs, mantingui la seva solubilitat sota els negres i sigui poc o molt insoluble sota els grisos, segons els matisos En introduir la planxa amb la capa de gelatina insolada en un bany d’aigua tèbia, la gelatina soluble és dissolta i hi resta la insoluble i la poc…

Fill de Lluís Puig i Barella L’any 1944 abandonà els seus estudis per dedicar-se totalment a la pintura Inicialment, la seva obra palesà una influència del fauvisme, del cubisme picassià i del món de Kandinskij, Klee i Miró Les seves primeres obres abstractes dibuixos, aquarelles i aiguades foren exposades als Blaus de Sarrià en una mostra presentada per JV Foix, on participaren Tort, Ponç i Boadella 1946 També les exhibí a l’avantguardista Club 49 Una borsa d’estudis de l’Institut Francès de Barcelona li permeté d’anar a París i de viatjar pel nord d’Europa D’ençà d’aquest període, la seva…

Cap al 1420 la seva família fou expulsada de Magúncia per motius polítics, i s’establí a Estrasburg, on ell treballà en la talla de pedres precioses i més endavant, cap al 1437, en la fabricació de miralls Hi ha notícia que, aproximadament a partir d’aquesta època, es dedicà al desenvolupament d’una tècnica, envoltada del més gran secret, que hom pot identificar amb el procediment d’impressió per mitjà de tipus mòbils El 1448, de nou a Magúncia, continuà les investigacions per al perfeccionament del seu invent, i el 1450 s’associà amb Johann Fust, que aportà 800 gulden per a “fer…