Resultats de la cerca

Installat a Barcelona el 1900, es formà a l’Acadèmia Baixas el 1903 anà a París —Académie Julian—, i després a Brusselles, on s’inicià en l’aiguafort Es presentà el 1906 a Barcelona, on feu nombrosíssimes exposicions individuals també exposà sovint a Mataró —on dirigí l’Escola Municipal d’Arts i Oficis i el Museu Municipal—, així com a Madrid 1916, París 1922, Saragossa, València i Tortosa 1952, i collectivament a diverses capitals d’Europa i les dues Amèriques Tingué medalles d’or de l’Exposición Internacional de Panamà 1916 i de l’Acadèmia de Sant Jordi Conreà…

El 1858 fou nomenat professor de matemàtiques del Centre Artístic Industrial Publicà un pla del terme municipal de la Barcelona de l’any 1719 i un Tratado completo de carpintería 1864

Deixeble de l’Acadèmia Baixas i de Pere Pruna i Carles Pellicer, sobresortí com a paisatgista El seu estil és de base postimpressionista, amb tendència vers l’expressionisme En l’àmbit esportiu destaca la collecció de trenta-cinc obres pictòriques dedicades als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, Homenatge a la Barcelona Olímpica   Colleccionista d’art, l’any 1999 s’inaugurà a Mollet del Vallès el Museu Abelló , amb les obres donades per l’artista a l’ajuntament el 1996, i es creà la Fundació Municipal Joan Abelló Des del 2002 la seva casa natal acull un taller de restauració i un centre d’…

Tisiòleg prestigiós, especialitzat també en la ràbia, publicà diverses obres i fou director del Laboratori Municipal de Barcelona 1952-59 Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i numerari 1963 de la Societat Catalana de Biologia Com a dibuixant collaborà a “Papitu” primera època, “El Gall” 1912, “Picarol” 1912, “Revista Nova” 1914, etc, i emprà el pseudònim de Remigius

El 1680 gravà el retrat del capità general de Catalunya Alexandre de Bournonville aquell mateix any obrà una Puríssima per a la seu de Girona i, anys més tard, la llàntia d’argent de la capella dotada per Diego Girón de Rebolledo a la catedral de Tarragona i les joies per a la capella de la Concepció de la mateixa seu El 1689 féu les aplicacions d’argent que adornen les tapes del Llibre de les bosses del consell municipal barceloní

Deixeble de Jeroni Jacint Espinosa Té pintures religioses en esglésies i convents de València Establert a París, s’especialitzà en anatomia El 1687 rebé el primer termini d’una subvenció per part del municipi de València, amb el qual tornà a París Gravà, entre altres obres, les dues grans composicions La Miologia i L’Osteologia 1689, esdevingudes raríssimes Arxiu Municipal de València i Biblioteca de la Facultat de Medicina de París Hom el cregué espia de Carles II i hagué de fugir als Països Baixos

Estudià a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona 1946, on posteriorment exercí de professor des del 1971 Des de la dècada de 1880 impartí classes, i durant més de 25 anys fou també director de l’Escola Municipal d’Arts Plàstiques d’Alcanar La seva obra és de temàtica variada paisatge, figures i nu i d’un color molt lluminós Feu nombroses exposicions individuals a l’Estat espanyol i a l’estranger L’any 2015 donà a Alcanar part de la seva obra, que en l’actualitat es pot visitar a l’Espai Narcís Galià de la Casa O’Connor

Collaborà a La Ilustración Hispanoamericana , L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia , etc, i fou catedràtic de dibuix de l’institut de Maó 1894-1940 Director de l’Arxiu Històric de Maó del 1910 al 1943, procedí a la seva ordenació, com també a la del d’Alaior, del qual publicà una extensa monografia Del 1898 al 1934 fou editor i director de la Revista de Menorca , on publicà diverses monografies sobre arqueologia, història, literatura i biografies relacionades amb Menorca Una Sociedad de Cultura establecida en Mahón durante la segunda mitad del siglo XVIII, La colonia griega…

Es graduà l’any 1953 per la Universitat Politècnica de Milà i es doctorà el 1963 Tingué com a mentor Ernesto Nathan Rogers, del qual en 1964-69 fou ajudant de càtedra a la Universitat de Milà i amb el qual collaborà en revistes d’arquitectura i urbanisme de gran influència A més d’arquitecta, fou també una interiorista i dissenyadora de renom La gran majoria dels seus projectes parteixen d’edificis ja construïts sotmesos a una remodelació en profunditat Entre molts altres, sobresurten el Museu d’Orsay de París 1986, a partir de l’antiga estació de trens, el Museu d’Art Asiàtic de San…

Formà part del grup d’ El Rovell de l’Ou Collaborà a la premsa catalana amb articles i contes d’esperit inquiet i revolucionari, la qual cosa n’impedí sovint la publicació Dirigí Justícia Social , on publicà la secció “Carnet d’un heterodox”, signant Brand , i des d’on difongué el pensament socialista Publicà El Xagai 1924, El bon doctor 1924, L’ànima trista 1925, Carnet d’un heterodox 1926 i L’oci d’un filòsof 1928, illustrat per Xavier Nogués Deixà moltes obres inèdites El suïcidi de Déu, La comèdia del Diable, Reialme fantasma , etc, que es conserven a l’Institut Municipal d…