Resultats de la cerca

Nebot del dibuixant i polític Josep Lluís Pellicer i cosí germà de Rafael Farga Pellicer D’orientació anarquista —aliancista bakuninista—, formà part de la I Internacional Fou un dels signants del fullet La Cuestión de la Alianza 1872 Fou dirigent de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola 1881-88 Se n'anà de Barcelona el 1875 i passà a residir successivament a Mèxic, Cuba i els EUA El 1879, de nou a Barcelona, participà en la fundació de la Societat Tipogràfica de Barcelona i, després, de La Solidària 1881 Fou així mateix un dels principals dirigents de la Federació de…

Fou un dels organitzadors d’una primera societat obrera d’impressors de Barcelona el 1854 Al començament del 1855 anà a Madrid, on publicà Memoria sobre el desacuerdo entre dueños de taller y jornaleros , important per al coneixement de les condicions de vida dels treballadors i dels propòsits de l’obrerisme del Bienni Progressista a Barcelona Després, edità El Eco de la Clase Obrera , també a Madrid agost del 1855 — febrer del 1856, que cal considerar el primer setmanari estrictament obrer a l’Estat espanyol, per a donar un major ressò a la petició del reconeixement del dret d’…

Rebé la influència dadaista, però, amb una tècnica expressionista, es dedicà a expressar les sofrences de la classe obrera i de la postguerra L’obrer , 1921 Participà en el grup Neue Sachlichkeit i professà a l’acadèmia de Dresden 1927-33, d’on fou expulsat la seva obra, jutjada decadent, fou parcialment destruïda pels nazis 1933 Després del 1945, es dedicà a l’art religiós

Estudià a Barcelona i es collegià com a advocat el 1896 Fou lletrat i més tard gerent i president del consell d’administració de la Societat Anònima Cros, de Barcelona Tingué activitats polítiques independents i collaborà alguns cops amb Francesc Cambó Fou un dels propulsors del cooperativisme obrer a Catalunya Després de la guerra civil de 1936-39, com a president de l’Editorial Alcides, promogué la publicació d’obres catalanes importants, com el llibre collectiu Un segle de vida catalana 1830-1930 1961

Començà la seva carrera com a llibreter de vell Republicà, tingué una gran amistat amb Blasco i Ibáñez El 1900 creà l’editorial Sempere i Companyia, de la qual fou copropietari Blasco i que el 1914, fusionada amb l’Editorial Iberoamericana de Madrid, també de Blasco, prengué el nom d' Editorial Prometeo , que tingué una gran importància en la difusió de l’ideari d’esquerra europeu a l’Estat espanyol Sempere fou regidor de València 1909 i pertangué a la Cambra de Comerç, a la junta d’Obres del Port i a la Defensa de l’Obrer i a la Societat Patronal de les Arts del Llibre

Aprengué litografia a París 1882-83 En retornar a Barcelona, dibuixà diversos paisatges i altres quadres sobre esdeveniments de l’actualitat d’aleshores, que publicà en revistes com L’Esquella de la Torratxa 1889-1907, La Ilustració Catalana , El Gato Negro , l’almanac de La Campana de Gràcia , el diari La Tribuna —on fou cronista gràfic d’actualitat—, Catalunya Artística , Pluma y Lápiz , La Hormiga de Oro , etc Illustrà diversos llibres Amb una obra pictòrica prolífica, participà a les exposicions oficials de belles arts de Barcelona entre el 1891 i el 1911 Ensenyà a l’Ateneu…

D’extracció obrera, fou tipògraf de professió i milità dins l’anarquisme i alhora es manifestà nacionalista català De formació autodidàctica, exercí una tasca important per a elevar el nivell cultural obrer Fundà i dirigí La Compañía Libre de Declamación, el Centre Fraternal de Cultura i també l’Agrupació Avenir, que editava el periòdic Avenir  1905, i les Vetllades Avenir 1902-05, on estrenà diverses obres —sovint traduïdes per ell mateix— d’autors com Mirbeau i Hervieu i donà a conèixer Brieux, Hauptmann, Donnay, Mirbau i l’Ibsen més revolucionari Treballà a la impremta…

Es formà a Barcelona, a l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat i a l’escola de Francesc Galí Integrà, amb companys seus, l' Agrupació Courbet 1918-19 El 1920 s’establí a París, on arran de gran admiració a Cézanne, mantingué, a través de múltiples evolucions, una preocupació constant per l’estructura, que marca tota la seva obra en aquesta ciutat s’acostà al cubisme 1922-27, etapa en què enriquí el colorit També residí a Bretanya 1927-29, i en el període 1929-31 passà per una etapa espectral Retornat i establert a Barcelona 1931-39 conreà un realisme social desproveït de demagògia, visió…

Deixeble de Nolasc Valls i de l’Escola de Belles Arts D’un purisme a l’estil d’Ingres, després de passar per un expressionisme exaltat evolucionà vers un constructivisme que derivà cap a l’abstracció, sempre, però, dins una organització d’intuïció matemàtica Pintà frescs a l’església de Betlem de Barcelona, a Santa Maria de Cubelles, a Sant Jaume de Tortosa, a l’Assumpció de Vinaròs, a Sant Josep Obrer de Castelló de la Plana, a Sant Domènec de Puigcerdà, a la facultat de Belles Arts de Barcelona, etc, i feu també vitralls En el camp de la ceràmica, dugué a terme diverses obres, com les dels…