Resultats de la cerca

Deixeble de Gustave Moreau a l’École des Beaux-Arts de París, a la mort del qual fou nomenat conservador del Musée Gustave Moreau A París vers el 1898 travessà una crisi moral i artística que es resolgué vers una orientació profundament religiosa el 1904 en conèixer JKHuysmans i LBloy Fruit d’aquesta orientació és una obra que, temàticament, descriu el sofriment i la misèria humana desheretats de la fortuna, pallassos, prostitutes, i on els temes religiosos esdevingueren més i més importants durant els darrers vint anys de la seva vida, pintà sobretot Crists a la…

Governador militar de Tolhuis, als Països Baixos Exponent d’un rebrot tardà del lullisme cortesà, projectà, seguint l’orientació de l’acadèmia matematicofilosòfica d’Herrera, la incorporació al castellà dels escrits llatins lullians a Brusselles, després de reimprimir l' Arte general 1661 i la Breve y sumaria declaración de la Arte general 1661, 1666 de Pedro de Guevara, publicà les seves versions de les obres lullianes Arbor Scientiae 1663, Introductorium magnae artis generalis , precedit d’una biografia de Ramon Llull 1663, i de l’apòcrif Liber conceptionis virginalis 1664

Continuà el negoci del seu pare, Josep Domènech i Taberner, en el qual figurava l’edició del diari “Las Provincias” de València En els seus tallers tipogràfics foren impreses la majoria de les obres fonamentals de la cultura valenciana de la segona meitat del s XIX i de començament del XX Serrano i Morales, baró d’Alcahalí, Societat Valenciana de Bibliòfils, etc, a més de la collecció de sainets d’Eduard Escalante En l’orientació de “Las Provincias” mantingué l’autoritat de Teodor Llorente i Olivares, i després 1911, la de Teodor Llorente i Falcó, amb una tendència conservadora i…

El seu traçat es redueix a dibuixar les direccions dels cossos parallelament a la projecció dels eixos coordenats, relacionant amb ells les mesures d’alçada, amplada i profunditat Definit el pla del quadre, les projeccions de les arestes del tríedre sobre el pla no són donades en llurs veritables magnituds, sinó que tindran una magnitud menor Això equival a dir que totes les línies de l’espai paralleles a un pla del tríedre es veuran reduïdes en la mateixa proporció La relació entre la magnitud sobre el pla del quadre d’una de les arestes i la seva veritable magnitud és denominada coeficient…

El 1902 entrà en la redacció del diari republicà “El Pueblo”, on collaborà amb Blasco i Ibáñez El 1913 passà a residir a Madrid, on formà part de les redaccions d’"El País” i d’"El Radical” i fou elegit secretari del congrés republicà nacional 1914, al qual assistí en representació de València El 1916 tornà a València, on fundà l’editorial Cervantes, de publicacions en castellà, i collaborà a diversos periòdics populars d’orientació valencianista “La Barraca” 1913, “El Cuento del dumenche” 1919 El 1920 s’establí a Barcelona, on traslladà l’editorial, que reemprengué associat amb…

Nebot del dibuixant i polític Josep Lluís Pellicer i cosí germà de Rafael Farga Pellicer D’orientació anarquista —aliancista bakuninista—, formà part de la I Internacional Fou un dels signants del fullet La Cuestión de la Alianza 1872 Fou dirigent de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola 1881-88 Se n'anà de Barcelona el 1875 i passà a residir successivament a Mèxic, Cuba i els EUA El 1879, de nou a Barcelona, participà en la fundació de la Societat Tipogràfica de Barcelona i, després, de La Solidària 1881 Fou així mateix un dels principals dirigents de la Federació…

La forma parallelepipèdica del tipus és trencada per diversos ressalts i fenedures, com el relleu de la lletra o del signe anomenat ull , l’altura que sobresurt i les entalles, algunes de les quals, els crans , permeten la ràpida identificació de la família a què correspon la lletra del tipus i la seva orientació en la composició, mentre que d’altres —l’entalla feta a la base oposada a l’ull— faciliten la collocació del tipus en el componedor El parallelepípede que sosté l’ull és anomenat arbre , i també és anomenada així la seva altura, la qual, juntament amb el cos —dimensió de…

Mestre de professió, ha conreat el dibuix i la poesia visual, ultra la prosa i la poesia literàries, dins d’un estil innovador Ha publicat les narracions Tor Vabel 1979, premi La Selva del Camp de narrativa, Hava 1981, Autoplàstia del cargol tocat pel bolet 1988 i L’Arca de Noesi 1993, els reculls de poesia Fang tou 1976, Falsa alarma 1979 i Telediari 1980 i, dins el corrent de la poesia visual, Ten Variations , Quadrícula 1979, Ics 1982, premi Líopez Picó de poesia i  Teoria de les Ics 1991 Al final de la dècada del 1990 reconduí la seva obra cap a una figuració més realista, però sense…

Vida i obra De família acabalada en el comerç amb Amèrica, freqüentà algunes facultats universitàries —sense, però, llicenciar-se— i viatjà, sovint, per Europa A divuit anys fundà la revista L’Avenç —després de Lo Velògrafo —, que orientà, influït per Valentí Almirall, vers la modernització cultural i política del catalanisme El 1891, associat amb Joaquim Casas i Carbó, impulsà les publicacions de L’Avenç —set revistes i més de 500 títols, a més de llibreria i impremta pròpies— i afavorí les iniciatives que convertiren l’editorial 1881-1915 en el nucli intellectual més influent del Modernisme…