Vicent Clavel i Andrés

(València, 1888 — Barcelona, 1967)

Vicent Clavel

© Fototeca.cat

Editor i escriptor.

El 1902 entrà en la redacció del diari republicà “El Pueblo”, on col·laborà amb Blasco i Ibáñez. El 1913 passà a residir a Madrid, on formà part de les redaccions d’"El País” i d’"El Radical” i fou elegit secretari del congrés republicà nacional (1914), al qual assistí en representació de València. El 1916 tornà a València, on fundà l’editorial Cervantes, de publicacions en castellà, i col·laborà a diversos periòdics populars d’orientació valencianista: “La Barraca” (1913), “El Cuento del dumenche” (1919). El 1920 s’establí a Barcelona, on traslladà l’editorial, que reemprengué associat amb Ferran Maristany. Fou un dels fundadors de Casa València (1927) a Barcelona i en fou director (1927-30). Com a conseller de la Cambra Oficial del Llibre (1918-23) suggerí (1923) la creació de la Diada del Llibre . Publicà, ultra diverses traduccions, Socialismo, sindicalismo y georgismo (1912), Nochebuena (1913), La Virgen falsa (1914) i El fascismo (1922).