Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Otto Eckmann
Disseny i arts gràfiques
Dissenyador alemany, membre del grup modernista de Munic.
Deixà la pintura el 1894, i publicà la revista “Die Jugend” 1896, origen del nom Jugendstil Dibuixà tipus d’impremta i dissenyà mobles
Otto Dix
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador alemany.
Rebé la influència dadaista, però, amb una tècnica expressionista, es dedicà a expressar les sofrences de la classe obrera i de la postguerra L’obrer , 1921 Participà en el grup Neue Sachlichkeit i professà a l’acadèmia de Dresden 1927-33, d’on fou expulsat la seva obra, jutjada decadent, fou parcialment destruïda pels nazis 1933 Després del 1945, es dedicà a l’art religiós
Angelo Rizzoli
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor i industrial italià.
El 1929 fundà, a Milà, l’editorial homònima i introduí a Itàlia les revistes illustrades, deu en total, amb més de 18 milions d’exemplars, entre les quals hi ha Oggi , L’Europeo , Calcio Illustrato , Annabella , etc Editor de les famoses colleccions “I grandi narratori”, “Biblioteca universale” BUR i “Biblioteca d’Arte”, a partir del 1934 es dedicà a la producció cinematogràfica La dolce vita, Otto e mezzo , etc i a la promoció turística de l’illa d’Ischia Nàpols
Micharmut
Disseny i arts gràfiques
Nom pel qual és conegut el dibuixant i autor d’historietes Joan Bosch i Quevedo.
S’inicià en el món del còmic a través d’ Els Tebeus del Cingle , collecció que creà juntament amb el dibuixant Sento Collaborà a Bésame Mucho i, a partir del 1982, a Cairo , on donà a conèixer els seus personatges Rick Tango i Glen Radar La seva obra palesa la influència de clàssics com Otto Soglow, d’un gran dinamisme i modernitat, i també la tradició dels tebeos de l’editorial Valenciana, juntament amb el grafisme dels autors francobelgues més radicals Entre altres títols publicats, cal esmentar Dogon 1983, Futurama 1985, Museo Vivo 1987, Raya 1990 i Marisco 1990 Posteriorment…
Josep Maria Blanco i Ibarz
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant de còmics.
Començà a guanyar-se la vida amb ocupacions diverses i finalment com a empleat de banca, feina que compaginà amb la d’illustrador en revistes de còmics L’any 1951 fou contractat per la revista TBO , a la qual es vinculà fins al seu final La seva aportació més destacada fou la continuació, a partir del 1969, de la illustració de les vinyetes de La familia Ulises , sèrie creada per Marí Benejam , imitant-ne l’estil a la perfecció, historietes que no volgué signar mai Publicà també historietes d’altres personatges de la seva autoria, dels quals en destaca Los Kakikus 1963 Sovint signà amb el…