Resultats de la cerca

Hom parla, així, d’edicions del matí, de la tarda, així com d’edició ordinària, especial, extraordinària, etc

Si la planografia és directa hom parla de litografia , i si és indirecta, d’òfset, i es basa en el principi d’incompatibilitat entre l’aigua i la tinta grassa

Els procediments més habituals emprats per les copiadores són la fotocòpia, la diazocòpia la termocòpia Quan la còpia de l’original és obtinguda per procediments gràfics, hom parla de reprografia

En els dos primers casos hom pot efectuar-la a mà, pràctica actualment en desús, i a màquina en tots quatre Hom parla de cosida per plecs quan aquesta és duta a terme unint els plecs horitzontalment, i en pla quan hom travessa els fulls solts verticalment

Se n'anà a Mèxic amb la seva família 1921, i a la capital, s’inicià en el negoci de llibreria, de les quals en tingué tres Fundà l’editorial Trillas 1959, dedicada sobretot a llibres pedagògics, de prestigi considerable en el món de parla castellana

En aquest sentit hom parla de primer pla el pla més pròxim a l’espectador, segon pla o tercer pla , etc els plans immediatament i successivament posteriors, i darrer pla el pla més llunyà, equivalent a la línia de fons aquestes expressions són emprades també, molt sovint, en sentit figurat com, per exemple, a la frase ocupar el primer pla de l’actualitat Hom en diu també terme

El material de què estan fetes o folrades les tapes dóna nom als diferents tipus d’enquadernacions Així, hom parla d' enquadernació en cartoné quan les tapes de cartó són folrades amb paper imprès Aquesta i l’enquadernació amb diversos materials sintètics símil pell, guàflex, etc tendeixen a desplaçar l' enquadernació en tela tapa de cartó recoberta de teixit, això no obstant, encara molt freqüent i l' enquadernació en pell tapa de cartó recoberta de pell, reservada generalment a les edicions de luxe D’entre les modalitats més econòmiques i que s’han imposat en els darrers anys,…

Vida i obra De formació autodidàctica, fou una figura destacada del moviment catòlic i regionalista illenc Fundà a Inca el Cercle d’Obrers Catòlics 1900 Des de l’any 1922 actuà en un regionalisme catòlic, proper a la Lliga Fundà, dirigí o collaborà a  Es Ca d’Inca  1900-04,  El Hogar , La Bona Causa  1904-05, Ca Nostra  1907-29, L a Veu d’Inca  1915-19, L’Ignorància  segona època, 1918-19 i Mallorca Dominical Fou també regidor de l’Ajuntament d’Inca 1920-23 i promotor o membre de l’Associació per la Cultura de Mallorca, del Centre…

Es llicencià en lletres Després d’algunes collaboracions juvenils a Joventut  i a La Veu de Catalunya , feu la seva entrada pública en la poesia catalana amb el volum Intermezzo galant 1910 en la línia de la poesia noucentista establerta per Josep Carner, de qui fou un gran amic, i Guerau de Liost El mateix any publicà un altre llibre de versos plenament noucentista prologat per Eugeni d’Ors Turment-Froment , que havia de ser considerat pel poeta l’ opus I d’una sèrie de poemaris que seguirien aquesta numeració fins al CXXI molts dels quals restaren inèdits Els seus primers llibres, que…

Vida i obra Fou l’intellectual més complet i representatiu de la historiografia menorquina dels primers decennis del segle XX Abordà aspectes inèdits de la història cultural i literària illenca Per mitjà de l’accés a fons documentals, contribuí a renovar la ciència històrica, tant des d’una perspectiva general com des de les aportacions substancials que feu a l’estudi de l’Edat Mitjana, l’Edat Moderna, especialment del segle XVIII, i també l’època contemporània La seva concepció àmplia de la història inclogué els vessants polític, social, econòmic i cultural, amb tot el que això darrer…